Cort no tomarà finalment el polèmic monument al
creuer Baleares. Tan sols en llevarà l'escut
franquista i la llegenda en relleu que hi ha a la cara
principal, la de migjorn. També hi col·locarà una placa amb
un text acordat entre tots els partits amb representació a
l'Ajuntament.
Tot i que, tal com és ara, el monòlit del parc de la Feixina
vulnera la Llei de la memòria històrica, aprovada fa dos
anys, pel Consistori és tan sols el record d'unes víctimes.
Per legalitzar-lo, doncs, només els cal arreglar-lo, fer-lo
políticament correcte.
La batlessa, Aina Calvo, volgué destacar
ahir la "voluntat igualadora de totes les víctimes" de la
Llei de la memòria històrica i recordà que no exigeix la
retirada de tots els símbols del franquisme. Segons
l'informe jurídic que l'Ajuntament havia encarregat a dos
experts de la UIB, tan sols s'ha de contextualitzar el
monòlit i suprimir-ne els motius que tinguin un significat
exaltador del règim o de la confrontació.
A banda de retirar-ne símbols, s'hi col·locarà una placa que
dirà, en català, castellà, anglès, alemany i francès: "Aquest
monument va ser erigit l'any 1948 en record de les víctimes
de l'enfonsament del creuer Baleares, durant la Guerra Civil
(1936-1939). Avui és per a la ciutat símbol
de la voluntat democràtica de no oblidar mai els horrors de
les guerres i les dictadures".
Malgrat l'ambigüitat del text, acordat fa anys en un ple
municipal, la batlessa i la regidora de Cultura, Nanda Ramon,
asseguraren ahir que tampoc no pretenien convertir la
construcció en una obra per als morts dels dos bàndols de la
guerra, tot i que li volien donar un significat "superador"
de l'original. Quan li demanaren si el Consistori de Palma
havia pensat alçar cap monument per a les víctimes
republicanes del conflicte, que no en tenen cap, Calvo
admeté que no ho preveien. "Ja hem fet diverses
actuacions", afirmà, i n'esmentà el premi Emili
Darder, actes d'homenatge als republicans i les plaques de
record al castell de Bellver i a can Sales, entre altres.
Per la seva banda, l'edil de Cultura no ho descartà tan
taxativament i manifestà que aquest "és un procés obert".
Pel que fa als símbols franquistes que encara queden en
façanes d'edificis militars de Palma, Calvo va declarar que
són competència del Ministeri de Defensa.
El dictamen jurídic emès pels professors de dret
Maria Ballester i Bartomeu Trias estableix, a les
conclusions, que perquè s'hagi de retirar un símbol ha de
tenir "una vocació o significat exaltador de la revolta
militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la
dictadura". Afegeix que, "des d'aquest punt de vista, la
inclusió del monument de la Feixina en el supòsit de fet de
la norma estatal no resulta llavors tan clar ni, molt menys,
a l'efecte que això s'hagi de traduir necessàriament en la
retirada o eliminació del monument". Els dos experts hi
defensen que es pot mantenir incorporant-hi elements nous,
com ara la placa, i eliminar-ne els "que tinguin un sentit
clarament exaltador que no es pugui neutralitzar". També hi
afirmen que el fet que el monòlit de la Feixina no figuri al
catàleg de Béns d'Interès Cultural no
significa obligatòriament que no s'hagi de protegir, perquè
la llista no està acabada a Palma i, per tant, tampoc no se
l'ha exclòs de manera definitiva.
Diari de Balears
01/02/2010
ESPECIAL:
Creuer Baleares