Biografies

Georges Bernanos

Memòria Civil, núm. 43, Baleares, 26 d'octubre 1986

Georges Bernanos va néixer el 20 de febrer de 1888 a París. Descendia d'una familia originària de l'Estat espanyol. Estudià a diversos col·legis jesuítics de Calais, París i en el Seminari menor de Bourges.Tot seguit estudià Dret i Lletres a la Sorbona. L'any 1908 es va unir als "Camelots du Roi", l'escamot del partit monàrquic Action Française. L'actuació d'aquest grup el portà a la presó l'any 1909. Participà a la Primera Guerra Mundial (1914-1918), en la qual fou ferit i durant la qual es casà. El matrimoni va tenir tres filles i tres fills. Del 1913 al 1914 dirigí el setmanari catòlic "L'Avant-garde". L'any 1926 decidí de dedicar-se a l'escriptura com a professional, arran de l'èxit que li proporcionà la primera novel·la, Sous le soleíl de Satan. Els anys següents publicà algunes de les novel·les més importants de la seva carrera literària: L'imposture (1927) i La joie (1929), entre d'altres. L'estil i la temàtica de Bernanos han estat comparats amb els de Miguel de Unamuno. L'any 1928 traslladà la seva residència a la Cote d'Azur. El 1932 trencà amb l'Action Française. El juliol de 1933 sofrí un accident de motocicleta que el mantingué immobilitat alguns mesos i a conseqüència del qual hagué la resta de la seva vida. A començament d'octubre de 1934 l'escassetat econòmica l'apressà a partir cap a Mallorca. Primer de tot habità a Sóller i després es va mudar al barri del Terreno, de Palma. Bernanos es va relacionar poc amb els escriptors mallorquins (ho va fer, sobretot, amb Guillem Colom, Josep Sureda Blanes i els germans Villalonga), però fou a Mallorca on escriví la seva gran novel·la, el Journal d'un curé de campagne. El Journal ... fou premitar per l'Académie Française i justament per aquest motiu l'Ateneo de Palma li tributà un homenatge en el Gran Hotel el mateix 18 de juliol de 1936. Aquell dia, un grup de falangistes es va concentrar a ca seva en previsió de la insurrecció militar.

Un fill seu, Yves, s'havia afiliat a la Falange, influït sens dubte pels Zayas, els amics íntims de Bernanos a l'illa. Yves va combatre a Portocristo i fins obtingué el grau de tinent. Al cap d'uns mesos, després d'una sonada baralla amb els expedicionaris italians, troba la mort en un camp de batalla. En el començament Bernanos s'adherí a la revolta, però el caire brutal que agafaren els esdeveniments no solament li allunyà, sinó que l'impel·lí a partir de l'illa el 27 de març de 1937. Un cop a França, Bernanos escriví i publicà Les grands cimetières sous la lune (maig de 1938), el seu testimoni de la repressió excercida a Mallorca. Amb ell, l'escriptor volgué advertir els seus compatriotes del que podia succeir-los, segons l'opinió de Josep Massot. En Les grands cimetières Bernanos responsabilitza el comte Rossi i el bisbe Miralles de les atrocitats comeses. Aquesta acusació¡, tan concreta, ha estat interpretada per algun autor com una relació exculpació de la Falange, per la qual Bernanos encara sentía simaptia.

Poc després de celebrar-se la Conferència de Munich (1938) Bernanos se n'anà al Paraguai i d'allà al Brasil, on es va dedicar a negocis agrícoles, sense èxit. Mentrestant, va col·laborar amb la Resistència francesa. L'any 1945 el general De Gaulle el va cridar, però solament romangué una curta temporada a Provença abans de traslladarse a Tunísia. Aleshores, Bernanos ja s'havia convertir en un conferenciant  i articulista sol·licitat i continuava publicant novel·les i pamflets, que a vegades provocaren el desconcert entre els seus lectors. Georges Bernanos va morir el 5 de juliol de 1948 a l'hospital americà de Neuilly-sur-Seine. Algunes de les seves obres pòstumes assoliren un gran èxit, especialment la versió dramàtica dels Diàlegs de carmelitans.

.