Des de fa unes setmanes, alguns col.lectius de
Mallorca fan sentir la seva veu per defensar el
manteniment del monòlit de sa Feixina per motius
patrimonials. Fins i tot, n´hi ha alguns que, quan
en parlen, justifiquen la seva posició argumentant
que els monuments han d´estar per sobre de les
ideologies.
Les ideologies... Segurament, en aquests moments,
no és un comentari gratuït. És dolent tenir una
ideologia? Hi ha alguna persona que no tengui una
ideologia? Tots aquests que diuen que no s´han de
mesclar les coses, no estant fent servir la seva
ideologia per defensar les seves tesis?
Personalment, penso que el mateix fet de pensar
significa posicionar-se i, quan ens posicionem, ho
fem per defensar unes idees determinades, unes
concepcions determinades entorn de la societat,
d´un carrer o d´un monòlit.
Segons el Diccionari de l´Institut d´Estudis
Catalans, un monument, en qualsevol de les seves
accepcions, és una "Obra edificada per perpetuar
el record d´una persona o d´una cosa memorables o
Edifici notable, per motius històrics o artístics".
Òbviament, qualsevol de les dues definicions es
relaciona directament amb la construcció de la
qual estic parlant. La primera perquè vol
perpetuar el record d´una infàmia i la segona
perquè es refereix a recordar una guerra.
Davant "obres artístiques" com aquesta, amb tot el
seu significat, és ben veritat que, per
posicionar-se, cal emprar arguments absolutament
ideològics, tan simples com la confrontació entre
democràcia i totalitarisme. El "Baleares" ens
recorda, cada dia, amb el seu símbol, amb el seu
simbolisme, amb les seves paraules, el triomf de
la violència per sobre d´un sistema democràtic, la
perpetuació d´una dictadura per sobre dels
interessos col.lectius. Aquí està el posicionament
ideològic.
Però, jo no volia parlar de les pedres, sinó de
les persones. mentre alguns estan intentant
protegir les pedres, d´altres han impedit que es
recuperi la memòria o, el que és el mateix, que
moltes famílies de Mallorca puguin recuperar les
restes d´aquell pare o d´aquell padrí que, un dia,
els va ser robat, i posteriorment assassinat
precisament a mans dels qui estan perpetuats al
monòlit de sa Feixina.
Una jutgessa i un fiscal de Palma han impedit que
pugui obrir-se la fossa comuna de Calvià amb
desenes d´arguments "legals" però cap d´humanitari.
Quin mal hi ha en recuperar el cos d´una persona
que va ser assassinada? Per què no poden obrir la
fossa, treure´n els cossos i retornar-los a les
seves famílies? Per què la justícia mallorquina ho
impedeix?
No ho sé, i la veritat és que és molt mal de
saber. La fàcil argumentació legal, que dóna
seguretat a la inseguretat, serveix per
argumentar, però no per defensar, serveix per
perpetuar, no per recuperar, serveix per condemnar,
una vegada més, a l´oblit, a la terra que tot ho
amaga, a la ignomínia de la pluja damunt els ossos.
Ells varen ser uns valents que no perderen mai la
seva dignitat. Dels qui els haurien de defensar no
en puc dir el mateix.
I mentre això passa, les pedres continuaran
presidint el record de la infàmia.
Per cert, ho he de dir, em crida poderosament
l´atenció el silenci, una vegada més el silenci, o
la indiferència de tots aquells que alçaren les
seves veus contra la petició de Memòria de
Mallorca per tomar el monòlit de sa Feixina,
alguns d´ells des del còmode pedestal de la
intel.lectualitat, i ara, que les persones els
necessiten, callen. Es veu que s´estimen més les
pedres que la memòria. Com diu una bona amiga meva,
aquests mallorquins no es mereixen el record i els
valors que ens passaren totes aquelles persones
víctimes de la intolerància i el totalitarisme que
feren de la defensa de la democràcia el seu ideal
de vida. Qüestions d´ideologies.
Les pedres callen, però els morts ploren.
(*) Vicepresident de Memòria
de Mallorca
Diario de Mallorca
11/11/2009
ESPECIAL:
Creuer Baleares