.Pietro Gori (Messina, 14 d'agost de 1865 - Portoferraio, 8 de gener de 1911 fou un advocat, un intel·lectual, un poeta i un combatent anarquista italià. Fundà a Milà L'Amico del Popolo el 1891, però fou acusat d'inspirar l'atemptat contra el president de la República Francesa Marie François Sadi Carnot a Lió el 1894 i hagué d'exiliar-se. Fou expulsat de diferents països; a Argentina hi estigué el 1898 i afavorí l'ingrés dels anarquistes dins els sindicats. A Espanya, col·laborà a les revistes Tierra y Libertad i La Revista Blanca, que publicaren els seus opuscles La anarquía ante los tribunales i Las bases morales y sociológicas de la anarquía.

 

 

Pietro Gori en plena al·locució

 

.Més enllà de la seva activitat política, és recordat com autor d'algunes de les cançons anarquistes més famosos de la fi del segle XIX, com: Addio a Lugano, Stornelli d'esilio, Ballata per Sante Caserio o Inno del Primo Maggio.

 

Col·laboradors de la Viquipèdia. Pietro Gori  [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2008 [data de consulta: 3 de maig del 2008]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pietro_Gori&oldid=1976598>.