Macia Plomer, conductor del parlamentari que arribà a Pollença per rendir l'illa el 22 de juliol de 1936

Memoria Civil, núm. 12, Baleares, 23  marzo 1986

Damià Quetgles

"Jo no vaig tornar el tinent Soto a Pollença"

L'any 36 el Port de Pollença ja tenia un nom. Arribaven turistes d'arreu d'Europa i les excentricitats eren pa de cada dia d'estiu. Amb més expectatives que altre any anterior, havia començat l'estiu del 36. Els pescadors es bellugaven entre turistes amb  vestits de fil cruu i vestits de seda, pallola ample i borsa platjera de Palma. Però, Macià Plomar, 28 anys i deixondit, més que per la peseta o la bauxa sentia especial atracció per la força del motor, per la presència de línea dels "sedan", per la velocitat i la celeritat de les rodes. Així que encaminava el seu futur pel món de la mecànica. I el seu orgull, assegut al volant d'un cotxe, era manifesta prova del decidit destío que havia triat.

Però havien passat dies estranys, tirs a l'entrada "d'u Moll", militars morts; els seus amics, els aviadors, havien perdut les rialles. I ell, al taller de ca'n Llana, havia procurat no parlar del viatge que havia fet amb la camiona cap a Pollença aquell dilluns, que encara, era un ahir present i desconcertant.

Amb aquestes com a curolla, aixecà el cap de sota el capó. Secà la suor del front amb el braç, procurant no posar-se més morques per la cara, per escoltar les ordres del seu patró. Al costat d'en Llana hi havia un militar.

-"Serien, devers les nou del matí quan em va dir que havia de dur aquell senyor a Ciutat. Un altre militar d'aquells que havien pres la base el dia anterior, va dir que ens aturéssim al quarter d'Inca".

¿I va veure el vaixell amb el qual havia arribar?

- No, m'ho contaren quan vaig tornar.

- ¿Devers quina hora seria?

- ¡Ufff! hi jo no ho sé. Sab que en passaren de coses!

(Un historiador, que va escriure sobre el desembarcament a Mallorca diu que el mateix dilluns començaren els bombardeixos sobre Pollença, però en Macià afirma que ni tan sols aquells dimarts n'hi va haver, reforçant les manifestacions de la majoria dels qui han escrit sobre la guerra civil a Mallorca. Aquest dimarts, de bon matí, pacificada Barcelona i rendit el general Goded, arribà al port de Pollença un petit vaixell de guerra - el torpediner número 17- que ni atracà. En un bot i amb una bandera blanca, arribà a la costa el tinent de navili D. Carlos Soto Romero. L'esperà el comandant de la base, mentre el torpediner apuntava els seus canons cap a la població. Demanà parlar amb el comandant militar de l'illa i, després d'uns minuts de teléfon, fou enviat amb un taxi de ca'n Llana a Ciutat).

Al bar al costat de caseva amb moviments ràpits i reflexes com d'un dragó, Macià Plomer que, als seus 78 anys, es motra àgil de cos i de memòria i molt enfeinat, ajunta les mans en torn de la copa, alça la vista i comença a relatar que

"A Inca, a l'entradea d'Inca ja ens aturaren una guarda de soldats, Vaig treure el cap per la finestra i vaig dir "Jo no tenc res a veure; parlau amb aquest senyor d'aquí darrera".- Hi havia en Bessó de Pollença-. Ens van fer anar a la Casa de la Villa. Venia en Bessó amb nosaltres. I va tornar a pujar en Bessó i aquell senyor i cap al quarter. Allà quedà en Bessó i pujà un capità, que em va dir que partissim cap a l'Almudaina, que era la Comandància Militar, la Capitania ... A Capitania baixaren tots dos per parlar amb en Díaz de Freijoo, que era el comandant militar d'aquí, i jo vaig esperar una bona estona dins el cotxe.

-¿De què parlaren pel camí?

- ¡Si parlaven, jo no els sentia!. De Pollença a Inca si que parlarem, aquell tinent i jo.

¿Què li deia?

- Mon pare era picapedrer de l'Ajuntament i l'havien destituit. Ell em feia que tornaria a fer-hi feina a l'Ajuntament, que s'arreglaria aviat aquell bullit.

-¿No contave res de Barcelona?

- Jo no li vaig demanar res d'això. no sabia ni qui era, ni que anava a fer a Ciutat.

