|
El Teatre a Mallorca en temps de la guerra Mª de la Pau Janer Memòria Civil, núm. 43, Baleares, 26 d'octubre 1986 Per a entendre les característiques del teatre de Mallorca durant la Guerra Civil, hem d'aturar-nos a observar el panorama teatral d'alguns anys enrere, fonamentalment, en els anys de la II República, una època en què es dòna un ressorgiment notable del teatre escrit i representat en llengua catalana. El teatre va esser, a Mallorca, un instrument de la dreta regionalista i nacionalista que no havia disposar, fins aleshores, d'un vehicle per divulgar la seva ideología a les capes populars. Desapareguts els obstacles que la dictadura de Primo de Rivera havia imposat als idearis autonomistes, van aprofitar la situació per difondre la seva ideología. Els representants dretans i nacionalistes de la nova cultura eren conscients de la necessitat d'arribar a les classes populars, per això es van atreure la companya Catina-Estelrich, protegiren el "Teatre Regional" de la seva època i van reivindicar les figures de Pere d'Alcàntara Penya i de Bartomeu Ferrà. El teatre regional La Companya Catina-Estelrich es va formar l'any 1927 d'una excisió de la dels germans Fuster, aquests últims treballaven al Balear i representaven les comèdies d'Es Mascle Ros, en Jordi Martí Rosselló. Aquesta companyía sempre havia representat obres en català i en castellà. Durant la República, emperò, la proporció augmentà a favor de les primeres i els autors mallorquins més representants eren: el mateix Francesc Fuster, en Jordi Martí Rosselló i en Bartomeu Crespí Cladera. La companyía tenia una voluntat clarement popular i per això representava a les barriades de Ciutat i als pobles de Mallorca. Entre aquestes dues companyies hi va haver conflictes perquè cada una volia esser reconeguda i valorada en l'anomenat "Teatre Regional". La Companyia dels germans Fuster escriví una carta al director de "La Almudaina" i dia 30 d'agost de 1934 se'n publicà el següent extracte: "El sr. Fuster manifesta que además de los autores que han estrenado en el Salón Mallorca hay otros autores mallorquines que han visto sus obras representadas con anterioridad a dichos estrenos y que no es sólo la compañía Catina-Estelrich la que cultiva el teatro mallorquín por otros pueblos y suburbios de Palma sino que existe la compañçía de Francisco Fuster, que hace más de veinte años que representa obras mallorquinas, y a cuya compañía han pertenecido destacados miembros de la Compañía Catina-Estelrich". La companyia Catina-Estelrich Encara que, al Saló Mallorca,l hi actuassin diverses companyies, el grup de teatre Catina-Estelrich en va esser la titular al llarg de les diverses temporades. L'any 1930 estrenà Es Metge Nou, el 1931 en Tomeu de Sa Drassana i el 1932 L'Amo en Sion. L'any 1935 van estrenar quinze obres de teatre i això ens indica la força que aquells espectacles assoliren. L'any més important per a la Companyía Catina-Estelrich va esser 1934. Les obres que estrenaren eren en català i el número de funcions va arribar a vuitanta-set, cincuanta-dues a Ciutat i trenta-cinc als pobles. Aquestes obres representen, en general, una idealització de la societat i del paisatge de l'illa en una visió que no té gairebé res a veure amb la realitat. Reivindiquen l'immobilisnme i aïllament propis d'aquesta terra, i sol mostrar un regionalisme folkloritzant. El teatre "azul" El ritme de les representacions s'interrompé amb la Guerra Civil i, a partir del mes de juliol de 1936 la Companyía Catina-Estelrich tornà a representar obres en castellà que alternaven, en programes dobles, amb obres anteriors de teatre regional. Día 4 d'abril de 1937 estrenà Cigala juliolera d'Aina Villalonga, l'última representació en català. En aquests anys, va fer diverses actuacions a benefici de l'exèrcit i de la Falange, i estrenaren algunes obres de "teatro azul". El 15 de gener de 1938, en una de les funcions que oferí el "teatro azul", hi va haver la representació de El hombre que recuperó su alma i es va estrenar l'esbós de comèdia en un acte Cuento azul. De El hombre que recuperó su alma el diari "La Almudaina" del 14 de novembre de 1937 fa el següent comentari: "En su farsa nos presenta la tragedia del hombre de buena familia ganado y vencido, en su ambición política, por las sirenas de la República y que cuando quiso darse cuenta se halló en el abismo del Frente Popular. El amor y la ternura de su propia mujer que frente a todos los avatares conservó en su hogar el espíritu cristiano, logran al fin que el hombre recupere su alama que había perdido entre masones y marxistas". A finals de 1938, la Companyía Catina-Estelrich va deixar d'actuar. La seva vida va durar onze anys i un mes, des del 7 de setembre de 1927 al 9 d'octubre de 1938. La Companyía dels germans Fuster també va patir les conseqüències de la guerra. Francesc Fuster va rebre un càstig de caràcter pecuniari pel seu passat republicà i per la voluntat més o menys esquerrana que havia manifestat. Podem afirmar que el pas de la II República a la Guerra Civil tingué una repercussió profunda en el teatre de Mallorca, així com en totes les manifestacions culturals del nostre poble. Aquest pas és tan greu com la diferència que hi ha entre una recerca cultural viva i inquieta, i la negació, sense cap sentit, de les possibilitats creatives dels homes.
|
||||
 |
||||
