Punt crític

Memoria Civil, núm. 30, Baleares, 27 julio 1986

Mateu Morro

L'esclat i la consolidació de la revolució russa de 1917 tengué fondes repercussions. L'atracció del país del soviets i dels grans líders bolxevics fou molt intensa entre la classe treballadora europea. Per tot aparegueren partits que es definien com a comunistes i s'adherien a la IIIa. Internacional. L'escisió dins el PSOE fou inevitable, i a Ciutat de Mallorca es concretà en la formació l'any 1921 de l'Agrupació Comunista, amb Antoni M. Alzina, Ignasi Ferretjans, Antoni Bauzà i altres obrers separats del partit socialista. Aquell primer nucli comunista no ho tengué gens fácil. D'una banda l'hegemonia dins el moviment obrer illenc continuà essent socialista, d'altra banda la Dictadura del general Primo de Rivera situà el partit dins la clandestinitat. Malgrat tot, aconseguiren de mantenir una mínima organització, i fins i tot afermaren la seva influéncia dins els sindicats de picapedrers i metal·lúrgics.

Quan es proclamà la República el partit mantengué una posició molt simplista, resultat de transplantar més o meyns mecànicament els esquemes oficials de la Internacional a la nostra realitat. Pel PCE es tractava d'acabar amb la república burguesa i de proclamar la república dels consells d'obrers, soldats i camperols. Era una simple consigna sense relació amb la situació real: els consells obrers no podien prendre el poder perquè eren senzillament inexistents. Però això no impedí que el partit començàs una certa expansió. S'implantà en els barris de Génova, Son Sardina, La Soledat, Santa Catalina, Ets Hostelets i Es Molinar. També es formaren nuclis en alguns pobles com Manacor, Capdepera, Sóller, Muro i Pollença. Els seus membres eren fonamentalment obrers i s'organitzaven en cèl·lules i radis (cada radi ajuntava un grup de cêl·lules)-

La vaga del moll de Ciutat de juliol de 1931, que esdevingué vaga general impulsada pels cenetistes i comunistes, marcà una clara distanciació front als socialistes, que condemnaren la vaga sense èxit. A finals de 1931o principis de 1932 vengué a Mallorca Heribert Quiñones i tot d'una agafà un gran protagonisme dins el partit que no s'alliberà de tensions interners com la que el setembre de 1934 dugué a l'exclusió d'Antoni Bauzà i a la formació d'un nucli del Bloc Obrer i Camperol.

La repressió d'octubre de 1934 colpejà especialment els comunistes, es produiren moltes detencions i es suspengué "Nostra Paraula", la revista del partit. Però l'organització es recuperà aviat, alhora que donava un tomb radical a la seva política. D'acusar els socialistes de "socialfeixistes" i els anarquistes de "anarco-reformistes" , passaren en poc temps a defensar un Bloc Popular contra el feixisme obert a totes les organitzacions d'esquerra, àdhuc les republicanes.

Poc a poc nous militants començaren a tenir un pes dins el partit, joves procedents de les joventuts i del moviment obrer com Sureda, Guillem Gayà, Aurora Picornell, etc. Però la insurrecció feixistra acabà amb les il·lusions i projectes d'aquells homnes i dones. De fet la major part dels dirigients comunistes foren assassinats (Aurora Picornell, Miquel Llabrés, Sureda, etc.) i molts empresonats.

De la història del partit comunista a Mallorca se n'ha de destacar el gran esforç militant dels seus membres, que després de les llargues i feixugues jornades de treball dedicaven llurs esforços a lluitar per l'organització dels treballadors. En un altre sentit, el partit es ressentí de la manca de formació política, d'una assimilació molt empobrida del marxisme i d'una visió un tant eclesiàstica i mística del partit, coses que el conduiren a posseir una escasa independència real cap a les directrius emanades de les oficines de la Internacional. D'aquestes deficiències provenen les actituds maximalistes, el sectarisme i els sobtats viratges que afectaren sovint la política del partit