Bernat Jofre

Memoria Civil, núm. 1, Baleares, 5 enero 1986

Llorenç Capellà

Nascut al si d'una família humil, la vida de Bernat Jofre -paradoxalment un triomfador de la vida- és la història d'un home que lluita contra l'adversitat. Degut a la sobtada malaltia del seu pare, als dotze anys repartia fideus pels pobles de Calvià i Capdellà i, als conquanta, era vicepresident executiu de la "Internacional Basic Economic Corporation" a Veneçuela. El 14 d'abril del 31 alçava la senyera republicana a la torre més alta del Castell de Bellver i, l'any cinquanta-cinc era nomenat per Nelson Rockefeller apoderat dels seus béns a tot Veneçuela. Queda per dir que a l'entremig de l'adolescent que pugnava per obrir-se pas a la vida i l'home d'empresa que retorna a Mallorca l'any seixanta-quatre, s'amaguen els anys intel·lectualment més fructífers de Bernat Jofre, tot coincidint amb una època social tèrbola i plena d'esperança.

De telegrafista a director d'hotel

Bernat Jofre va estudiar el batxillerat a "La Academina Comerzana" i l'any denou entrà a formar part del cos de Telègrafs- Instal·lat al seu poble, un oncle seu, Bartomeu Ensenyat - que fou el gerent del Gran Hotel i de l'Hotel Victoria - li oferí la direcció del setmanari Andratx i, més tard, d'una publicació de curta durada anomenada "Mar-i-cel". Un altre oncle de reconeguda formació política - Lluís Alemany i Pujol - aconseguí que entràs a formar part de les joventuts del Partit Liberal, però cal dir que el seu pas pel grup que amb el temps esdevendria eina electoral i política de Joan March i Ordines fou més aviat afímer. Les seves inquietuds socials, així com els desvetllament de l'existència d'un nacionalisme mallorquí i fermament lligat al catalanisme polític, l'aproparen a la filosofía republicana, tot i que no milità a cap partit fins a l'any trenta-u. Mentre inicià estudis de dret a Múrcia i els acabà a Saragossa. Triomfava a la vida. La seva constant, per altra banda, fou aconseguir uns triomfs que tot seguit se li esmicolaven a les mans amb l'esclat de qualque tragèdia, L'any vint-i-set el nomenaren director de l'Hotel Victoria i l'octubre del vint-i-nou es casava per primer cop. Al cap d'uns mesos naixia el seu fill, Pere, i moria la seva esposa Coloma

Azanyista i nacionalista

Dos anys després era proclamada la República i Bernat Jofre surt elegit regidor de l'ajuntament de Palma, tot presentant-se com a independent a les files d'Unió Republicana. El trenta-dos fou elegit batle i dimití l'any següent, quan els regidors socialistes li retiraren el vot de confiança. Amb tot, continuà amb més fermesa que mai la seva activitat política de cada cop més apropada als plantejaments de Manuel Azaña, cosa que el conduiría a organitzar conjuntament amb altres polítics illencs l'Esquerra Republicana Balear, Així, l'any trenta-sis, es presentà per a diputat a les llistes del Front Popular, avalat pel seu azanyisme ideològic i per uns plantejaments nacionalistes cada cop més radicalitzats, que l'havien empès a oposar-se a l'avant-projecte d'estatut pel fet de no explicitar de manera contundent la catalanitat del nostre poble. En aquests comicis no sortí elegit. Podem entendre la derrota com una premonició del seu exili polític.

De la política als negocis

En efecte, el tretze de juliol arribava a Madrid per tal de gestionar els crèdits necessaris per construir l'actual Mercat de l'Olivar, així com per aconseguir la seva confirmació com a batle de Palma, atès que l'estat de salut d'Emili Darder s'havia agreujat. El dia desset, doncs, el va sorprendre a Madrid: aquell general de tarannà republicanot amb el qual havia comporatit tantes i tantes hores d'esbarjo quan vivia a Mallorca, s'havia sublevat. Franco havia estat el seu company de pesca i de partides de billar i aquell juliol, en canvi, seguien camins ben diferents: mentre l'un avançava per les terres d'Espanya cap a Madrid, l'altre col·laborava en la mesura de les seves forces i influència en l'operació Bayo. Amb tot, Franco diria de Jofre l'any quaranta, quan va assabentar-se de l'interès de la seva segona esposa per abandonar Mallorca i reunir-se amb ell a Caracas: "Jofre es un buen chico, aunque equivocado de ideas".

Balconada de l'Ajuntament de Palma, el batle Emili Darder, amb ell, en primer pla, Bernat Jofre, Ignasi Ferretjans, Jaume Garcies i Francesc de Sales Aguiló

Mentre, Jofre, el desembre del trenta-sis, s'havia instal·lat a Niça, on exercia el càrrec d'agregat en el Consulat d'Espanya. El febrer del trenta-nou embarcava en el transatlàntic "Colombie" amb destí a Caracas. Començava l'exili. Un que contempla la irresistible ascensió social d'un home, que havia pretès lligar total la seva vida al servei del seu poble. L'any quaranta el nomenen redactor de política internacional del diari "Ahora" i, el quaranta-u, entra a formar part del servei de propaganda de l'ambaixada britànica i, posteriorment, del dels Estats Units, cosa que li permet conèixer Rockefeller, nomenat pel president Roosevelt, coordinador dels Assumptes Interamericans.

Fins a l'any seixanta- quatre no retornà a Mallorca, i, tot i que s'esforçà per reemprendre els seus contactes polítics, no retrobà l'antic ressò de les seves passes.