Memoria Civil, núm. 5, Baleares, 2 febrero 1986
Gabriel Janer Manila
|
Prolífic escriptor nascut a Algaida que exerceix de professor de pedagogia a la Universitat de les Illes. Ha investigat el món de les taules a travers d'una biografia apassionada a Cristina Valls. |
No es pot fer una afirmació rotunda en aquest sentit, S'ha de matisar. Evidentment hi ha un ressorgiment del teatre en la nostra llengua. El teatre dels antics costumistes (Alcàntara Penya, Ferrà ...) estava molt oblidat i, de sobte, al pòrtic de la República -l'any 1930- s'estrena El metge nou de Miguel Puigserver al Teatre Principal que va tenir un éxit apoteòsic.
Aquesta estrena excepcional a causa de la relació de l'autor amb les monges vermelletes, en benefici de les quals es representà l'obra, tanmateix va tener una continuïtat. La companya de Catalina Estelrich que representà l'obra manifestà en el primer moment un recel, una certa por al fracàs, perquè això del català al Principal no era massa avinent en aquelles hores. Era un escenari molt pompós i important per fer teatre en català, que fins llavors es reduïa a entremesos i sainets dels teatres de barri, societats, recreatives i gremials i al pobles.
L'èxit d'aquesta estrena es deu a diferents factors: l'acceptació generalitzada de la llengua parlada i la popularitat de l'asil del Temple, entre les més importants.
A partir d'aquí sorgeix tot un muntatge en torn al Saló Mallorca on treballava assiduament Catalina Estelrich i la seva companyia, de la mà del propietari de La Almudaina, D. Jeroni Amengual. Era on abans havien estat el Cercle d'Obrers Catòlics, S'intenta una periodicitat regular amb obres que no presenten social. Són gairebé d'entreteniment, reemplaçant la tradició costumista del segle passat. Tanmateix volien ser obres de "tesi" segons la moral tradicional. Miquel Puigserver, Tous i Maroto i Gabriel Cortès en són clars exponents
.
Els temes que atreuen s'inclouen en la visió burguesa d'una pagesia idealitzada (Andreu Fonroig intenta fins i tot, l'alta comèdia), que arranca del poema La Serra de Joan Alcover.
Hi havia també un altre teatre de caire més esquerrà (Els germans Fuster al Teatre Balear), que sempre havia estat en castellà. Record que Francisco Fuster deia: Sembla que la gent plori en castellà o rigui en mallorquí Representaven un teatre dramàtic d'ambient rural que escrivien alguns glosadors (en Crespí de Sa Pobla, en Català de Lloseta, Es Pagès d'Andratx ...)
Catalina Estelrich va estrenar encara alguna obra en català el 1937 (Xigala cigarrera), però hi ha l'anècdota de Catalina Valls, tornant de fer una comèdia a un poble la nit del 19 de juliol, que és eloqüent. Les aturaren uns falangistes i en saber que venien de fer comèdia les digué; S'han acabat les comèdies.
Vull dir que es va fer teatre molt lligat al règim durant la guerra (El hombre que perdió su alma de Ferrari Billoch, Eran tres reyes azules de G. Cortès, Flexa azul de Gabriel Fuster ...), però, acabada aquesta i amb els anys de la fam, la majoria de companyies -per no dir totes- van haver de plegar.