La mort de Joan Huguet

Memoria Civil, núm. 11, Baleares, 16  marzo 1986

 

PUNT DE VISTA

Andreu Murillo

Historiador nat a Maó que ha dedicat part de la seva tasca d'investigació a l'estudi de la Guerra Civil a Menorca recopilant documentació i testimonis sobre els fets succeïts a Menorca.

Hi ha la versió oficial, que està una mica mitificada. Jo tinc dos testimonis diferents que eren presents en els fets. Coincideixen en les coses bàsiques.

Un veí de Ferreries, catòlic practicant -de dretes, en aquelles hores podem dir tranquilament- explica que havia arribar Pere Marquès aquell dijous al poble. Passeren dos capellans i els va fer aturar, perquè ell anava begut com acostumava. Els ordenà que es treguessin la sotana, cosa que feren. Els va ordenar que cridessin Viva la República. Huguet, però, cridà: Viva Cristo Rey!. El va prende pel coll i, veient que portava una medalla d'una estirada, li va treure i li manà que l'escupís. En lloc d'escupir-la, Huguet la besà. Automàticament, Marquès es va treure la pistola i li pegà dos tirs a la cara.

Segons aquest veí, el mossén no morí a l'instant. Marquès marxà, d'inmediat cap a Maò, des d'on es dirigia des de Ciutadella. Quan passà per Mercadal, parà a la caserna i digué als militars que anessin inmediatament a Ferreries que s'havien sublevat. L'exèrcit entrà a Ferreries disparant, fins que s'adonaren que el poble estaba ben tranquil i esglaiat pel fet.

L'altre testimoni és el d'un milicià armat. Diu que en Marquès ordenà als dos capellans que es treguessin la sotana desprès de fer-los un sermonet en torn a la seva situació. L'altra -no, Huguet- era qui portava la medalla. Va manar a aquest altre que escupís, cosa que feu. I li manà que donàs un Visca! a la República. Huguet cridà Viva Cristo Rey. Llavors li ordenà que també escupís a la medalla i ell la besà. Llavors li disparà.

El pare Huguet era jove. Feia molt poc temps que havia cantat missa. El seu pare era present als fets. No va poder contenir-se i es llançà sobre Pere Marquès. Aquest milicià diu que si no l'havessin tret de sobre Pere Marquès, hi hauria hagut alguna altra víctima. Desprès per por que el pare de mossén Huguet no es vengès, Marquès tenia la intenció de liquidar-lo, d'una manera o l'altra. El batle d'Alaior, d'on eran naturals els Huguet, que era comunista, ho va arreglar i no va haver-hi més conseqüències.

 

oooOooo

 

Joan Huguet Rotget

El Vicepresident del Govern Balear, de 32 anys, natural d'Alayor, és nebot del pare Huguet. Professor d'EGB, especialitat en ciències socials i humanes, diplomat en psicologia, està recollint dades i testimonis directes sobre la mort del seu conco.

Els fets succeiren el 23 de juliol de 1936. Fou el primer mort a Menorca, Em sembla que va ser sobre les quatra de la tarda -no em facis massa cas sobre aquesta hora- quan arribà a Ferreries procedent de Ciutadella un sergent, un tal Marquès, mallorquí, amb un estat d'embriaguès notable. Donde está este cuervo joven? cridava per la plaça. Va anar a ca l'avia i preguntà si vivia allà el rector Huguet. El meu pare estava fent el servei militar a Cala Galdana -i aquesta és una altra història- i va devallar el conco en Joan. Quan va anar a besar la seva mare, ja va rebre un copo de culata.

Van portar-lo d'alt de l'Ajuntament on hi havia alguns detinguts, entre ells, el que seria el meu avi matern. Els milicians, que així s'anomena més suaument als rojos, a Menorca, li van rompre la sotana. Amb tot i això, li trobaren un conta-faltes sobre el pit.

En Marquès es posà la medalla sobre la mà. L'insultà i li va dir escupe o te mato. Li repetí per tres vegades. A la darrera, el conco alçà el braços i pronuncià un fort crit de Viva Cristo Rey que es va sentir a tota la plaça carrers de l'entorn.

Automàticament, tu per tu, amb el canó de la pistola en front de la cara, li disparà dos trets. Amb això va caure sobre els peus del meu avi matern, fregant-li tot el cos. Quan s'acostà per ajudar-li, va rebre un cop de culata. Li havia pegat el mateix Marquès amb la pistola a l'espatlla, fent-lo caure d'esquena, d'un bon cop.

Una vegada, enterra i mort, es passetjà per la població tot cridant cierren las puertas y ventanas. He asesinado un cura. El conco tenia 23 anys. Havia dit 35 mises. No s'havia mesclat amb ningú, ni en política. Encara ara ningú s'explica la seva mort, perquè anaren a cercar-lo a caseva.

La reacció familiar fou diversa, però mai es prensà amb venjances. La seva mare, quan va saber la noticia els perdonà tot dient: no saben el que fan. Diferenta va ser la reacció del pare, que el va haver d'anar a cercar mort a l'Ajuntament. Fou una reacció de ràbia i impotència.

Al poc temps d'haver marxar Marquès arrivaren a Ferreries els militars de Mercadal i mostraren el seu desacord amb l'acció d'aquell sergent.

Hi ha molts de detalls de la guerra civil a Menorca que fan posar la pell de gallina: servir arròs amb sang de dos companys afusellats als presos, etc.

I ningú, sia de dretes i esquerrà, s'ha atrevit a llevar els noms dels carrers dedicats a Joan Huguet, perquè es una mort inexplicada. Es va començar el procés de beatificació. La causa encara és a Roma. Hi figura entre els documents una carta de Pere Marquès arrepentint-se del que feu i glorificant a Joan Huguet.