Federico Urales (Joan Montseny Carret)                                         |       BIOGRAFIES  |  TEMA:   ANARQUISME  |

 

Joan Montseny i Carret, conegut amb el pseudònim de Federico Urales, fou un anarquista català nascut a Reus (Baix Camp) el 19 d'agost de 1864 i mort a Salon de Vergt, Dordogne (France) el 12 de març de 1942.

 

Vida

 

Obrer treballador en tonells, el 1885 va ingressar al partit socialista. El 1888 fou nomenat secretari general de la Federació Nacional d'obrers de tonells. Desprès es va casar amb Teresa Mañé i Miravet (Soledad Gustavo), institutriu laica que donava classes a Vilanova i la Geltrú, amb la qual es va traslladar a Reus i junts van evolucionar cap a l'anarquisme. El 1892, mentre provaven de celebrar el 1r de Maig, fou detingut per haver publicat un full a favor de Pallás, que estava acusat de l'atemptat del carrer Canvis Nous de Barcelona. El 1896 van haver de tancar l'escola per la repressió antianarquista, i fou detingut i implicat en el procés de Montjuïc a Barcelona. Desprès es va exiliar a Anglaterra i va tornar a Espanya sota el nom de Federico Urales i el 1898 va iniciar a Madrid la publicació de La Revista Blanca.

 

Poc després va ser amnistiat, però la revista va desaparèixer el 1905. Va treballar a l'agricultura, al periodisme i va escriure assaigs, novel·les i obres de teatre. Al 1914 es va declarar favorable als aliats de la Primera Guerra Mundial. El 1923, amb la seva dona Teresa i la filla comuna, Federica Montseny i Mañé, va reiniciar La Revista Blanca i va organitzar les protestes contra les execucions de Sacco i Vanzetti. El 1936, ja gran, va estar al costat de la seva filla tota la guerra. El 1939 va marxar a França, primer a Montpellier i després a París, per tal de reunir-se amb la seva família. Va haver de fugir per l'entrada dels alemanys. El govern de Vichy el va obligar a instal·lar-se a Salon de Vergt, on va morir.

 

Principals obres

 

La evolución de la filosofía en España. Es va publicar en diversos números de La Revista Blanca entre 1900 i 1902. L'any 1934 va ser editada a Barcelona en dos volums.

El 1968 es va publicar la part segona del tom segon a Ediciones de Cultura Popular, Barcelona, precedida d'un ampli estudi de Rafael Pérez de la Dehesa, reeditada per Editorial Laia en Ediciones de Bolsillo el 1977, ISBN 84-7222-351-5. Aquest estudi conté la bibliografia completa de Montseny.

 

Els llibres de Montseny són, actualment, introbables. És poden consultar, peró, a la Biblioteca Arús a Barcelona, a la Biblioteca Nacional d'Espanya a Madrid i a l'Institut Internacional d'Estudis Socials d'Amsterdam.

 

Bibliografia

 

 

 

D'esquerra dreta. Max Nettlau,  Maria (una amiga de la familia Montseny), Frederica Montseny i Joan Montseny (1929) (Ateneu Llibertari Estel Negre)

 

Col·laboradors de la Viquipèdia. Joan Montseny i Carret [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2010 [data de consulta: 16 de novembre del 2010]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Montseny_i_Carret&oldid=6330059>.

fideus