Mallorca envilida, testimoni de fugitius de l'Illa

Memoria Civil, núm. 17, Baleares, 27  abril 1986

Un matrimoni anglès ha pogut fugir de Mallorca envilida i retornar -paraules d'ells- a la pau de Barcelona.

Cometérem la imprudència de demanar, els primers dies de la revolta feixista, una autorització per a venir a Catalunya. Degueren endivinar el nostre fervor per aquella terra, i d'aleshores ençà hem estat mal mirats per tots els que a Palma fan possible la permanència del feixisme. El nostre cònsol, però, amb energia exigí als militars el visat del nostre passaport; anàrem a Marsella en un vaixell de guerra per a sortir immediatament a plorar damunt les runes de Barcelona.

Pels mallorquins, al dir els militars, Barcelona ja no existeix. L'hotel Colón, ha dit vint cops la ràdio facciosa, ha quedat destruït per les bombes dels "leales" (no cal dir que els "leals" són la militarada). A Barcelona no hi queden palaus ni monuments; tot és una foguera immensa on es va fregint la sang que els "sàdics revolucionaris" vessen a raig fet. La nostra sorpresa ha estar immensa, no perquè ens creiessim el que deien, sinó perquè, optimistes i tot, no arribàrem mai a imaginar-nos la contundent victòria de les forçes de Catalunya contra la barbàrie.

Començà a córrer la nova que alguns avions deixaven caure premsa de Barcelona damunt la capital. Calia fer-se amb un diari! Hi anàrem. Un crit esgarrifós ens aturà, Un carrabiner havia pagat -ens ho explicà la nostra salvadora - amb la vida l'impuls de llegir la premsa que els avions llançaven.

Fugiren de Palma esparverats. Prop de la casa on viviem, poguerem fer-nos amb un diari, tal com deu obrar un rato d'hotel. Acabàvem d'oir amb precisió els motors dels avions catalans i l'esclat de les bombes; un d'ells derivà cap a on nosaltres estàvem, baixà gairebé fins a tocar les taulades i deixà anar -¿una bomba?- no! los diaris que foren a caure a un bosquet pròxim. Si us diguèssim que tinguérem l'alegria d'haver trobat un tresor, encara no reflexeriem el nostre sentiment en aquell instant. Tancats a la cambre de l'hotel, havant tapat el forat del pany, perquè estàvem consumant un delicte, pel qual d'aplica a Palma la pena de mort, llegirem un diari i constatàrem la vilesa de les informacions de la ràdio i la premsa feixista.

Els feixistes que dominen Mallorca són la inversa de la llibertat. Es mostren enemics brutals de Catalunya. Veieu aquest retall de diari: A primera pàgina un titular immens que diu SUSCRIPCIÓN PRO EJERCITO SALVACIÓN. "Las milicias de Dios os piden vuestro esfuerzo" i comença la llista: - "Un sacerdote para que sea arrasada Barcelona, 50 pesetas". Un anticatalanista de siempre, 12,50 pesetas.- Para triturar a los rojos, XX, 1.000 pesetas.- Para hundir a la víbora Azaña, 250 pesetas.- Un enemigo de la Generalitat, 2 pesetas.- Para que Dios dé fuerzas a los soldaditos del cielo, 25 pesetas.- Un amigo de Don Joan March, 100 pesetas.- Uno que prefiere morir, antes que hablar en catalán, 12 pesetas.- Dolores Forteza, 500 pesetas.- Un médico que jura cortarse la mano antes que curar a un rojo, 200 pesetas ...

Diari de Barcelona, 3 d'agost de 1936