|
"Jaume
Garcias i Obrador"
"La
història oblida els seus herois a mesura que es perden en el temps
les causes per les quals lluitaren.
Jaume Garcias i Obrador va consagrar la seva curta vida a la
defensa dels drets dels treballadors i treballadores durant les
primeres dècades del segle XX. Ara pocs el recorden. Fill d'una
familia humil, va néixer a Palma al 1894. De formació autodidacta,
ocupà carrecs de responsabilitat tant al sindicat UGT com al PSOE.
Després de la victòria del Front Popular a les eleccions de 1936, va
ser elegit president de la Diputació Provincial de Mallorca.
El juliol d'aquest mateix any la situació a les Balears ja era
prebèl.lica. El dia 19 d'aquest mes Jaume Garcias es desplaçà fins a
la seu del Govern Civil per intentar evitar la declaració d'estat de
guerra a Mallorca, però el general Goded ja s'havia fet fort i havia
envoltat de soldats l'edifici. Antonio Espina, aleshores governador,
es va entregar. Garcias aconseguí fugir. A partir d'aquell moment
els colpistes s'obsessionaren amb la seva captura.
Garcias descartà l'exili i optà per lluitar des de la seva terra. El
31 de gener de 1938 va ser detingut al barri palmesà de Sa
Indioteria. La crònica «oficial» celebrava l'empresonament d'aquest
«funesto político socialista». Els franquistes el mantingueren al
penal provincial fins que el maig del 1939 el Consell de Guerra de
l'Escola d'Arts i Ofícis el condemnà a mort. El 4 d'agost del mateix
any Garcias era afusellat al cementeri de Palma.
El grup del PSIB al Consell de Mallorca cerca la pista de qualque
familiar de Garcias que encara sigui viu. A la vegada proposa
nomenar-lo fill predilecte de l'illa. Es el mínim que es pot fer en
homenatge a un home que lluità per uns valors maltractats drant
quaranta anys de feixisme [...]"
. R. Gallego. Diari de Balears.
10
/06/2005
|
els
