Vaig conèixer, personalment, Josep Pons Bestard durant la tardor de l'any 2002. Aleshores, amb altres tres companys, havíem constituït un grup de treball anomenat «Memòria Històrica de Calvià» amb la intenció de recuperar la identitat de totes aquelles persones que patiren la repressió franquista dins el nostre Municipi. Al mateix temps, l'Ajuntament ens va fer l'encàrrec de dissenyar un acte d'homenatge a totes les víctimes en les immediacions de la presó militar d'Illetes i ens va dir que dos ciutadans del Calvià havien fet una petició concreta en aquest sentit: es tractava dels familiars de José Muñoz Enrile (carrabiner afusellat dins aquesta presó) i de Pep Pons Bestard, que va sobreviure la barbàrie feixista i que vivia a Portals.

Ja des de la nostra primera conversa, Pep Pons em va indicar que havia adquirit un compromís personal amb el sergent Arrabal  (un altre dels carrabiners afusellats) que li va encarregar que havia de sortir viu de l'infern per explicar tot el que havia passat a Mallorca i a Illetes. En aquest mateix sentit, Pep Pons insistia una vegada i una altra en dues coses: a construir un monument d'homenatge a totes les víctimes de la repressió i a aconseguir de totes les autoritats de les Illes, i de Madrid, una condemna clara del cop d'estat i un reconeixement de l'honorabilitat de totes les víctimes.

Així doncs, el dia 12 d'abril de 2003, el somni, l'impuls i la determinació del republicà, lliure pensador i maçó (com ell volia ésser qualificat) es va inaugurar. El Bosc de la Memòria, el seu Bosc de la Memòria, ja era una realitat. La seva intervenció, durant la presentació pública va ser molt emotiva, però també una lliçó de compromís i de lleialtat envers d'unes idees. El 12 d'abril de 2003 no només s'inaugurava el nostre Bosc, sinó que també es celebraven dues fites de gran significat: el 72è aniversari de les eleccions locals que provocaren la caiguda de la monarquia i la proclamació de la República i el 90è aniversari de Josep Pons i Bestard.

Des d'aleshores, les nostres converses, interrompudes en ocasions pel pas dels mesos, continuaren i continuaren. La darrera, ara just fa un any, al Bosc de la Memòria, en el marc de la Ruta de la Vergonya per Calvià. Aquell dia, dins les celebracions de la República, Josep Pons, al costat dels arbres, dels seus companys d'Illetes, ens tornà deixar una marca en forma de compromís per les idees, per la llibertat i la justícia.

Sens dubte, era una home intel·ligent, compromès, solidari i, sobretot, un amic.

Ara, Josep Pons Bestard s'ha reunit amb els seus companys dels qui tant em va parlar: amb el sergent Arrabal, amb el catedràtic Olmos, amb el professor Ferbal, amb els mestres republicans que tant admirava, amb tots ells és i està, al seu Bosc de la Memòria.

Manel Suárez i Salvà, exprimer tinent de batle de Cultura de Calvià

09/06/2007