Catalina Moner presenta aquest dilluns «Emili Darder (1895-1937). Vida i martiri»

L'obra reconeix la tasca d'un personatge que morí per mantenir-se fidel als seus ideals

M.T.F. Palma.
Fa anys que l'IES número 12 de Palma havia d'adoptar un nom. Quan va sorgir el nom d'Emili Darder, el batle republicà de Palma afusellat el 24 de febrer de 1937, Catalina Moner, la seva directora, va investigar a fons una figura poc coneguda, com si hagués estat apartada de la ment de la col·lectivitat, tot i haver treballat durant anys per millorar les condicions de vida, sobretot en educació i sanitat, dels ciutadans.

D'aleshores ençà, Catalina Moner es va sentir atreta per la personalitat de Darder, metge i intel·lectual de família rica que, tot i això, va lluitar fins a la fi de la seva vida per dur endavant els seus ideals. Emili Darder (1895-1937). Vida i martiri és el volum editat per Miquel Font i que presenta demà dilluns Catalina Moner a l'edifici de Sa Riera en un acte que compta amb la col·laboració de la Univesistat de les Illes.

Segons va explicar l'autora a Diari de Balears, el llibre conté dues parts; la primera és biogràfica, «però no és una biografia ni completa ni exhaustiva, sinó que vol mostrar la figura d'Emili Darder a qualsevol persona. Es tracta de dibuixar un personatge al qual es puguin apropar tant estudiants com persones que visqueren de prop la situació».

En referència a la paraula «martiri» que es grafia al titular del llibre, assegura Moner que «la vida de Darder va tenir dos eixos: ser metge i l'amor a la terra, que no va abandonar mai. A més, va ser afullesat per mantenir-se fidel als seus principis».

La figura de Miquela Rovira, l'esposa que sempre li va fer costat, està prou reconeguda al volum, com també es ressalta la importància dels membres de l'Associació per la Cultura de Mallorca, a la qual pertanyia l'afusellat: «Aquí no hi havia una burgesia com la catalana. Aquí, a Mallorca, foren els intel·lectuals els que varen crear un cos ideològic important. La política va ser una passa més en aquest cos. A l'associació hi havia Andreu Crespí, Francesc de Sales Aguiló, Lluís Berbal, catedràtics d'institut, o Sureda i Blanes, metge que va certificar l'angina de pit que patí el 18 de juliol de 1936».

La segona part del volum, profusament il·lustrat amb més de cent cinquanta fotografies, algunes inèdites o poc conegudes, com la que il·lustra la portada del volum, és un apèndix documental: «Hi ha un escrit que féu Darder el 1917 i que es titula 'Amor a Mallorca', el resum del Consell de Guerra; la polèmica que suscità la seva declaració com a Fill Il·lustre de Palma i l'homilia que pronuncià Pere Llabrés, a l'església de Santa Catalina Thomàs de Palma el 1977. Va ser aquest el primer funeral que se celebrà a la ciutat per un afusellat i Llabrés va parlar de reconciliació. La seva dona i la filla posaren aleshores una esquela als diaris de l'època».

15/04/2007