Tant de bo! Ja m'agradaria poder explicar la fallida del Crèdit, però és una cosa tan embullada que no puc donar una opinió.

Primer es tractaria de dilucidar si és conseqüència de l'època o si és fruit d'una mala gestió. A la mateixa època també van caure els bancs de Pollença i Llucmajor. I falta saber qui eren molts de senyors (accionistes, etc.): manquen estudis biogràfics. Hi ha persones que participaren en les accions que no coneixem. Requeriria estudiar-ho a base de premsa, processos judicials -hi va haver plets- ... No ho sé!

Record que vaig participar en un llibre commemoratiu fa uns anys i es va defugir de tot tipus d'informació. Constava d'articles diversos sobre els contextos sòcio-econòmics i la pròpia història del banc, que va escriure algú d'allà mateix, sense aportar cap fita nova d'allò que ja es sabia: una suspensió de pagaments.

Jo crec que hi havia algú que tenia visió del turisme, en el fons. Però el fet és que hi ha molta de gent que va perdre els seus estalvis. I evidentment eren els petits. Ara per ara no es pot dir que fossin tots els accionistes. El grup d'accionistes més important es deixà Santa Ponça. doversos títols de propietat passaren a persones alienes a la fallida i a l'entitat, que semblen homes de palla, però no es pot afirmar res en concret. Fins i tot, la mort del director d'aquelles hores, el Sr. Madico, està en entredit. S'hauria de porgar molt o pens que petits personatges anònims tendrien quelcom a dir en relació als entramats entre les persones. Però sobre el tema, no hi ha treballat ningú, o jo el desconec.

Pens que els que van perdre estalvis van ser els peitits, per la politització que es va fer del tema a les eleccions següents del 36; però tampoc ho puc afirmar, car podria ser que els partits d'esquerra, que tenien base petit-burgueses i cercaven el vot en aquest indret, només aprofitassin el tema per a les eleccions.