El desembarcament a travers de la premsa local

Memoria Civil, núm. 23, Baleares, 8 junio 1986

Miquel Grimalt, Gabriel Alomar i Raquel Rodriguez

En una situació bèl·lica, de total control dels mitjans de comunicació per part de les "autoritats" i amb una rígida censura, les notícies de la premsa han de llegir-se amb especial tacte.

En aquest cas significarem la repercusió que tengué la fallida desembarcada republicana per a la conquesta de Mallorca (16-VIII/14-IX de 1936) dins la premsa diària local de l'illa.

L'any 1936 pervivien, després de l'alçament militar, els quatre diaris "clàssics" de l'època republicana, a considerar El Día, La Almudaina, El Correo de Mallorca i La Última Hora; representatius tots ells, ja des d'abans del conflicte, dels partits dretans.

Avui en dia, amb la perspectiva dels temps i fonts d'informació més o manco completes, coneixem -mal que bé- el que fou el desenvolupament real de les operacions. A continuació comentarem com aquestes apareixen distorsionades o amagades als ulls dels lectors del moment. Fàcilment podrem suposar que la població, informada bàsicament per radio, premsa i les fonts orals de notícies, es feia una idea totalment llunyana de la realitat dels aconteixements.

Dins les accions militars del desembarcament a Mallorca, es poden diferenciar una sèrie d'etapes:

a) Desembarcament i derrota inicial al Port de Manacor (16-17 d'agost).

b) Expansió republicana cap al NE (del 18 al 27 d'agost) que culminaria amb la presa de Son Carrió (del VIII) i dels puigs que dominen Son Servera.

c) Estabilització (del 28 al 31 del VIII), amb l'arribada dels avions i l'assumpció del comandament per part de García Ruiz.

d) Ofensiva final (fins al 4 de setembre) que té com a fites principals la conquesta de Pula, i del Puig de Son Corb, que forçaren l'evaquació de les tropes guvernamentals el día 4.

El primers dies: Desembarcament

Les jornades inicials dels fets (les del 17, 18 i 19 d'agost), s'omplí la primera plana de tota la premsa local amb la relació del desembarcament als voltants del Port de Manacor, i de la quasi inmediata reconquesta de les primeres zones ocupades.

Sense que es negui l'atac republicà, aquest és minimitzat, i així dia 19 ja es celebra la victòria amb desfilades per ciutat, que els cronistes batiaren, amb títols com Apoteósico regreso del frente de Porto Cristo (El Dia, 19-VIII=, i fins i tot el "Correo de Mallorca" ja duia l'anunci d'un hipotèticament proper Te Deum a celebrar a la Seu quan l'expulsió de l'inimic fos total.

Rossi que era el protagonista del Front, no va sortir quasi gens a la premsa.

L'avanç republicà cap al Nord:

Des del dia 20 d'agost, la informació local significataivament va minvant, així, el mateix dia es reconeix un avanç de les tropes de Bayo cap a Son Servera, encara que amb titulars tan equívocs com el de Los pocos marxistas que corrieron hacia Son Servera, son perseguidos (Correo de Mallorca, 20-VIII).

Des d'aquesta jornada s'inicia un autèntic ocultament dels fets, amb l'aparició de notes ded molt curta durada, relegades a les planes interiors, i amb estil de proclama. Aquesta tendència es veu especialment reflectida el 22, quan en un autèntic exercici de gramàtica, els mateixos mots s'ordenen de diferents manera i amb temps verbals distints; el que fa pensar en una única font, amb un caràcter oficial més que possible.

 

   

(Correo de Mallorca): Se va estrechando el cerco a los rojos desembarcados en Son Servero.

(El Dia): En frente de Son Servera, se va estrechando el cerco a los rojos.

(La Última Hora): Son Servera: los rojos, van estrecharse el cerco a su alrededor.

Els altres dies senzillament es modificava l'estrechar el cerco, per rechazar, perseguir, o castirgar durísimamente, lògicament amb els republicans com a receptors cap als quals van dirigides les accions.

Des del dia 24 s'observa un interessant canvi pel que la premsa passa del silenci per a fer obligar, al crit per intentar convèncer, i de nou el tema dels rojos desembarcats passa a grans titulars, que encapçalaen manifests dels alts comandaments militars i relats de la prematurament envallida victòria del dia 17.

I així l'exageració, que substitueig l'humil mutis esdevé la principal arma de propaganda fins al punt que quan la pressió guvernamental és major (amb forts bombardeigs a Ciutat), apareixen manifestacions oficials amb afirmacions, en el sentit que Mallorca est+a molt ben fortificada front d'un hipotètic segon desembarcament i que s'han aconseguit grans victòries.

Reta el periode de silenci, un nou terme passa a domianr els fulls dels diaris, ens referim a la consolidación, donant la imatge d'un front de guerra tranquil i controlat, en que els combatents nacionals (menjaven llagosta cada dia (Correo de Mallorca ).

El darrer dia d'aquesta fase de les operacions, tengué especial ressò informatiu una falsa desembarcada a Sóller, que provocà una inmediata mobilització de les milícies de la zona, que mostraren així la seva preparació.

L'Estabilització del front, l'arribada dels avions

L'arribada dels avions provocà un nou allau d'informació (des del dia 29), només comparable als dels primers díes, amb el sorgiment de més notícies, que ocupaven no només la primera plana, sino les interiors.

El parte de la Jdefatura d'aviació passà a primer terme, amb la relació de les accions amb titulars com La gloriosa labor de nuestros aviones ... (La Ultima Hora, 29-VIII)

Dues noticies de molt diferent caire ompliren les planes dels diaris a llarg d'aquests dies:

- La institucional, de canvi en la jefatura de les operacions militars amb García Ruiz, i d'Alvarez Ossorio com a Governador.

- La captura d'una quarantena de presoners republicans (realitzada el dia primer de setembre, i evocada repetidament).

L'ofensiva final

Les noticies s'ajusten a la realitat, amb el seguiment de les darreras operacions bèl·liques que culminaren amb el reembarcament de les tropes republicanes. Que será celebrat amb titulars com "El suelo mallorquin libre" del rojo invasor. Después de una brillante acción de nuestra gloriosa aviación, nuestras valientes fuerzas mallorquinas, en un herórico ataque desalojan a las hordas de la Generalidad (U.H. 4-IX-36)

Deixant de banda les notes amb un fons ideològic, que no hem considerat veim que la informació militar, excectuant el periode central de l'avanç republicà, fou relativament verídica.

El tema del desembarcament segui ocupant prou espais als diaris fins la primera quinzena de setembre: "amb articles relatant, amb pretensions més o menys literàries, els fets passats" (Ximenes de Sandova, al Correo de Malloprca o Ferrari Billoch a L'Almudaina).

Ja des dels dies 12-15 del setembre. Un nou motiu centrà la informació local. En aquests cas amb una forta campanya anti-catalanista: que prenia com motiu provocador el passat atac republicà