Alberto Bayo Giroud - Biografia

Memoria Civil, núm. 17, Baleares, 27 abril 1986

M. Ferrà i Martorell

Indalecio Prieto i Alberto Bayo

D'origen cubà, Alberto Bayo Giroud, neix el 1899. un any després de la Guerra Hispano-Americana i de la pèrdua de les darreres colònies. Atret des de jove per la vida militar i procedent per tant com molts d'altres de l'exèrcit, descobreix les grans possibilitats de l'arma aeria. Aleshores funciona l'Acadèmia d'aviació d'Albacete i el camps de pràctiques de Cuatro Vientos y los Alcázares. Les esquadretes dels Henri-Potez a Melilla seran l'oportunitat per a tots aquells pilots un decisiu paper a la guerra que esdevé al Marroc. Després seran els Breguet XIX, aparells de grans possibilitats d'observació i metrallament.

Cal dir que Bayo es manifestà com un magnífic pilot, guanyant populariat i ascendint per mèrits, de manera que al començament de la Guerra Civil ostenta el grau de tinent coronel d'Aviació. Amb tal uniforme, estrelles i distintius, el podem veure a les fotografies de les operacions republicanes que dirigí contra Mallorca i Eivissa des de la segona setmana d'Agost del 36 als primers dies de setembre del mateix any. Amb trenta set anys i una llarga experiència, Bayo, al que les forces populars anomenen capità per esser el cap d'una expedició que comprèn a més d'una gran massa de milicians, efectius de Terra, Mar i Aire, és aleshores un home robust, bru, de cara ampla i rodona, celles gruixades, ulls negres i penetrants, nas aguileny, llavis fins i allargats, mentó prominent ...

Tot en conjunt fa un rostre enèrgic que havia de inspirar no únicament confiança y admiració als seus subordinats de l'aventura balear sino també una certa fe en la victòria que mai no arribaria. Ja no tan popular a causa del reembarcament, Bayo ha de carregar amb tota la responsabilitat d'una mala gestió gubernamental. Novament a la península, el trobarem a la defensa de Madrid, col·laborant amb la Junta de Defensa que està sota les ordres del general Miaja i del que forma part entre d'altres Santiago Carrillo. Expert en tàctiques guerrilleres, Bayo entrena aleshores a les milícies republicanes a Getafe i participa activament a totes les accions d'aquell front. Amb la derrota definitiva, serà un més dels que prenen el camí de l'exili, triant Mèxic com a lloc de forçada residència.

Allà, a Guadalajara, a l'any 1944, publicarà un llibre d'exepcional valor de testimoni per a la nostra història illenca i que encara no és prou conegut. Es titula Mi desembarco en Mallorca. Al llarg de les seves pàgines intenta justificar les causes de la fracassada invassió. Creim que Fidel Castro hagué de conèixer aquest text que per altra banda qualificava a Bayo com a bon estratega en la lluita de guerrilles. a qüestió és que quan el 1955, el revolucionari cubà, condemant a treballs forçats a l'Illa de Pinos pel dictador Fulgencio Batista, acaba per rebre l'indult, marxa a Mèxic i allà funda el Moviment 26 de Julio, en record de l'assalt al Quarter de Moncada, el primer brot de insurrecció castrista. I precisament a Mèxic és on Castro preparà els seus guerrillers, amb Bayo ja incorporat al seu moviment, al que aporta la seva experiència.

El desembarcament tindrà lloc el Desembre de 1956, al Sud de la Província d'Orient, prop de Sierra Maestra. Aquí i al contrari del que succeí a Mallorca, els desembarcats tenen el recolzament del poble i la quinta columna és un fet. Dia rera dia, camperols i descontents, pasen a augmentar la tropa revolucionària. Els 81 companys del primer dia es convertiran en mils de combatens , en un exèrcit de guerrillers que veurà coronats els seus esforços a les batalles  de Río de la Plata i Alegría del Pino on els batallons de Batista sín vençuts. Es probable que Bayo passàs després a Yaguajay, en el centre de l'illa, on s'havia obert un segon front que dirigía Raúl Castro. Segueix la lluita i el 8 de gener de l'any 1959, els castristes entren triomfalment a La Havana.

Albeto Bayo ha complit ja la seixantena d'anys i forma part del nou exèrcit cubà amb el grau de general. Els vuit anys següents, els nostre personatge, assistí a la seva segona pàtria, a molts d'esdeveniments de la revolució instaurada com és el desembarcament de la Bahía de los Cochinos  el 17 d'abril de 1961 o la crisis dels missils de 1962. Morirà el 1967