La memoria de un exiliado en favor de la reconciliación MATEU CUART. PALMA. Mi odisea
(1936-1943), el libro en el que Juan Matas narra sus vivencias durante la
Guerra Civil y el período de posguerra, exiliado por un encadenamiento de
infortunios en Italia, se presentó ayer en sociedad en un acto en el Centre
de Cultura de Sa Nostra en el que participaron los tres autores encargados
de los estudios preliminares en forma de "revisión crítica" a "las memorias
de un hombre de su tiempo, que el 18 de julio de 1936 vio cómo todo su mundo
desaparecía y que, pese a ello, y pese a que en la posguerra vivió un exilio
interior, no escribe desde la venganza ni desde el rencor, sino buscando una
explicación a una lucha entre hermanos, sin buscar culpables". Diario de Mallorca 13/05/2008
|
Entrevista
«Fugint del franquisme, Juan Matas acabà a una presó feixista» Mi odisea repassa la vida d'aquest mallorquí entre 1936 i 1943 BORJA CATALÀ. Palma. Lleonard Muntaner ha editat Mi odisea, les memòries del socialista mallorquí Juan Matas que, fugint del franquisme, va caure a les mans del feixisme italià. De la història que conta Mi odisea en parlam amb l'hispanista italià Alfonso Botti i amb Joan Josep Matas, professor del centre d'ensenyament superior Alberta Giménez i nét de Juan Matas. -Qui era Juan Matas Salas? -Alfonso Botti: Era un mallorquí que l'agost de 1939 intentà fugir de l'Illa amb el seu pare i el seu germà i sis amics més. La intenció era arribar a les costes d'Algèria i després anar cap a Buenos Aires, on Juan havia estat de jove. Però l'embarcació amb què ho intentaven va topar amb un vaixell italià, el qual els va recollir. Després de passar un any en una presó romana, el grup acabà reclòs a l'illa de Ventotene, al mar Tirrè, on hi havia un centre de confinament d'opositors al règim feixista. I Matas va romandre a Ventotene fins al 1943. -Abans d'intentar sortir de Mallorca havia passat tota la guerra amagat. Com s'ho va fer? -Joan Josep Matas: Va estar ocult Mallorca en diferents amagatalls: una cova, la casa d'un cunyat, més tard en un soterrani. Historiogràficament forma part dels talps mallorquins. És a dir, gent que s'amagava i que després sortia dels caus per tractar d'escapar de l'Illa. Entre ells hi hagué fins i tot importants personalitats del socialisme de llavors, com ara Ignasi Ferretjans. Molts d'aquells talps foren enxampats. De fet, les autoritats franquistes noliejaven vaixells tapadora per capturar-los quan tractaven de fugir. -Les memòries de Juan Matas també fan referència a les actuacions a Mallorca d'Arconovaldo Bonaccorsi, el conegut com comte Rossi. Què en diu? -JJM: El situa incorrectament des del punt de vista cronològic, ja que allarga l'estada de Rossi fins a l'any 37, cosa que és mentida perquè sabem que el desembre de 1936 va ser cridat pel comte Ciano perquè tornàs a Itàlia. El que passa és que la projecció mediàtica de Rossi és molt gran i això provoca l'errada. A més hi apareix com si fos l'únic culpable de tota la repressió, cosa que no és certa. La propaganda de tots dos bàndols i la manera d'actuar de Rossi contribuïren a magnificar la seva figura. -A l'illa de Ventontene conegué diversos opositors antifeixistes que hi eren tancats. Quins en són els més importants? -AB: Hi havia Sandro Pertini, que després va ser president de la República italiana; Altiero Spinelli, fundador del Moviment Federalista Europeu, que Matas no cita en les memòries; i el músic Giovanni Gagliardi, un personatge que em crida molt l'atenció perquè fou objector de consciència durant la I Guerra Mundial, un cristià corrent i evangèlic sense esglésies. És un personatge curiós, menor i que no s'ha estudiat -Per què no se'n va anar Matas a l'Argentina en caure Mussolini? -JJM: Matas i els seus companys aconseguiren arribar a Roma després de moltes peripècies. Un d'ells, Juan Vallcaneras, havia contactat amb el consolat espanyol a Roma i el cònsol els va dir que no havien de témer per la seva vida i que en uns mesos podrien tornar a Espanya. De tota manera, en arribar van estar 20 dies a la presó Model de Barcelona i deu dies a la Provincial de Palma quan tornaren a Mallorca. -Quin és el valor d'aquestes memòries? -AB: A banda del valor historiogràfic o l'emocional, quants mallorquins intenten fugir durant la Guerra Civil i acaben passant uns anys a les presons de la Itàlia feixista? Crec que ells són els únics. Açò els fa originals, però no aporta res per canviar la interpratació del feixisme o de la repressió. Són un testimoni, una peça més d'un mosaic que va reconstruint-se, sobretot els darrers anys. Diari de Balears 12/'5/2008 |
‘Mi odisea’ (1936-1943), el testimonio de un mallorquín aterrado por el odio político
GABRIEL ALOMAR
Juan Matas Salas fue uno de aquellos mallorquines aterrados por el cariz que tomaba un odio desatado contra todo lo que no fuera la adhesión incondicional a las prerrogativas del llamado Movimento Nacional. Armado de valor y acompañado por familiares y amigos, tras permanecer tres años oculto en el subterráneo de su vivienda en pleno centro de Palma, decidió emprender su particular odisea: Hacerse a la mar con un bote rumbo a África desde donde se trasladaría en barco de línea regular hasta Argentina. Por paradojas del destino y tras capear un temporal a la deriva, se cruzó en su rumbo una nave que resultó ser italiana y por tanto aliada de los sublevados. Trasladados a Civitavecchia, puerto de Roma, el grupo de mallorquines fue encarcelado en la capital italiana. Desde allí serían enviados a la isla de Ventotene, un lugar en medio de la nada, donde entablaron relación con los políticos italianos, como Sandro Pertini, que encabezarían los gobiernos democráticos tras la caída del régimen fascista de Mussolini. A medida que avanzaba la II Guerra Mundial, en la que Italia entró en 1940 uniendo su suerte a la Alemania nazi, se realizaron las gestiones para el regreso a España de parte de aquellos exiliados en un país hostil. Un tren especial les llevó de nuevo a España y en este caso a la Cárcel Modelo de Barcelona. Allí permanecieron hasta su retorno a Mallorca, donde tras el paso por la Prisión Provincial y habiéndose acreditado su «conducta intachable», fueron liberados al poco tiempo. Así concluía un cautiverio de 2.560 días que supuso toda una odisea para Juan Matas y sus acompañantes, algunos de los cuales siguieron otros caminos. Desde 1943 Juan Matas se dedicó a su empresa familiar de cliches, llamada primero Diapositivas Matas y después Publicidad Matas, hasta su fallecimiento en 1993. Una experiencia que marcó sus vidas y que muchos años después motivó la redacción de estas páginas, ahora plasmadas en un libro editado por Lleonard Muntaner, con prólogo del catedrático de la UIB Miquel Duran; introducción del catedrático Alfonso Botti, de la Universidad de Urbino y un estudio preliminar del doctor en historia Joan Josep Matas
Última Hora 13/05/2008
|