Davant l’encariment de les subsistències
(1904 – 1905)
La preocupació per l’encariment de les
subsistències arribà a Ciutat a començament de
l’any 1904. En un míting del 2 de febrer a la
plaça de braus, al qual assistiren més de dues
mil persones, Jaume Vicens i Francesc Roca ja
s’estengueren sobre l’excessiu preu dels
articles de menjar i beure, així sobre
l’adulteració d’aquests. Demanaren la supressió
dels impostos de consum i visites d’inspecció a
les botigues, amb el fi d’evidenciar l’engany en
la quantitat i qualitat dels productes
alimentaris[1].
[ ... ]
La campanya, malgrat els acords de l’agrupació
socialista de Ciutat no va adquirir una gran
amplària, tant per les dificultats que les
autoritats posaren en la concessió de permisos
per als mítings com per la poca assistència que
en general aquells reuniren. Es celebraren actes
per a l’abaratiment de les subsistències el 18
de desembre de 1904 i el mes de març de 1905[2].
[ ... ]
Més endavant, la comissió central, seguint les
resolucions del darrer congrés de la U.G.T..
celebrat a Madrid, dirigí la campanya a nivell
nacional, ampliant les peticions d’abaratiment
dels preus de les subsistències amb la de la
iniciació obrers públiques. Actuant d’acord amb
aquell congrés es produí, el dia 20 de juliol de
1905, un atur, volgut general, i un minut a la
plaça de toros. Francesc Roca centrà els punts
de protesta: per la passivitat dels governs en
els dos darrers anys davant l’encariment de les
subsistències i la crisis del treball, i davant
de l’ajuntament per l’incompliment de l’acord
pres que la jornada de treball a les obres
municipals (per administració o contracte) fos
de 8 hores. Els oradors, Porcel, Bisbal, Crespí
i Marí, insistiren en aquests temes. Però Bisbal
assenyalà, a més, la manca d’assistència i la
poca generalització amb què s’havia produït
l’atur. Les peticions decidides foren: la
supressió dels drets aranzelaris i de consum per
a facilitar la vida de l’obrer, donar treball
als obrers en els terrenys per cultivar,
suprimir un part del pressupost de marina, «ya
que no tenemos escuadra ni colonias»,
suprimir la meitat dels generals i reduir el
pressupost de magistratura[3] GABRIEL SIRVENT, Pere; El moviment obrer a Mallorca, Barcelona, 1973, pàgs. 39 - 41
[2]
Els mítings
hagueren de
celebrar-se en
els poc
espaiosos local
del centre
obrer. Vegeu-ne
àmplies
referències a
«O.B.», 214, 24
de desembre de
1904, i «O.B.»
228, 1 d’abril
de 1905. Els
oradors, en
ambdós mítings,
foren Roca,
Vicens, Bisbal,
Marí i Crespí.
[3]
«O.B.», 244, 25
de juliol de
1905; Mitin de
protesta.
Bisbal, a més
acusà els
republicans,
majoritaris a
l’ajuntament de
Ciutat, de ser
els responsables
de les jornades
de treball
superiors a les
vuit hores. |