- I ¿quin temps torbàreu a tornar-vos-en?

-¡I sab que va està de temps! Quan vaig arribar a Pollença havia passar migdia

¿ Què feieu, vos, mentre esperàveu?

 Quan em vaig cansar d'estar dins el cotxe, vaig sortir. Duia una camiseta vermella i un falangista, que hi havia al porta, em va dir que em tregués la camiseta si no volia que em pegassin un tret. L'hem vaig treure i li vaig demanar on la podia tirar. A qualsevol lloc, em va contestar. la vaig deixar devora un arbre i vaig anar cap a la plaça d'abastiment, aquesta plaça que van arreglar entre Cort i el carrer de San Miquel, i me'n vaig comprar una de nova.

-¿Blava?-

-¡I jo què sé. que no fos vermella!.

(El tinent Soto Romero demanà Díaz de Freijoo que venia en nom del president de la Generalitat i li demanava que rendís Mallorca al Govern de Madrid, una vegada pres el general Goded a Barcelona i sofocat el moviment a la península.

Mentre estaven parlant, entràren el despatx el tinent coronel García Ruiz, governador civil, i el tinent coronel Tejada, qui adv ertiran que les bateries estaven a punt per disparar i disposades a fer foc.

Quan ja se'n anava el tinent Soto, García Ruíz aconsellà la seva detenció perquè ademés de parlamentar, podia haver vingut per a observar les posicions i defenses de l'illa.

"Aquest home ve en qualitat de parlamentari"m sembla que va dir el governador militar. "Així i tot, insisteixo en que ha de ser detingut.. Aquesta és l'opinió de tots el caps de cos, que estan reunits a la Sala d'Ajudants"m sembla que va respondre el governador civil).

- ¿Res, que quan tonàreu vereu partir amb camiseta nova i aquell senyor?

- No. Al mateix temps que vaig arribar a comandància, arribava un cotxe ple d'oficials. Hi havia molt de moviment. Jo em vaig tornar aficar al cotxe i, al cap de mitja hora vaig veure sortir el tienent Soto amb dos d'aquells oficials que havien arribat. A mi em va fer mala espina veure'l sortir entre aquells dos.

- ¿I partireu cap a Pollença?

(Segons diverses narracions històriques, el tinent de Navili va sortir cap a Pollença, on el torpider tenia ordre d'espear-lo fins a un temps determinat. Si així no ho feia en el termini fixat - es parla de dues hores- "havia de bombardejar Pollença", segons posen en boca del tinent Soto alguns histoiradors quan García Ruíz insinuà la detenció. Conten, doncs, que el tinent Soto Romero fou detingut ja molt aprop d'Inca per ordre de García Ruiz).

- Sí, als pocs instants. Amb aquell oficial d'Inca i dos més que me pareix que eren oficials d'Alcalà. A la plaça de Cort, van devallar aquells dos oficials.

- I el tinent de  Navili? - vaig demnar-li a l'oficial d'Inca. No em contestà. Em vaig imaginar que l'havien detingut. Però, per no semblar indiscret, vaig insistir amb una altra peregunta ¿qaui en paga ara el viatge?

Em digue que no em preocupàs- I, quan vam ser a Inca, al quarter, em van donar un vale. Quan vaig arribar a Pollença, el vaixell se'n havia anat.

Hi havia gent pel moll. Vaig veure en Llana i li vaig allargar el paper i li vaig dir: "això és la paga que m'han donada. Me pareix que ja heu cobrat". Va fer mitja rialla i no va dir res.

- ¿No va arribar a fer foc el torpeder?

- ¡Nooooo! Els bombardetjos foren més tard.

- I el tinent Soto, ¿n'heu sabut res més?

- Vaig sentir dir que l'havien fusellat, quan jo també estaba tancat.

- ¿No vos tancaeren per això?

¡Noooo! Bé jo no ho sé. En van tancar molts aquí, a Pollença. I sort que no van saber allò de la caminiona, que també em fan "sa pell". Vaig estar tancat prop de tres anus (sic) i vaig aprenre de fer sanalles i coses així. M'han servit per viure tots aquests anys.

El temps d'una copa ha durat l'entrevista. pega glop a boca oberta. Traga secament. Sospira. Es passa la mà pels llavis. I es disculpa que l'esperen: "Sab que ho fou de llarg aquell calvari".

Els canons d'un torpeder apretaven a la població mentre el seu comandant era a parlamentar