Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 1838-Madrid, 1913) Economista, jurista i polític espanyol.

Va estudiar dret a la Universitat Central de Madrid i va obtenir la càtedra d'hisenda pública a la mateixa universitat. Dirigent liberal i defensor del lliurecanvisme, va destacar pels seus escrits sobre temes econòmics i d'hisenda. Va resultar elegit diputat independent per Almadén el 1863. Amb el triomf de la Revolució de setembre de 1868, la Gloriosa , es va adherir al nou règim. Va ser elegit diputat per Ciudad Real en les eleccions a Corts Constituents (gener de 1869) on van triomfar els partits de la coalició d'unionistes, progressistes i demòcrates. Va prendre part activa a la redacció del nou text constitucional (juny de 1869) que va consagrar les llibertats democràtiques. Durant l'etapa d'interinitat monàrquica, va ocupar la cartera d'Ultramar en el govern de Prim. Des d'aquest càrrec, va procedir a l'abolició de l'esclavitud a Puerto Rico. Poc després va ser nomenat ministre d'Hisenda en el gabinet de Prim (1869) i després en el govern de Topete (1870). Va haver de dimitir al poc temps a causa de certes irregularitats de gestió en dues concessions de tabac. En cessar en el Ministeri, va ocupar l'ambaixada d'Espanya a Londres.

Després de la Restauració, va tornar a Espanya (1875) i va crear el Partit Democràtic Monàrquic, que es va fondre després amb l'Esquerra Dinàstica. Posteriorment va ingressar en el Partit Fusionista Liberal de Sagasta. Moret va defensar que el capitalisme havia de ser lliure per actuar de forma autònoma. Com a ministre de Governació, va crear la Comissió de Reformes Socials el 1883. Durant la Restauració va ocupar carteres ministerials en diverses ocasions. Va ser ministre de Governació en el gabinet de Posada Herrera (1883) i col·laborador assidu en els governs de Sagasta entre 1886 i 1888. Va ocupar les carteres d'Estat (1886-1888), Governació (1888) i Foment (1892), i va ser al capdavant del Ministeri d'Ultramar durant la crisi de Cuba (1897-1898). Es va ocupar de nou de les carteres de Governació en els últims gabinets de Sagasta (1901, 1902).

L'1 de desembre de 1905 se li va encarregar per fi la presidència d'un govern després de la dimissió de Montero Rius. Moret va adoptar llavors la política de donar suport als militars, després dels Fets del ¡Cu-Cut! i va aprovar la Llei de Jurisdiccions. Tanmateix, va donar suport per sota mà a Lerroux, amb la intenció de desviar les masses obreres de Barcelona del catalanisme. Aquestes decisions van motivar el rebuig de tots els sectors polítics catalans. L'atemptat de Mateu Morral contra Alfonso XIII (maig de 1906) el va obligar a dimitir. Va tractar de tornar al poder el 1906 en provocar la crisis del papelito, però va ser impedida la continuïtat del seu govern pel Congrés, que el va sotmetre a un vot de censura. Després de la caiguda de Maura, va arribar per última vegada a la direcció del Govern el 21 d'octubre de 1909), però els membres del seu propi partit li van vetar el 9 de febrer de 1910, i el van obligar a retirar-se de la política.