La mort de Joan Barberà

Memoria Civil, núm. 10, Baleares, 9 marzo 1986

M. Rosselló Barberà

Metge especialista en Urologia i Andrologia, així com en Medicina del Treball i Medicina Esportiva, va néixer a Llucmajor l'any 1939. Nebot dels germans Barberà, es defineix com a un home liberal que creu en un sistema generador de riquesa i de llocs de feina.

A ca nostra, ningú es va significar políticament més que ells dos. En Joan era un al·lot jove, de 22 anys, desenganat per la situació política de la República. Clients meus m'han parlat molt bé d'ells com a entusiastes d'una idea que lluitaba contra el socialisme-comunisme. Son testimonis que hem d'escoltar amb la necessària perspectiva històrica.

Algún historiador estranger ha dit que Joan Barberà va ser ferit per una bala perduda dels mateixos falangistes. Però el va matar el membre d'un cos especial de l'estat, que no anomenaré per no desprestigiar, amb un fusell davant els magatzems Victoria, al carrer Colón, segons el Penitenciari de la Seu. Aquest clerge, al novembre del 1942, va anar a l'abuela a demanar-li que perdonàs l'home que havia disparat al seu fill, que acabava de confessar. El 7 de novembre d'aquell any l'Ajuntament de Palma li va concedir, juntament amb el general Goded, la medlla d'or de la Ciutat. Les dues úniques que s'han donades. A Josep Barberà, se li concedí la d'argent.

L'abuela, que era catòlica, apostòlica i romana, evidentment, el perdonà. Personalment, tenc consideració pel penediment de l'home que li disparà. No en puc mostrar tanta per l'actitud del govern actual que remou les brutors d'una guerra, que no estimula gens la reconciliació.

Jo tenc per herència aquesta medalla d'or i vaig demanar a una persona que, pagant el que fos, en proporcionès les plaques del carrer que els van llevar. Les guard a ca meva. I esper d'aquí a 50 anys poder-les tornar a penjar.

I és que em sent molt ofès quan un ple de l'Ajuntament, on hi havia representants que no s'han entretengut a repassar les actes i saber el motiu pel qual se'ls dedicà un carrer, decideix llevar les plaques que amb honor es van posar feia 40 anys. En fan pena per llur mediocritat.

Aquests són els que guanyaren una guerra. I soc dels que creuen que en una guerra tot està permès. I no cal mirar més enrera que els conflictes que actualment manté l'URSS arreu del món. No crec que quan una persona jove mor per un ideal, recordar-lo sia cap mistificació. En Joan Barberá era un al·lot d'avanguarda, molt treballador, feia de ferrer, estudiava teneduria i feia proselitisme polític des del seu lloc, capità de la primera centúria de Falange a Mallorca. I això és part de la història de Mallorca.

 

 

 

J. Massot i Muntaner

Mossèn Massot, natural de Pòrtol, té 45 anys. Es director de la revista RANDA d'història de les Illes, o autor de diversos llibres i articles sobre la història cultural i religiosa de Mallorca i una interessant obra sobre la guerra civil a Mallorca.

Veiam! En Josep és el que morí al front de Manacor amagat sota un camió en el moment que es produí un bombardeig. En Joan és el que morí a Ciutat el dematí del 19 de juliol. No?. Es que confonc una mica el nom!

Bé. Es corrent dir a Mallorca que el tiroteig es produí per intervenció d'elements d'esquerra des de finestres de les cases. Aquest fou l'ùnic incident que es produí el 19 de juliol i van morir dues persones, en Joan Barberà, falangista, i el capità Josep Puch. L'un al carrer Colon i l'altre a la plaça de Cort.

Segons els testimonis que he pogut consultar, entre els quals s'hi conten molts de falangistes que participaren en els fets, en Joan Barberà morí a causa d'un tiroteig fortuit que s'establí entre falangistes i militars per desconcert. Vull dir a més, que aquesta és l'única explicació possible: un lamentable incident.

Per amagar-ho es féu córrer la primera versió. Sembla que serví d'excusa per iniciar la repressió i immediatament es començà a parlar del "primer màrtir" del Movimiento Salvador. La mort de l'altre germà els va fer incloure dins la mitificació de Falange, que és una estratègia molt habitual en temps de guerra és guerra psicològica. Sempre l'han feta els que pretenen guanyar.

Jo tenc molts de testimonis que em diuen i en confirmen que la mort de Joan Barberà fou simplement un incident lamentable en el moviment de tropes aquell 19 de juliol per ocupar els punts estratègics de Ciutat.

Més tard el consistori de Ciutat acordà anomenar Hermanos Barberà al carrer on hi havia la Casa del Poble, aleshores quarter general de Falange. I més d'un cop es troben fotografies on la mare dels germans Barberà presidia, juntament amb les jerarquies locals, actes de Falange.

Joan Barberà

INCIDENTES

Hemos referido la actuación de las dos columnas que salieron a las 7'30, pero hay que hacer mención de un incidente relacionado con la comandada por Esquívias. Cuando desde las inmediaciones del Instituto se dirigía por la Plaza de la Consquista, y a través de la calle de San Miguel, hacia la Plaza de Cort, a la altura de la Plaza de Abastos -la actual Plaza Mayor- un tiroteo determino la puesta en posición de la artillería. Los tiros procedían de la calle del Sindicato y la Plaza de San Antonio de donde procedían el comandante Marcelino Hernández y el capitán José Puch, y contra quienes hicieron fuego -por confusión según la información oficial- los falangistas procedentes de la Calle Colón, excitados por la muerte de Juan Barbará. Herido grave el capitán de Infantería Puch, moriría tres días después en el Hospital Militar.