Davant l’encariment de les subsistències (1904 – 1905)

La preocupació per l’encariment de les subsistències arribà a Ciutat a començament de l’any 1904. En un míting del 2 de febrer a la plaça de braus, al qual assistiren més de dues mil persones, Jaume Vicens i Francesc Roca ja s’estengueren sobre l’excessiu preu dels articles de menjar i beure, així sobre l’adulteració d’aquests. Demanaren la supressió dels impostos de consum i visites d’inspecció a les botigues, amb el fi d’evidenciar l’engany en la quantitat i qualitat dels productes alimentaris[1].

[ ... ]

La campanya, malgrat els acords de l’agrupació socialista de Ciutat no va adquirir una gran amplària, tant per les dificultats que les autoritats posaren en la concessió de permisos per als mítings com per la poca assistència que en general aquells reuniren. Es celebraren actes per a l’abaratiment de les subsistències el 18 de desembre de 1904 i el mes de març de 1905[2].

[ ... ]

Més endavant, la comissió central, seguint les resolucions del darrer congrés de la U.G.T.. celebrat a Madrid, dirigí la campanya a nivell nacional, ampliant les peticions d’abaratiment dels preus de les subsistències amb la de la iniciació obrers públiques. Actuant d’acord amb aquell congrés es produí, el dia 20 de juliol de 1905, un atur, volgut general, i un minut a la plaça de toros. Francesc Roca centrà els punts de protesta: per la passivitat dels governs en els dos darrers anys davant l’encariment de les subsistències i la crisis del treball, i davant de l’ajuntament per l’incompliment de l’acord pres que la jornada de treball a les obres municipals (per administració o contracte) fos de 8 hores. Els oradors, Porcel, Bisbal, Crespí i Marí, insistiren en aquests temes. Però Bisbal assenyalà, a més, la manca d’assistència i la poca generalització amb què s’havia produït l’atur. Les peticions decidides foren: la supressió dels drets aranzelaris i de consum per a facilitar la vida de l’obrer, donar treball als obrers en els terrenys per cultivar, suprimir un part del pressupost de marina, «ya que no tenemos escuadra ni colonias», suprimir la meitat dels generals i reduir el pressupost de magistratura[3]

GABRIEL SIRVENT, Pere; El moviment obrer a Mallorca, Barcelona, 1973, pàgs. 39 - 41


[1] 32. Vegeu «O.B.». 165, 6 de febrer de 1904

 

[2] Els mítings hagueren de celebrar-se en els poc espaiosos local del centre obrer. Vegeu-ne àmplies referències a «O.B.», 214, 24 de desembre de 1904, i «O.B.» 228, 1 d’abril de 1905. Els oradors, en ambdós mítings, foren Roca, Vicens, Bisbal, Marí i Crespí.

[3] «O.B.», 244, 25 de juliol de 1905; Mitin de protesta. Bisbal, a més acusà els republicans, majoritaris a l’ajuntament de Ciutat, de ser els responsables de les jornades de treball superiors a les vuit hores.