(Manacor 1901 - Madrid 1958) Periodista i escriptor. Com a periodista, el 1923 entrà de redactor a La Almudaina, de Palma i, el 1928, s'establí a Madrid com a redactor del diari Informaciones. Quan es produí l'alçament de juliol de 1936, es trobava de vacances a Mallorca. Fou corresponsal de guerra de La Almudaina al front de Manacor. El 1938, fou nomenat enllaç de premsa  propaganda de la Delegació Sindical Provincial de les Balears. Publicà Mallorca contra los rojos. Diario de un combatiente, que assolí quatre edicions (1936-37). Archivo del Baleares (1939) i col·laborà en la Historia de la cruzada española, de Joquín Arrarás, amb El Alzamiento en Baleares (1941). Més tard treballà en diverses editorials lligades al falangisme i col·laborà en diversos diaris de la Peninsula, com Ya i ABC. Des d'abans de la Guerra Civil s'afanyà en una lluita contra maçons i marxistes. Publicà La masoneria al desnudo. Logias, desenmascaradas (1936). Entre marxistas y masones (1937), Masones. Así es la secta. Las logias de Palma e Ibiza (1937), La masonería femenina (1940) i Los hombres del triángulo (1940)- Durant els anys quaranta, no obstant, fou empresonat per la seva antiga filiació a la maçoneria. Escriví la comèdia El hombre que perdió su alma, estrenada el 1937 a Palma per la companyia Catina-Estelrich, i les novel·les La innominada (1939). La monja fugitiva (1939). La isla de los enamorados (1952). La vida llama (1955) i La sombra de detrás del corazón (1956), premi Pedro Antonio de Alarcón 1955. És autor, també, de l'assaig Andanzas del bulo (1942) i dels opuscles La división azul (1942), Baleares (1953) i El general Mola (1953). El 1954, rebé el premi Manuel Llorente de la Reial Acadèmia de la Llengua per la biografia Ramón y Cajal, un gran sabio español, publicada el 1957 (GS)

Ferrari Billoch (1901-1958)  Llorenç CAPELLÀ / Diari de Balears 20/04/2008

 

 

Mallorca contra los rojos

La masonería al desnudo