Alberto Bayo o la història d'una ambició    Josep Massot i Muntaner    

El "capità Bayo" ha esdevengut un mite de la nostra història contemporànea. L'organització, el responsable i el defensor a ultrança del desembarcament frustrat a les costes de Mallorca el mes d'agost de 1936, ha estat considerat sovint, en paraules de l'arrogant Luis García Ruíz, un Tartarí d'opereta "un megalómano lindando con la anormalidad", envejós i ressentit, que "en vez de continuar mandando soldados españoles prefirió asumir el mando de los pistoleros internacionales y separatistas". Altres, amb meyns apassionament, el veuen com un heroi traït pel govern central o pel govern de la Generalitat, o com un romàntic incapaç d'adonar-se de les limitacions de les milicies improvisades que l'acompanyaven o massa ingenu a l'hora de comptar amb la resistència que trobaria per part dels revoltats mallorquins.

El cert és que Bayo no fou mai un covard ni un conformista. Com diu el seu company menorquí Vicenç Guarner, era més aviat valent i impetuós, obstinat en les seves opinions, més improvisador que reflexiu i caracteritzat per un veritable afany de notorietat, encara que les seves condicions militars no fossin gaire bones ... Tot això no afavori gens la seva carrera dins una professió que propugnava l'obediència i la submissió a les directrius dels de dalt. Malgrat la seva adscripció a la maçoneria -un camí com un altre per pujar i tirar endavant- i la seva pertinença a l'UMRA - el grup de militar de tendència esquerrana, fidels a la República-, arribà a la Guerra Civil només amb el grau de capità, i encara castigat i separat de l'aviació a causa d'un duel sostingut amb el capità González Gallarza.

Així i tot, la seva personalitat es manifesta en els seus escrits, signats amb el seu nom o fent servir el pseudònim de "Coronel Bayoneta", i a partir del 19 de juliol de 1936 obté un protagonisme truncat pel fracàs estrepitós de l'estratègia que havia planejat per apoderar-se de les Balears. S'escapa, però, de l'afusellament que el Comitè de Milicies de Barcelona tenia ganes de dictar i a poc a poc recuperar el prestigi actuant com a organitzador de guerrilles i treballant a l'Estat Major Central.

La força de voluntat de Bayo, el dugué a superar el trauma de la derrota i de l'exili que, passant per França, l'havia de dur a Cuba, a Mèxic, a Nicaragua, a Costa Rica i finalment altre cop a Cuba. I després d'una primera etapa en la qual hagué de fer classes de matemàtiques i d'idiomes, pogué realitzar la gran il·lusió de la seva vida: fou nomenat general pels sandinistes de Nicaragua (1948), entrenà guerrillers a Costa Rica, conegué Fidel Castro a Mèxic el 1955 i participà després. amb Castro, Che Guevara i Cienfuegos, a l'organització de l'expedició del Gramma i a tota la campanya contra el dictador Batista a la Sierra Maestra. Tot això el dugué a convertir-se, després de la victòria de Fidel, en instructor en cap de l'exèrcit cubà i a tenir el goig de veure publicada una edició de dos-cents mil exemplars del seu llibret Ciento cincuenta preguntas a un guerrillero, traduït a l'italià el 1968, un any després del traspàs del seu autor, que mentrestant s'havia barallat amb Fidel Castro, bé que va morir a l'Havana. La solapa d'aquesta edició italiana de l'obra del "Generale A. Bayo", "mestro militare di Castro", no deixava de fer al·lusió al desembarcament de Mallorca, fracassat a causa de "l'escassa instrucció de les milicies populars·.

Josep Massot i Muntaner

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 2  pàg. 56