FIDEUS REPUBLICANS

 

MEMORIA CIVIL /

 MALLORCA EN GUERRA / 1936 - 1986 / INDEX  

El calvari d’Antonio Espina i de Guillermo Roldán,  Josep Massot i Muntaner, Lleonard Muntaner editor, Palma 2013).

  fideus   |  PREMSA   |  BLOGS  |   D'INTERÈS  | 

El governador civil Antonio Espina i la Guerra Civil

David Ginard , historiador i professor

Les dures peripècies viscudes durant la Guerra Civil pel darrer governador civil republicà de les Balears Antonio Espina i pel cap de policia Guillermo Roldán constitueixen l’objecte d’estudi del darrer llibre de Josep Massot i Muntaner (El calvari d’Antonio Espina i de Guillermo Roldán, Lleonard Muntaner editor, Palma 2013). Amb aquest volum, s’aborda una de les principals llacunes historiogràfiques que encara persistien entorn del conflicte bèl·lic de 1936-39 a les nostres illes.

Antonio Espina García (1894-1972) era un escriptor de renom i militant d’Izquierda Republicana, que assumí la màxima autoritat provincial el 9 de juliol de 1936, fou detingut després del cop d’Estat, i romangué empresonat a Mallorca fins el 1940. Malgrat l’existència d’alguna biografia de conjunt, persistien encara notables confusions sobre la seva breu i convulsa etapa mallorquina. Aquestes queden en gran part aclarides amb el llibre de Massot, amb el qual es pot donar gairebé per enllestit el conjunt de retrats de les principals figures institucionals del bàndol republicà a l’arxipèlag. El llibre de Josep Massot utilitza com a principal font la causa 18/1937, disponible a l’arxiu de justícia militar de Palma. El volum s’articula en sis capítols: la detenció d’Antonio Espina, el frustrat intent de bescanvi, el procés, el seu intent de suïcidi, el consell de guerra contra Guillermo Roldán, i el consell de guerra contra Espina. L’anàlisi minuciosa de l’autor permet re interpretar alguns dels episodis més foscos del període bèl·lic, alhora que obre diversos interrogants per a futures recerques (entre d’altres, l’autèntic rol desenvolupat per l’enigmàtic agent Roldán). Al nostre entendre, podríem destacar tres grans conjunts d’aportacions:

En primer lloc, diverses informacions presents a la causa ens proporcionen claus ben útils respecte a l’ambient polític de la Mallorca de pre-guerra. En aquest sentit, criden l’atenció les afirmacions categòriques del comissari de policia Francisco Romero Valdés sobre la parcialitat de les forces d’ordre públic a favor de les dretes durant la primavera de 1936, les quals contribuirien a desfer alguns dels mites essencials de la propaganda franquista legitimadora del cop d’Estat. En segon lloc, se’ns aporten algunes dades per completar el complex puzle del que va succeir a Mallorca entre el 18 i el 19 de juliol de 1936. Malgrat que les dures acusacions llançades des de sectors de les esquerres de l’època contra Espina per la seva passivitat davant el cop foren sens dubte excessives, sembla clar que el seu tarannà poc combatiu hauria aplanat el terreny als sublevats mallorquins.

Finalment, el desenvolupament del procés ens ajuda a conèixer millor els mecanismes dels judicis militars de guerra i postguerra. Tot i que es tractava d’una justícia política i extremament expeditiva, cal valorar l’ample conjunt de matisos i condicionants que operaren en cada moment, i que expliquen que els resultats dels consells de guerra no sempre fossin previsibles. Així, es constata que Roldán i Espina comptaren amb uns advocats que s’implicaren de debò en la seva defensa; que les promeses expressades per Goded al governador republicà foren crucials per obtenir un veredicte favorable; i que una figura clau dels nacionals mallorquins com Luis García Ruiz fou obertament qüestionada dins el context del judici a Roldán.

(publicat a L’altra mirada 16 / Abril 2013)