He llegit algunes cartes i opinions
d´oposició a la retirada de la simbologia feixista de l´antic
règim. Retirada que per higiene democràtica i mostra de
dignitat han reclamat escriptors com Llorenç Capellà o membres
de Memòria Històrica de Mallorca. Ara li toca el cas al
monument feixista de sa Feixina. Jo tenc cinquanta anys i som
nascut a Alaró. Al meu poble vaig poder, encara, conèixer i
repudiar el monument als caiguts del bàndol nacional, on hi
havia esculpits a la pedra el llistat dels seus noms. Jo no sé
qui eren. Segurament a aquesta llista no hi figuraven els
falangistes i els qui els passaven el llistat de les persones
que havien de torturar i assassinar pels pobles de Mallorca,
inclòs el propi. Probablement la relació de noms esculpida era
de soldats que sense ideologia definida, hagueren de fer la
guerra a persones que no coneixien ni els hi havien fet cap
mal. Una guerra que va néixer d´una revolta militar contra una
legalitat democràtica republicana. Una revolta victoriosa que
va obrir pas a un règim feixista cruel i sanguinari que va
durar molt. Foren els vencedors d´aquesta guerra qui
representaren àguiles, fletxes, jous, banderes i altres
simbologies pròpies en monuments destacats amb la intenció
primera d´exaltació del seu règim feixista i en segona per fer
por. La por que volien transmetre els vencedors, la que cal
tenir a tothora ben present. Ambdues coses aconseguiren amb
l´elevació del monument de sa Feixina. Per això és va fer.
Retirar, esbucar, esmicolar aquest monument restableix un
ambient més net que mantenir-lo dempeus. La seva desaparició
representa també el rebuig a una guerra que no havia d´haver
existit mai i una mostra de respecte per a totes les seves
víctimes.
Diario de Mallorca
Cartes al Director
04/11/2009