Emili Darder, un regeneracionista

Memoria Civil, núm. 39, Baleares, 28 septiembre 1986?

Maria de la Pau Janer

 

Emili Darder (1895-1937) va esser, al llarg de tota lavida, un exemple de l'intel·lectual de la Segona República. Fou un regeneracionista davant els problemes de la seva societat i es preocupà per les mancances i les limitacions dels homes d'aquesta terra.

 

L'any 1924, als vint-i-quatre anys, accedeix a la presidència de l'Associació per la Cultura de Mallorca. Aquest grup, fundat l'any 1923, representava l'esforç de tot un col·lectiu, conscient de la importància de la cultura com a mitjà per aconseguir la llibertat i la justícia humanes. L'Associació per la Cultura de Mallorca es va limitar, a patir de l'any 1926, a una vida gairebé vegetativa problemes polítics. Emperò, l'any 1930, Emili Darder tornà a reunir, baix la seva presidència, la Junta Directiva, i el grup recomençà la seva tasca. Va esser president d'aquesta Associació fins 1933, any que fou elegit batle de Ciutat.

 

Preocupació per la Sanitat i l'Educació

 

Emili Darder mantingué sempre una actitud de preocupació i de treball per millorar les formes de vida dels ciutadans. Com a batle, i en totes les tasques que va emprendre, fou conseqüent amb la seva línia ideològica i humana. L'actitud regeneracionista de què he parlat abans és ben palesa en cada un dels seus actes. Podem indicar que varen esser, bàsicament, dos el temes que el preocuparen, la sanitat i l'educació. Va creure que el problema de la societat era la manca de ciutadans concscients i responsables, capaços d'emprendre un treball de renovació social i de canviar la societat. Es plantejà, doncs, la necessitat de crear-los a través de l'unic camí viabloe, a partir de la formació i de la cultura. Se centrà en els dos aspectes més essencials de la formació humana: la inquietud per la cura del cos de l'home i el treball per l'educació de l'individu en el qual té una fe absoluta. A partir de 1922, dugué a terme una important tasca sanitària i presidí la Comissió de Sanitat de l'Ajuntament. A més, va crear el Pla de Reorganització dels Serveis Sanitàris Municipals, aprovat per a l'Ajuntament el 23 de novembre de 1932, que tractava els següents punts: la necessitat d'una inspecció sanitària dels locals, el mobiliari i el material escolar,l control del desenvolupament físic i intel·lectual dels alumnes amb exàmens periòdics i fitxa o carnet individual sanitari, la importància de vetlar perquè hi hagi una sana adaptació entre els mètodes pedagògics i les capacitats orgàniques individuals, la localització i proliàxia de les malalties infeccioses en gneral i en particular de la tuberculosi i de la sífilis, la instrucció i l'educació higiènica dels mestres i els alumnes.

 

 

En el camp de l'educació, defensàla urgència d'escoles preocupades per l'individu i criticà l'aïllament cultural i l'individualisme dels mallorquins, el ruralisme dels pobles i, la immundícia de les barriades: Hi ha un problema de reforma interior, d'adecentar certs carrers o barris inmunds, de regularitzar i activar el trànsit a certs llocs, de construir cases barates, d'engrandir la ciutat amb una eixampla que alhora que estètica sia higiènica, que en tot realment ompli el seu objectiu, etc., etc ... Va destacar, entre altres, la falta d'escoles a la nostra ciutat i la manca de parcs i jardins públics.

 

República conscient

 

Emili Darder fou un intel·lectual vinculat a Esquerra Republicana, una esquerra conscient, com ell mateix es definia. Republicà convençut, reivindicava la recuperació cultural com a via per relacionar-se amb la resta del món i poder seguir la marxa progressiva de la civilització. Considerà important la vinculació dels ciutadans amb la pròpia cultura i defensà, per aquesta raó, el catalanisme: Si veuríen amb disgut, suposem, que als joves castellans se'ls ensenyés, obligatòriament, en portugués o en francès, etc., tampoc no volem que s'ensenyi als estudiants amb altra llengua que no sia la nostra .... Podem observar una rigorosa precisió terminològica en tots els documentsque va elaborar. Utilitzà en tots ells el català, com a llengua científica i apte per a qualsevol tipus d'escrit.

 

Emili Darder es va caracteritzar sempre pel seu esperit moderat. Enemic de qualsevol estridència, lluità per aconseguir un model d'home on l'educació tingués un paper essencial: Hem de despertar del nostre somni i abandonar la nostra calma; hem de desposseir-nos del nostre personalisme i poseir-nos d'humanisme; agrupar-nos per constituir centres culturals que ens relacionasin amb la resta del món ....

 

Allunyat de les manifestacions de violència i de tensió, va treballar per establir les vies que possibiliten la formació de ciutadans conscients, d'homes civilitzats. Aquesta preocupació per l'esperit cívic del nostre poble es manifestà en tots els seus actes i en la seva llarga tasca com a metge i com a intel·lectual. per això va respectar la consciència dels nins, els futurs ciutadans, i tingué una voluntat ferma de neutralitat ideològica i una concepoció evolutiva dels valors morals en la sacralització del mestre. Volgué formar un home universal, ben conscient de la pròpia realitat i la pròpia cultura, i obert, a la vegada, al progrés europeu. Emili Darder, després de viure tancat al castell de Bellver durant més de mig any, morí assassinat al cementiri de Palma.