Tenia vint anys i exercia de cambrer. Pertanyia a les Joventuts Socialistes Unificades, tot i que no era un home d'una significació política gaire acusada. No obstant això, el nou d'agost del trenta-sis, el detingueren i el conduïren a la presó de Manacor. Era molt simpàtic i va fer amistat amb carcellers i presoners i, degut a la manya que tenia per cuinar, els presos d'una sala anomenada S'Aglomeració, el nomenaren cuiner. Un posava una peseta, l'altre un raig d'oli, l'altre un boci de pa ... Quan podien se feien comprar un poc de carn i Rafel la guisava. Un dia, Rafael, va desaparèixer. Totd'una es va estendre el rumor: l'han mort. L'han mort a Son Coletes. I un altre rumor, mai no comprovat, cobrà forma. "Us recordau que l'altre dia la carn va retre més?" El jove cuiner havia estat víctima d'una broma cruel. Alguns carcellers li havien donat carn trossejada, abundosa i de bon aspecte, i uns dies després d'haver-la guisada, havia descobert que l'havien tallada del cos d'un home, mort a Son Coletes. Diuen, aquests rumors tan tètrics com improbavles, que els bromistes, temerosos que no divulgàs la malifeta, optaren per assassinar-lo. Un altra versió assegura que Rafael, evidentment, havia estat testimoni dels crims. Uns presos que gemegaven quan els pujaven al camió que els havia de portar a Son Coletes, foren assassinats a matxetades dins el mateix pati de la presó. El Director manà a Rafel que netejàs la sang. Sembla que els assassins sentiren temor que contàs als altres presos la matança i, per aquesta raó, decidiren matar-lo. Anau a saber quina és la versió autèntica. De tota manera, sembla cert que els presos de Manacor tastaren la carn humana. La mateixa font que m'ha proporcionat aquesta segona versió de la mort de Rafael Servera, m'assegurà que un company de cel·la, trobà un dit de persona entre els fideus. Decidiren guardar-lo dins una botella plena d'esperit, però s'espantaren de les conseqüències que els reportaria si el trobaven els carcellers, i se'n desferen

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell