Sa Feixina, cinc mesos després

MARÇAL ISERN RAMIS

El 5 de febrer de 2010, les primeres inscripcions del monument dedicat a "l´immortal crucero Baleares" començaven a caure sota la piqueta i els compressors dels operaris, que d´aquella manera, donaven satisfacció al decret de batlia de Cort i a les pressions dels grups patrimonialistes i veïnals que n´havien exigit la conservació. Era aquella decisió, impensable en altres democràcies participatives i suposadament modernes i progressistes, la confirmació de que a Mallorca queda molta feina a fer en matèria pedagògica, per eradicar dels espais públics la parafernàlia feixista del règim del dictador Franco. Les primeres impressions dels tècnics municipals, fou que l´estat de conservació d´aquelles immortals predes, era excel·lent, opinió de la que en podem extreure tot un seguit de conclusions sociopolítiques d´allò més interessants. La primera, és que realment el feixisme Espanyol te una salut excel·lent, donat que sense lider físic al que idolatrar, el seu llegat manté una salut envejable i que la seva obra, monumental o no, te encara molts d´adeptes entre la societat illenca i espanyola en general. Basta llegir les cartes publicades als mitjans, o als fòrums virtuals, per adonar-se de que Franco fa aixecar braços entre els seus adeptes i defensors del seu patrimoni i també entre la classe política illenca, però en aquest cas en senyal de rendició i submissió total al seu llegat. Per que partits polítics i ideologies, llarga i profusament assassinades pel feixisme, no han dubtat en protegir-ne el seu record, en l´exercici de capitulació més escandalós dels darrers anys en democràcia.


El monument de sa Feixina és més que una aberració arquitectònica, com molt encertadament el van definir els experts que participaren a l´exposició "Sa Feixina neta" a Ca´n Alcover, és l´exemple de que a Mallorca es pot defensar el feixisme i la democràcia sense despentinar-se i sense perdre el somriure i de que la mort de milers d´innocents a Irak o Afganistàn bé mereixen una manifestació solidaria, però que les víctimes de les guerres pàtries, assumides en teoria com a pròpies, no mereixen ni manifestació, ni una trista concentració. Però si que mereix que els actuals gerents de l´esquerra local signin un decret ple d´hipocresia i mancat de qualsevol element humanitari, per mantenir un símbol del règim que assassinà i llençà a les fosses comunes als seus predecessors en el càrrec.


Quants militants d´esquerres i nacionalistes foren assassinats pels feixistes durant la guerra o la dictadura? Desenes, milers...? Mereixen aquestes víctimes, que els seus hereus ideològics insultin la seva vida, lluita i sobretot la seva indigna mort, en ales d´una suposada reconciliació, en un exercici d´equidistància malaltissa que no és si no un greuja inhumà per les seves famílies i per tots els demòcrates? La resposta és senzilla, no! Però l´altra temps dit pacte de progrés de Cort, ha cavilat molt, demanat molts d´informes, alguns d´ells molt tècnics i plens d´errates històriques i cercat milers d´excuses per protegir el que és delicte a altres països.


Posats a cercar excuses, millor cercar-les per esbucar els fonaments del feixisme, no pas per protegir-lo. L´esquerra illenca, nacionalista o no, ha decidit que la millor manera de Recuperar la memòria històrica de les víctimes republicanes de la guerra civil, és enaltint i protegint els símbols del feixisme. Han decidit que la millor manera d´homenatjar a les víctimes de les matances del "Baleares" a la carretera de Màlaga, és mantenir el monument al seus assassins. Cort i l´esquerra local, han decidit que llevant les exaltacions i els crits de guerra del feixisme hispànic, ja ni ha prou, que la Llei de la Memòria Històrica ha satisfet la seva fam amb la desaparició del "gloria a la marina nacional" i l´escut franquista. Però Cort i l´esquerra local han oblidat de retirar els relleus dels mariners i soldats del monument, que gràcies a ells seguiran fent la "guardia eterna en los luceros" a l´estil de la més pura mitologia falangista. També s´han oblidat de llevar la creu beneïda al nacional catolicisme aquell maig de 1947 pels bisbes Hervàs i Cardona, amb el beneplàcit del dictador i la seva família.

Dedicar un monument a totes les víctimes de totes les guerres (?), amb una creu catòlica al darrera, és com a poc curiós i poc tolerant amb les altres religions i amb les altres víctimes. I no diguem dels republicans, que majoritariament tenien la laïcitat a damunt un altar. Així cinc mesos després Cort ha convertit una monstruositat en una aberració: no han donat satisfacció a les víctimes, ni al seu propi decret municipal, per que la cara visible de sa Feixina, resta nua, silenciosa i sense la internacional, erràtica i plurilingüe placa que ells mateixos van decidir col·locar. Han donat aire al feixisme més reaccionari i han oblidat que en un règim de llibertat i justícia, els gestors públics han de fomentar els valors democràtics, no pas netejar l´imatge pública del feixisme.


(*) Vocal de l´associació Memòria
de Mallorca

 

Diario de Mallorca

18/07/2010

ESPECIAL:

Creuer Baleares