Joaquim Fiol i Pujol (Palma, Mallorca, 1831 - 1895) fou un advocat i polític mallorquí. El 1855 va fundar el diari d'ideologia republicana El Iris del Pueblo, i el 1863 va col·laborar a l'Ateneu Balear. Va participar activament en l'erradicació de l'epidèmia de còlera que assolà Palma el 1865, i mercè la seva amistat amb Emilio Castelar participà en la Junta de Govern de Balears que dirigí a les Illes la Revolució de 1868. Quan aquesta triomfà fou nomenat cònsol d'Espanya a Alexandria (1868-1870) i governador civil d'Almeria el 1870. Posteriorment es va adherir al Partit Demòcrata Possibilista i participà en diverses associacions científiques. Fou diputat pel districte de Palma a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872, agost de 1872, 1881 i 1886.
Obres
-
Poesies (1868)
-
Una preocupació mallorquina (1877) sobre els xuetes.
Referències
-
Joaquim Fiol a enciclopedia.cat
Col·laboradors de la Viquipèdia. Joaquim Fiol i Pujol [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2010 [data de consulta: 20 de desembre del 2010]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joaquim_Fiol_i_Pujol&oldid=6558850>.