JuliÓ Adrover

Memoria Civil, n˙m. 36, Baleares, 7 septiembre 1986

Antoni Nadal

JuliÓ Adrover i Llaneras va nÚixer el 2 d'abril de 1900 a Felanitx. El 24 de setembre de 1916 va professar l'ordre teatina i el 19 d'abril de 1924 fou ordenat sacerdot. MÚs tard obtingÚ el doctorat en Teologia. EstudiÓ a Roma i probablement exercÝ de secretari dels superiors mallorquins que hi residien (Miquel J. CerdÓ, Bartomeu Monserrat i Adrover, etc.) Eren els anys de la consolidaciˇ del moviment feixista, els quals feren efecte sobre el pare Adrover. L'estiu de 1936 es trobava a Mallorca i els seus coneixements d'italiÓ li valgueren el nomenament d'intŔrpret d'Arconovaldo Bonaccorsi, el comte Rossi. Cal suposar que tambÚ li va fer de conseller espiritual.

JuliÓ Adrover a la dreta del "Comte Rossi" pels carrers de Porto Cristo el mes d'agost de 1936

 

El pare Adrover tradu´a a l'auditori les arengues del comte Rossi. TambÚ facilitÓ la versiˇ castellana de l'alĚlocuciˇ que Pius XII adrešÓ als bisbes, sacerdots, religiosos i seglars pr˛fugs d'Espanya que es va publicar -tal volta per primera vegada- en el "Boletin Oficial del Obispado de Mallorca" de 30 de setembre de 1936 i en el "Correo de Mallorca" del mateix dia. Segons Pere LlabrÚs, la publicaciˇ d'aquestes paraules fou un intent de presentar-les com una presa de posiciˇ de Pius XII a favor del bÓndol "nacional". El pare Adrover fou el postulador de la causa de beatificaciˇ de sor Francina-Aina Cirer de Sencelles.

Abando de Mallorca

Bernanos es va referir al pare Adrover en Els gran cementiris sota la lluna, on ressalta que duia calšons, botes i una creu blanca damunt el pit, per˛ contrÓriament al que diu, sembla que no solia anar armat. Bernanos s'equivoca tambÚ, quan assegura que fou afussellat pels militars. JuliÓ Adrover partÝ en hidro cap a ItÓlia el 23 de setembre de 1936, acompanyant el comte Rossi. Des de llavors, el pare Adrover tornÓ comptades vegades a Mallorca. L'any 1946 visitÓ les missions teatines del Colorado (EEUU) per als castellanoparlants. El viatge finÝ a l'Argentina per tal d'estendre-hi l'ordre. Aquell mateix any s'obriren noves cases de formaciˇ a la di˛cesi de la Plata. Durant la postguerra, el pare Adrover ocupÓ el cÓrrec de vicari general i posteriorment els de prep˛sit general i procurador de l'ordre davant el VaticÓ- MorÝ a Roma el 24 d'agost de 1965, als 65 anys d'edat.