El cost electoral

 

de la

 

 Setmana Trgica

                      Antoni Marimon

 

 

L'impacte de la Setmana Trgica de Barcelona (25 de juliol-2 d'agost del 1909) va esser enorme a tot Europa i encara ms a Mallorca, a causa dels vincles amb Barcelona i del fet que un mallorqu, Antoni Maura, fos precisament aleshores el president del Govern espanyol. Com molt b ha explicat Pere Fullana en el seu llibre imprescindible Antoni Maura i el maurisme a Mallorca (1853-1925), "la Setmana Trgica supos un punt d'inflexi en el maurisme mallorqu ms tolerant, obert i possibilista". La por davant l'esclafit revolucionari dels sectors populars barcelonins provoc una radicalitzaci dels grups conservadors mallorquins, en perjudici per cert dels sectors ms regionalistes. Per tamb s cert que la repressi indiscriminada i, sobretot, la injusta execuci del pedagog i revolucionari Francesc Ferrer i Gurdia van galvanitzar l'opini pblica progressista. 

Com es deia a l'poca, la intransigncia de Maura va aconseguir que mitja Espanya i bona part d'Europa es collocassin en contra seva. Fins i tot a Mallorca, considerada un feu maurista, l'octubre del 1909, es va celebrar un mting protagonitzat per republicans i socialistes amb l'assistncia d'unes 6.000 persones. Tot plegat va contribuir a polaritzar l'opini pblica i, en els comicis locals de desembre del 1909, ja sota un Govern Liberal presidit per Segismundo Moret, es varen enfrontar a Palma un bloc de dretes i un bloc d'esquerres. Com que el maig anterior tamb s'havien celebrat eleccions locals, podem intentar avaluar quin fou el cost poltic de la Setmana Trgica. De totes maneres no s una tasca fcil ja que en cada elecci noms s'elegia la meitat del consistori i no es feia de manera global, sin per districtes. 

A ms, la llei electoral (article 29) permetia la proclamaci de regidors sense votaci si el seu nombre era igual al de llocs que s'havien de cobrir. El maig del 1909, les forces progressistes ciutadanes havien aconseguit un gran xit ja que foren elegits quatre regidors liberals i quatre de republicans, amb 3.197 i 4.237 vots, respectivament, xifres impressionants ja que els conservadors noms obtingueren sis regidors i 4.919 vots. Entre d'altres, no foren elegits dos candidats socialistes, un de catlic i un de regionalista de l'Espurna. Aquests resultats permeteren un ampli predomini de liberals (14 regidors) i republicans (9 regidors) a Cort davant uns conservadors que noms sumaven 14 escons. Per el desembre del 1909, malgrat o precisament a causa de la campanya antimaurista, l'electorat conservador es mobilitz molt ms que el progressista. Un element important a tenir en compte s la consolidaci d'una mena d'aliana catlica que constitua una fora de xoc de la dreta poltica. 

Aquest corrent present tres candidats, un del Cercle d'Obrers Catlics, un del Patronat Obrer i un del Centre de Defensa Social. El Partit Conservador maurista present nou candidats, set dels quals foren elegits amb un total de 5.477 vots i a ms un regidor fou proclamat per l'article 29. Aix mateix, hem de tenir en compte els 1.098 vots dels catlics abans esmentats, amb un regidor elegit i un altre de proclamat. Els liberals presentaren cinc candidats i en foren elegits tres, amb un total de 2.823 vots. Els republicans, per la seva part, noms en presentaren tres, un dels quals fou derrotat i que reuniren noms 1.717 vots. 

Per tant uns com altres aconseguiren un regidor ms mitjanant el sistema de proclamaci. En tot cas, la polaritzaci poltica noms afavor, a l'esquerra, els socialistes, que amb 949 vots aconseguiren un regidor. L'ascens de la dreta (amb un total de 10 nous regidors per 8 de les esquerres) els permet un ajustat predomini a l'Ajuntament de Palma. Per tampoc no es pot menysprear el pes de l'esquerra, que havia rebut 5.489 vots i havia guanyat en els districtes Tercer (Socors, Sant Antoni de Pdua, Sindicat, Hostalets) i set (Santa Catalina, Son Espanyolet). A la Part Forana, en canvi, el conservadorisme fou aclaparador.

Antoni Marimn  | Diari de Balears | 18/08/2009 |