|
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia
di Predappio, Forlí (Itàlia), 29 de juliol del 1883 - Lecco, 27 d'abril
del 1945), fou el cap d'estat dictatorial d'Itàlia durant el període de
1922 fins el 1943. Va ser el creador d'un règim antidemocràtic anomenat
feixisme, en el qual ell va rebre el sobrenom de
Duce
(guia o cap).
Fill d'una família humil, el seu pare era ferrer i la
seva mare professora d'escola. Va estudiar magisteri, però només va ser
professor en períodes mai gaire llargs. A més de ser un actiu
propagandista del socialisme, combinava l'activitat docent amb continus
viatges. Aviat va tenir problemes amb les autoritats,i va ser expulsat de
Suïssa i Àustria, on havia iniciat contactes amb sectors pròxims al
moviment irredemptista. En la seva primera afiliació política, tanmateix,
es va apropar al Partit Socialista, atret per la seva ala radical. Del
socialisme, més que les seves postures socials i reformadores, el seduí el
seu cantó revolucionari.
El 1910 va ser nomenat secretari de la federació
provincial de Forli, i poc desprès es va convertir en l'editor del
semanari La Lotta di Clase
("la lluita de les classes"). La
victòria de l'ala radical al congrés de Reggio nell'Emilia, celebrat el
1912, li va proporcionar major protagonisme al sí de la formació
política,que va aprofitar per fer-se càrrec del diari milanès
Avanti, òrgan oficial del partit. Encara així, les seves opinions sobre els
enfrontaments armats de la setmana vermella de 1914 van motivar alguna
inquietud entre els seus companys de files, atemorits pel seu radicalisme.
La divisió entre Mussolini i el partit va augmentar amb la proclamació de
neutralitat del primer després de l'entrada d'Itàlia a la
Primera Guerra
Mundial a l'agost del 1914.
|
.Mussolini con
el dictador alemán Adolf Hitler, reuniendo sus tropas en Yugoslavia durante
laSegunda
Guerra Mundial.
Discurso político de Mussolini en la tribuna de la plaza de Milán en
mayo de 1930.
|
Benito Mussolini se
dirigeix a la multitut. 1938. |
|
Al novembre del mateix any va fundar el diari
Il Popolo d'Itàlia, de tendència ultranacionalista, el que
li va causar l'expulsió del Partit Socialista. Poc temps després ,
va voler capitalitzar el sentiment d'insatisfacció que es va apoderar de
la societat italiana desprès del final de la contesa fent una crida a la
lluita contra els partidaris de les esquerres, als quals va assenyalar com
culpables del daltabaix i per això va crear a Milà l'any 1919 els
Fasci italiani di combattimento, grups armats d'agitació que van
constituir el principi del futur partit feixista l'any 1920. Va aconseguir
guanyar el favor dels grans propietaris i va ser elegit diputat a les
eleccions del maig del 1921.
La total impotència del govern per fer front a la
situació en que es trobava el país i la dissolució del Parlament van
aplanar el camí per la denominada Marxa sobre Roma, que es datada al 22
d'octubre de 1922. La seva entrada triomfal a la capital italiana, a la
qual no va trobar cap oposició, ja que va rebre l'ajut i el beneplàcit de
l'exèrcit i del govern, va motivar el nomenament de primer ministre per
part de del rei
Víctor Manuel III
d'Itàlia el 30 d'octubre del 1922. Gradualment, encara que amb
major ímpetu desprès de l'assassinat del diputat socialista Giacomo
Matteotti el 1924, es va crear com a un únic poder, traient qualsevol
forma d'oposició i va acabar per transformar el seu govern en un règim
dictatorial.
Li van donar suport un ampli sector de la població i a
favor del seu eficaç sistema propagandístic, va realitzar fortes a
infraestructures i va recuperar vells projectes expansionistes, com la
conquesta d'Etiòpia (1935) i l'annexió d'Albània (1938). També va ajudar a
Franco a la
Guerra Civil Espanyola. Desprès de l'arribada al poder de
Hitler a Alemanya, va anar apropant-se al nazisme, i desprès de les
primeres victòries alemanyes a la Segona Guerra Mundial, que va jutjar
definitives, va declarar la guerra als aliats. El fracàs de l'exèrcit
italià a Grècia, Líbia i Àfrica oriental, i sobretot l'inici de la invasió
aliada d'Itàlia (el 10 de juliol els aliats havien desembarcat a Sicília),
va motivar el seu empresonament per ordre de Víctor Manuel III d'Itàlia,
qui va impulsar un cop d'Estat i va decretar la fi del feixisme (juliol
del 1943).
Alliberat per paracaigudistes de les SS alemanyes el 12
de setembre del 1943, va crear una república feixista al nord d'Itàlia
(República Social Italiana o
República
de
Saló) però l'avanç aliat el va
obligar a fugir cap a Suïssa. Va intentar travessar la frontera disfressat
d'oficial alemany, però va ser descobert a Dongo per membres de la Resistència (partisana) el 27 d'abril del 1945, i el dia següent va ser
afusellat amb la seva companya Clara Petacci. Els seus cadàvers van ser
exposats públicament, penjats pels peus, a la Plaça Loreto de Milà.
Col·laboradors de la Viquipèdia. Benito Mussolini
[en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2007 [data de consulta:
16 de juny del 2007]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Benito_Mussolini&oldid=1139079>.
Mussolini
Denis Marck
Smith
Fondo de Cultura
Económica, 2001
REPORTAJE
EL PAIS
17/11/2009
|
fideus/
|
Benito Mussolini
| 
|
BIOGRAFIES
| TEMA: FEIXISME
|
