Quaranta anys. Casat. Pertanyia a Esquerra Republicana. Era advocat però no exercia, tal volta degut a la seva situació económica folgada. Era el Jutge de Pau i, sobretot, home d'un enorme prestigi moral i intel·lectual que va propiciar, juntament amb Pere Oliver, un predomini absolut del seu partit, Esquerra Republicana, dins el poble. El vinti-i-cinc de juliol del trenta-sis, el detingueren i el tancaren a la presó de Manacor. Cinc dies abans, el vint, havia tingut oportunitat d'embarcar-se cap a Menorca i la refusà. Acomiadà els fugitius a Porto Colom i entregà la seva jaqueta a un jove militant d'Esquerra Republicana, Pere Capellà, tot dient-li que que enmig de la mar tindria fred. Quan li demanaren per què ell no s'embarcava, no dubtà a donar resposta: ¿I què m'han de fer a mi, tanmateix? Jo no he ofès ningú. Com he escrit, el tancaren a la presó de Manacor, juntament amb altres dos felanitxers i, pocs dies després el posaren en llibertat. La sort havia d'allargar-li la vida. Els tres agafaren un cotxe de lloguer i el xofer, quan va saber que eren presos allibertats, va canviar la ruta normal, per tal d'evitar una emboscada. I actuà encertadament, perquè hi havia un grup d'homes esperant a mig camí. Així salvà per primera vegada la vida. Pocs dies després, la salvaria per segona vegada. A Felanitx, possiblement aquissat pel clergat i per Falange, part del poble va demanar amb aldarull l'empresonament i la mort dels tres allibertats. Un batle, el tinent Falcó, va tenir la dignitat i l'honradesa, de jugar-se el càrrec en defensa d'ells. Empresonat a La Ciutat de Mallorca, no serien molestats fins al dia del judici, dia quatre de març del trenta vuit. Aquest dia, dotze felanitxers foren acusats d'adherir-se a la rebel·lió i a Pere Reus el condemnaren a mort. Era un home d'una extraordinària sang freda. Quan el cridaren per posar-ho en capella, anomenaren Pere Antoni Alou en lloc d'ell i, totd'una, va escometre el carceller; "S'ha equicovat amb aquest nom. Ho miri altra volta i veurà que som jo el condemnat". Va treure de dins una maleta, la roba nova que s'havia posat per assistir al judici i ningú no li pogué notar cap alteració emociional. Moments abans d'afusellar-lo, el Pare Atanasi va demanar-li protocolàriament, a veure si perdonava els causants de la seva mort. Tampoc no dubtà en la respota: No. Mai no els podré personar. Va estrènyer la mà de tots els soldats que formaven lo'escamot d'execusió i adreçan-se a l'oficial, li va dir: Procurau no fer-me sofrir massa. Va caure mort a les sis del matí de dia vint-i-vuit de juliol del trenta-vuit. L'indret: l'hemicicle del cementiri de la Ciutat de Mallorca.
Llorenç Capellà
Diccionari Vermell
pàgs. 143 - 144
(Felanitx 1896 - Palma 1936) Polític. El 1921, es llicencià en dret a la Universitat de Madrid. El 1931, fou designat jutge de pau de Felanitx i va esser el primer republicà que ocupà aquest càrrec. A partir de 1933, dirigí la nova etapa d'
El Felanigense que passà a dir-se El Felanitxer i a publicar-se integrament en català. Fou un dels fundadors d'Esquerra Republicana Balear -ERB-- El juny de 1936, signà la Resposta al Missatge dels Catalans. Quan s'inicià la Guerra Civil fou detengut a Portocolom, però aviat fou alliberat. Poc després tornà a esser tancat, a la pressó dels Caputxins i a Can Mir- Sotmés a un consell de guerra sumarissim, fou condemnat a mort acusat de donar suport als carrabiners republicans de Portocolom. Va esser executat al cementiri de Palma el 28 de juliol de 1938. La seva dona, Purificación Manzanares, també fou empresonada i condemnada a 30 anys de reclusió (AN)Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 14 pàg. 261
Memoria Civil, núm. 41, Baleares, 12 octubre 1986
Antoni Nadal
