fideus

  ESDEVENIMENTS

 
ESTATUT D'AUTONOMIA DE 1932 (Estatut de Núria)

L'estatut d'autonomia català de 1932, o també anomenat Estatut de Núria, és el primer estatut d'autonomia que s'ha redactat per Catalunya. De caire sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, en Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants.

Context Històric

Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, suposaren la victòria dels partits d'esquerres i la implantació de la República a Espanya. A Catalunya, el recentment format partit Esquerra Republicana de Catalunya, obtingué una victòria aplastant. Este fet conduí al seu lider, Francesc Macià, a la proclamació de la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques i la formació del Govern de la República Catalana, presidit per ell mateix. Transcorreguts 3 dies de govern, Macià rep la visita dels ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer. Després d'una llarga negociació, el president acceptà la reconversió del Govern de Catalunya en el Govern de la Generalitat de Catalunya i la tramitació d'un estatut d'autonomia per a Catalunya.

L'estatut

Un dels principals punts de l'Estatut de Núria és que este definix Catalunya com un Estat dins la República Espanyola; esta pretensió no fou ben acceptada per la resta de l'estat espanyol, motiu pel qual eixa clàusula quedà modificada, definint-se Catalunya com una regió autònoma dins l'estat espanyol. En addició, també oferia la possibilitat d'una futura autodeterminació per al poble català.

A banda, l'Estatut donava a la Generalitat una ampla llista d'atribucions fins llavors impensables, com foren el control de l'educació i la sanitat, i la creació d'un tribunal de justícia català. Els tràmits parlamentaris a les Corts espanyoles retallen el projecte inicial, titllant-lo d'ambiciós i excesivament pretenciós.

Tràmits

Després del colp d'estat fallit del general Sanjurjo, les Corts generals aproven l'estatut Català (una volta aplicades les reformes al projecte inicial), i oferixen la seua ratificació per referèndum. El referèndum,celebrat al 2 d'agost de 1931, en el qual participà el 75% de la població votant, obtingué un 99% de vots afirmatius. A més, fou recolzat per més de 400.000 firmes de dones Catalanes (llavors sense dret a votar). D'esta manera, el primer estatut d'autonomia concedit a una regió espanyola fou aprovat per ampla majoría popular.

Aplicació

L'Estatut de Núria tingué una vida relativament curta; fou vigent des-de la seua aprovació fins la victòria de la CEDA en les eleccions generals de 1934; Més tard, quan succeí la victòria del Front Popular al 1936, l'estatut es restablegué fins l'acabament de la Guerra Civil, quan fou derogat de forma final.

Enllaços Externs

Col·laboradors de la Viquipèdia. Estatut d'Autonomia de 1932 (Estatut de Núria) [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2007 [data de consulta: 14 de febrer del 2008]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estatut_d%27Autonomia_de_1932_%28Estatut_de_N%C3%BAria%29&oldid=1661369>.