Plācid Collado Collado  |   |  BIOGRAFIES  | TEMA:  PALMA  |

Quaranta-dos anys. Casat. Era criat a Barcelona, perō vivia a Felanitx. Arribā a aquest poble contractat per treballar a la fābrica d'embotits d'En Tejedor i a Felanitx va casar-se i va establir negoci de carnisseria per compte propi. No estava afiliat a cap partit, perō era moderadament anticlerical i, sobretot, era catalā. Sķn paraules seves: ĄBasta que sigui catalā per encaloįar-me. La duen dels catalans! Quan va esclatar la rebelˇliķ militar va refugiar-se en un pujol anomenat Sa Mola, perō finalment decidi entregar-se influīt per la seva esposa. Em diuen que si t'entregues no et passarā res. En canvi si t'agafen ells, per foravila ... Va entregar-se voluntāriament i va romandre un temps tancat. Era catalā? Certament ho era. I anticlerical? També. també, perō així i tot passā pel sedās i el posaren en llibertat. Semblava que el perill havia passat per a Plācid Collado, encara que un mai no sap quan pot romandre tranquil. Un important cārrec del poble l'enviā a demanar a la seva caserna. Allí hi havia un company seu. En Bassa, i l'esmentat personatge els proporcionā una verga de bou a cada un i els ordenā que es donassin una pallisa, Naturalment, els dos homes dissimularen i canviaren un grapat de cops, perō sense forįa ni rābia i, aquesta parsimōnia, va indignar la personalitat que va sentir-se obligada a donar-los una lliįķ. Agafā una verga i pegā, me cag en l'ānima, pegā i pegā. En Plācid va arribar arrossegant-se a ca seva i, al cap d'un parell de dies d'estar allitat, va tenir una hemorrāgia. Se'n recuperā una mica, perō mai més no pogué treballar. Una altra hemorrāgia el portā a la tomba el catorze de novembre de l'any trenta-set. La partida de defunciķ assegurava que havia mort alcoholitzat.

Llorenį Capellā

Diccionari Vermell

pāg. 52 - 53

fideus/

3

t