Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888). Rei de Prússia i primer kàiser d'Alemanya d'ençà de la Unificació de 1871. Pertanyia a la històrica Dinastia dels Hohenzollern.

 

Naixement i Formació

 

Nascut el 22 de març de 1797 al Castell reial de Berlín, era fill del rei Frederic Guillem III de Prússia i de la princesa Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz. Entre els seus ancestres hom hi pot trobar el primer rei de Prússia, el rei Frederic I de Prússia, entre molts d'altres membres de famílies reials principalment germàniques.

 

Com a segon fill baró de la parella reial rebé una educació secundària allunyada de la que rebé el seu germà, el rei Frederic Guillem IV de Prússia. A més a més, durant la seva infància es veié obligat a seguir la seva família a l'exili propiciat per l'ocupació napoleònica de Prússia i de tota Alemanya.

 

Casament i descendència

 

L'any 1829 es casà amb la duquessa Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach, filla del gran duc Carles Frederic I de Saxònia-Weimar-Eisenach i de la gran duquessa Maria de Rússia. Augusta era néta del tsar Pau I de Rússia. El casament es produí després de què Guillem hagués hagut de renunciar a casar-se amb l'amor de la seva vida, una aristòcrata polonesa anomenada Elisa Radziwill.

 

La parella s'establí a Berlín i posteriorment a Colònia. Tingueren dos fills:

 

• SM el kàiser Frederic III de Prússia, nascut el 1831 a Potsdam i mort el 1888 a Potsdam. Es casà amb la princesa reial Victòria del Regne Unit.

• SAR la princesa Lluïsa de Prússia, nascuda el 1838 a Berlín i morta el 1923 a Baden-Baden. Es casà amb el gran duc Frederic I de Baden.

Príncep de Prússia

 

L'any 1814, a les darreries de les guerres napoleòniques i quatre anys després de la mort de la seva mare, ingressà a l'exèrcit prussià. Lluità en les darreres batalles contra els exèrcits napoleònics demostrant ésser un soldat valent i capaç. Entre el 1815 i el 1848 realitzà diferents serveis diplomàtics que el consagraren com un coneixedor de les relacions diplomàtiques de l'anomenada era Metternich.

L'any 1848 ajudà al seu germà a represal·liar els revolucionaris prussians primer i després els alemanys en general que havien convocat el Parlament de Frankfurt.

 

L'any 1858, davant la incapacitat del seu germà el rei Frederic Guillem IV de Prússia, fou nomenat príncep regent de Prússia, i l'any 1861, quan aquest morí, esdevingué rei de Prússia.

 

Rei de Prússia i Kàiser d'Alemanya

 

El 2 de gener de 1861, el rei Frederic Guillem IV de Prússia moria i ascendia al tron el rei Guillem I. Guillem heretà un seguit de conflictes entre la Corona i el Parlament que es remuntaven a la revolució de 1848. Fou considerat un rei políticament neutral i menys intervencionista que el seu germà. Guillem trobà una solució conservadora al conflicte: el nomenament del canceller Otto von Bismarck, ja que segons la Constitució prussiana el nomenament del canceller era únicament competència del rei. El comte von Bismark, que procedia d'una família de junkers prussians de Brandenburg, tenia una visió política conservadora, monàrquica i aristocràtica. A partir del nomenament, Guillem confià plenament en la gestió política de Bismarck.

 

La política exterior del regnat de Guillem I anà encarada a la consecució de la unitat germànica que el seu germà gran havia aplaçat i relegat a un segon pla. La política bismarckiana pretenia la unió a través de deixar fora de combat els principals enemics d'aquesta.

 

En primer lloc es desenvolupà la guerra contra Dinamarca. El rei de Dinamarca, Cristià IX de Dinamarca, exigí la sobirania històrica dels ducats de Holstein i de Schleswig que eren possessió de Dinamarca però dins de la Confederació Germànica. El fet fou considerat una ofensa pels molts alemanys que vivien als ducats i fou utilitzat per declarar la guerra a Dinamarca. Una aliança austroprussiana derrotà els danesos i aquests foren expulsats dels ducats, que foren repartits entre Àustria i Prússia.

 

En segon lloc, Prússia aprofità un seguit de conflictes entre Àustria i Prússia arran de la gestió dels ducats per declarar la guerra als austríacs. La guerra es desenvolupà en dos blocs: mentre Àustria era recolzada pels seus aliats tradicionals del sud i de l'oest d'Alemanya, Prússia era recolzada pels estats del nord. La guerra acabà amb la derrota austríaca a la batalla de Sadowa (1866) i com a conseqüència Àustria fou expulsada de la Confederació Germànica. Prússia s'annexionà el regne de Hannover, el landgravinat de Hessen-Kassel i la ciutat de Frankfurt, aliats d'Àustria. Alhora creà per ella i els seus aliats la Confederació Germànica del Nord.

 

Malgrat tot, les reticències franceses a una Alemanya unificada feren que es declarés la guerra francoprussiana. La derrota de les tropes de l'emperador Napoleó III de França en tan sols un any provocà que la monarquia francesa caigués i es fundés l'Imperi Alemany (II Reich)) governat per Prússia. La unificació alemanya a l'estil prussià crea un estat que alhora n'engloba d'altres, ja que prop de trenta entitats sobiranes formaven el II Reich. La pau de Frankfurt imposada a França fou extremadament dura en tant que se'ls hi imposava l'amputació dels territoris d'Alsàcia i Lorena, que passarien a ser controlats per una administració imperial prussiana.

 

L'acceptació per part de Prússia es féu després que el rei Lluís II de Baviera sol·lictés al rei prussià que acceptés el títol d'emperador. Una altra condició era que no s'escollís el títol "emperador dels alemanys" per les reminiscències liberals que aquest tenia.

 

En les seves memòries, von Bismarck calificà el sobirà com "una persona feta a l'antiga, cortesana i com un educat gentleman, alhora d'un genuí oficial prussià que tenia un excepcional sentit de l'humor".

 

De cara a la política interna, tant el kàiser com el canceller von Bismarck estaven d'acord en la repressió dels partits d'esquerres i liberals. Així, l'any 1871 l'anarquista Max Hödel ideà un frustrat atemptat a Berlín contra el kàiser, que acabava de promulgar una llei antisocialista que pretenia lluitar contra les classes obreres i els moviments socialistes. Malgrat tot, el govern del rei Guillem inicià un seguit de reformes socials que són considerades la creació d'un dels primers estats del benestar d'Europa. Es realitzaren les primeres assegurances per la vellesa, la malaltia o la incapacitat. Per molts autors, aquestes reformes són explicables per intentar evitar a Alemanya uns fets com els de la Comuna de París de 1873.

Guillem I de Prússia morí a Potsdam el dia 9 de març de 1888 essent substituït pel seu fill el kàiser Frederic III de Prússia, que només regnà durant escassos cent dies i que per això es conegut com el "kàiser dels cent dies"

 

Col·laboradors de la Viquipèdia. Guillem I de Prússia [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2007 [data de consulta: 29 de desembre del 2007]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guillem_I_de_Pr%C3%BAssia&oldid=1526632>.