La intervenció italiana a Mallorca

Memoria Civil, núm. 40, Baleares, 5 octubre 1986

Toni Marimón i Xavier Salvà

La presencia dels italians a Mallorca no acabà ni de bon tros, quan Rossi marxà de l'illa, acompanyat pel pare Julià Adrover, el 23 de desembre de 1936, sinó que es perllongà fins el final de la guerra. Un torrent d'armes i homes anaven a parar a Mallorca, convertida en una gran base aeronaval italiana.

Els aeròdroms emprats per l'aviació italiana instal·lats a Mallorca foren sobretot els de Son Sant Joan i Son Bonet, vora Ciutat i del Port de Pollença (aquesta darrera fou emprada només ocasionalment ja que aviat els alemanys de la Condor s'hi feren els amos), encara que hi ha qui parla de camps d'aviació al menys començats a construir a Inca, Pollença, S'Albufera d'Alcúdia, Ses Salines i Eivissa. Els italians invertiren molts de doblers en acondicionar, ampliar i protegir aquests camp d'aterratge.

L'aviació

Des de Mallorca i actuant quasi sempre pel seu compte, l'aviació italiana dugué la mort a la retaguarda republicana. Catalunya, València, Murcia, Menorca, patiren ferotges bombardetjos, poblacions, ports, nus ferroviaris, carreteres, vaixells, etc ... foren els objectius de l'aviació "legionaria" (italiana), que així contribuí eficaçment a la desarticulació i desmoralització de la zona republicana.

Fou l'aviació civil italiana la que trencà l'aïllament en que es trobava Mallorca des del començament de la Guerra Civil, establint una linea regular d'avions Cant-Z de l'Ala Littoria entre Roma i el Port de Pollença passant per Càller (a Sardenya). Auxò esdevenia el 12 d'octubre de 1936.

L'aviació italiana volant per sobre Mallorca

Abastiment marítim

La marina italiana no fou menys activa que l'aviació. Els vaixells italians infestaren les costes espanyoles, vigilant la marina mercant i de guerra republicana i els vaixells de tercers països favorables al govern legal, arribant fins i tot a realitzar accions ofensives. Mallorca es convertí en la principal base de la pireteria italiana.

Des dels ports de Ciutat i de Sóller eixien els submarins de Mussolini per atacar les naus republicanes. Al port de Ciutat, ara protegit per una excel·lent xarxa antisubmarina italiana i equipat amb una estació de ràdio (italianam és clar) per a la comunicació naval, hi seguien amarant de manera continua vaixells de la marina de guerra italiana, mentre anaven arribant mercants procedents d'Itàlia carregats d'avions, armes, municions o lo que fos. Els italians també contribuïren a la construcció i organització d'una base de submarins al port de Sóller, per on hi passaren els dos submarins que Itàlia va vendre a la marina nacional. A més tres vaixells de la Transmediterrànea incautats a Mallorca varen ésser armats i convertits en creuers auxiliars a La Spezia (prop de Gènova), el novembre del 36, servint eficaçment en la defensa de l'illa.

El 31 d'octubre de 1936 s'estableix un servei regular marítim entre Gènova i Ciutat mitjançant la nau "Le tre Marie" d'una companyia de Trieste. Mallorca restablí les seves comunicacions primer en direcció a Itàlia, només després ho feria vers la resta de l'Espanya Nacional.

 

Creuer italià "Fiume" en el qual  tingué lloc una important reunió el 31 d'agost de 1936 presidida pel seu comandant capità de navili Luigi Sansonetti

Aportació humana

La historiadora italiana Rosario Quartararo ha donat, unes xifres molt interessants sobre el número d'italians a Mallorca. El 24 d'octubre de 1936 eren 120 que passarien a 400 al començament de desembre, entre gener y setembre del 37 el número d'italians a l'illa seria d'uns 500, però a l'octubre del mateix any només n'hi hauria 250, xifra que augmentaria a final d'any, arribant a haver-hi més de 500 italians el mes de gener de 1936.

Qualcuns d'aquests aviadors i marins no tornarien mai a ca seva. Itàlia pagà amb sang la massiva presència dels seus fills a les aigües i el cel de les Balears, prova d'això ho són els 70 italians enterrats en un mausoleu dit dels italians, al cementiri de Ciutat., vegem qualcuns casos concrets.

Sembla que no mirí cap italià al front de Manacor i que la primera baixa que tengueren fou el famós pilot Arturo Rizzi, que es deia en realitat Luigi Nerierim fou ferit per una granada a Maó mentre bombardejava aquesta ciutat, El darrer acte públic del mític Comte Rossi fou precisament resar davant el cadàver d'Arturo Rizzi. Un important carrer de l'aixample de Ciutat es va dir Arturo Rizzi molt de temps, avui es diu Nuredduna.

El 26 de maig de 1937 cinc aparells republicans bombardejaren el port de Ciutat a les sis del matí, una de les bombes caigué sobre el mercant armat italià "Barletta" mentre estaven esmorzant, matant 6 oficials i ferint-ne altres vuit.

Massot indica que el sis d'agost de 1938 els diaris de Barcelona donaren la notícia -procedent de Roma- que segons un comunicat oficial, uns quatre dies abans hi havia hagut una explosió d'una caldera a bord del creurer "Quarto" quan es disposava a sortir del Port de Pollença per una curta missió. Set membres de la tripulació morien a l'acte, altres vuit morien a un hospital de Ciutat i vint més estaven ferits.

Arribada de les tropes italianes -CTV- a Nàpols procedents d'Espanya  el 1939 un cop finalitzada la guerra