Internacionalista. Ateu, anarquista i col·lectivista. Ebenista. Va tenir una vida molt activa en el sí del moviment internacionalista a Mallorca, essent-ne un dels homes claus. Per tot això, a més de ser un dels fundadors del Centre Federal de Societats Obreres, tingué els càrrecs de secretari del Centre Federal de Societats Obreres el 1870; secretari de la Unión Artística el 1870; secretari de la societat cooperativa La Emancipación el mateix 1870; secretari de la Federació Local de les Seccions Obreres de Palma de Mallorca de l’AIT, elegit el 10 de juliol de 1870; elegit membre de la comissió de Propaganda de la secció de fusters, ebenistes i cadirers de l’AIT de Palma al juliol de 1870; secretari del Consell de Redacció d’El Obrero; membre del Consell Local de la Federació Palmesana de la Internacional, desembre de 1870 i gener de 1871; membre del Consell de Redacció de La Revolución Social; secretari de l’exterior de la Federació Palmesana al 1872. Així mateix apareix en varies subscripcions: per aconseguir diners pels obrers paperers de Barcelona que estaven en vaga el 1870; en una subscripció voluntària per donar diners als refugiats de la Comuna a Suïssa el gener de 1872. El 1871 fou acusat i jutjat per la publicació a La Revolución Social d’un article contra el rei, Amadeu I, quan ell era membre del Consell de Redacció. Al contrari que Francesc Tomàs, ell fou posat en llibertat perquè l’amo pel qual feia feina va pagar la fiança. Tot i això, finalment no va ser acceptat el seu recurs pel Tribunal Suprem i fou empresonat durant 3 mesos. El mes de juny de 1872, essent secretari d’exterior de la federació palmesana, Sánchez va presenciar l’escorcoll que les forces de seguretat van fer al seu local, i per por a les represàlies va marxar a l’exili. Per altra banda va ser membre de la secció de l’Aliança Internacional de la Democràcia Socialista. Durant tots aquets anys va publicar articles a El Obrero y a La Revolución Social. ||Font: LF, EO, ET, LRS.

  fideus/