|
El 5 de febrer de 2010, les
primeres inscripcions del
monument dedicat a "l´immortal
crucero Baleares"
començaven a caure sota la
piqueta i els compressors dels
operaris, que d´aquella
manera, donaven satisfacció al
decret de batlia de Cort i a
les pressions dels grups
patrimonialistes i veïnals que
n´havien exigit la conservació.
Era aquella decisió,
impensable en altres
democràcies participatives i
suposadament modernes i
progressistes, la confirmació
de que a Mallorca queda molta
feina a fer en matèria
pedagògica, per eradicar dels
espais públics la parafernàlia
feixista del règim del
dictador Franco. Les primeres
impressions dels tècnics
municipals, fou que l´estat de
conservació d´aquelles
immortals predes, era
excel·lent, opinió de la que
en podem extreure tot un
seguit de conclusions
sociopolítiques d´allò més
interessants. La primera, és
que realment el feixisme
Espanyol te una salut
excel·lent, donat que sense
lider físic al que idolatrar,
el seu llegat manté una salut
envejable i que la seva obra,
monumental o no, te encara
molts d´adeptes entre la
societat illenca i espanyola
en general. Basta llegir les
cartes publicades als mitjans,
o als fòrums virtuals, per
adonar-se de que Franco fa
aixecar braços entre els seus
adeptes i defensors del seu
patrimoni i també entre la
classe política illenca, però
en aquest cas en senyal de
rendició i submissió total al
seu llegat. Per que partits
polítics i ideologies, llarga
i profusament assassinades pel
feixisme, no han dubtat en
protegir-ne el seu record, en
l´exercici de capitulació més
escandalós dels darrers anys
en democràcia.
El monument de sa Feixina és
més que una aberració
arquitectònica, com molt
encertadament el van definir
els experts que participaren a
l´exposició "Sa Feixina neta"
a Ca´n Alcover, és l´exemple
de que a Mallorca es pot
defensar el feixisme i la
democràcia sense despentinar-se
i sense perdre el somriure i
de que la mort de milers
d´innocents a Irak o
Afganistàn bé mereixen una
manifestació solidaria, però
que les víctimes de les
guerres pàtries, assumides en
teoria com a pròpies, no
mereixen ni manifestació, ni
una trista concentració. Però
si que mereix que els actuals
gerents de l´esquerra local
signin un decret ple
d´hipocresia i mancat de
qualsevol element humanitari,
per mantenir un símbol del
règim que assassinà i llençà a
les fosses comunes als seus
predecessors en el càrrec.
Quants militants d´esquerres i
nacionalistes foren
assassinats pels feixistes
durant la guerra o la
dictadura? Desenes, milers...?
Mereixen aquestes víctimes,
que els seus hereus ideològics
insultin la seva vida, lluita
i sobretot la seva indigna
mort, en ales d´una suposada
reconciliació, en un exercici
d´equidistància malaltissa que
no és si no un greuja inhumà
per les seves famílies i per
tots els demòcrates? La
resposta és senzilla, no! Però
l´altra temps dit pacte de
progrés de Cort, ha cavilat
molt, demanat molts d´informes,
alguns d´ells molt tècnics i
plens d´errates històriques i
cercat milers d´excuses per
protegir el que és delicte a
altres països.
Posats a cercar excuses,
millor cercar-les per esbucar
els fonaments del feixisme, no
pas per protegir-lo.
L´esquerra illenca,
nacionalista o no, ha decidit
que la millor manera de
Recuperar la memòria històrica
de les víctimes republicanes
de la guerra civil, és
enaltint i protegint els
símbols del feixisme. Han
decidit que la millor manera
d´homenatjar a les víctimes de
les matances del "Baleares" a
la carretera de Màlaga, és
mantenir el monument al seus
assassins. Cort i l´esquerra
local, han decidit que llevant
les exaltacions i els crits de
guerra del feixisme hispànic,
ja ni ha prou, que la Llei de
la Memòria Històrica ha
satisfet la seva fam amb la
desaparició del "gloria a la
marina nacional" i l´escut
franquista. Però Cort i
l´esquerra local han oblidat
de retirar els relleus dels
mariners i soldats del
monument, que gràcies a ells
seguiran fent la "guardia
eterna en los luceros" a
l´estil de la més pura
mitologia falangista. També
s´han oblidat de llevar la
creu beneïda al nacional
catolicisme aquell maig de
1947 pels bisbes Hervàs i
Cardona, amb el beneplàcit del
dictador i la seva família.
Dedicar un monument a totes
les víctimes de totes les
guerres (?), amb una creu
catòlica al darrera, és com a
poc curiós i poc tolerant amb
les altres religions i amb les
altres víctimes. I no diguem
dels republicans, que
majoritariament tenien la
laïcitat a damunt un altar.
Així cinc mesos després Cort
ha convertit una monstruositat
en una aberració: no han donat
satisfacció a les víctimes, ni
al seu propi decret municipal,
per que la cara visible de sa
Feixina, resta nua, silenciosa
i sense la internacional,
erràtica i plurilingüe placa
que ells mateixos van decidir
col·locar. Han donat aire al
feixisme més reaccionari i han
oblidat que en un règim de
llibertat i justícia, els
gestors públics han de
fomentar els valors
democràtics, no pas netejar
l´imatge pública del feixisme.
(*) Vocal de l´associació
Memòria
de Mallorca
Diario de Mallorca
18/07/2010
ESPECIAL:
Creuer Baleares
|
