L'esperança en el desembarc - L'odi als catalans

Memoria Civil, núm. 16, Baleares, 20  abril 1986

 

Jaume Ginard

Jaume Ginard va néixer a Artà el vint-i-u d'agost de l'any dotze i d'infant encara, passà a viure a Palma amb la seva família. L'any trenta-sis imgressà voluntari a la caserna d'Enginyers i el destinaren a la companyia de sapadors. Actualment exerceix de perruquer.

Por al desembarc de Bayo, em diu? No n'hi havia gens ni mica, potser perquè la població estava convençuda que tot just posar peu a terra amb dues passes els milicians serien a Palma. Si fins i tot el Coronel Garrido del Oro no movia un dit per aturar l'avanç ...! Va esser Bayo qui es va derrotar a ell mateix obrint trinxeres per defensar-se d'un enemic militarment dèbil. Això no obstant, si hagués tingut al meu abast la possibilitat d'embarcar-me amb les tropes catalanes, ho hagués fet a ulls clucs. Jo m'havia presentat a files el quinze d'agost, perquè un guàrdia civil amic m'alertà que els falangistes em cercaven, i a la caserna em vaig sentir momentàniament segur. Momentàniament, eh? Perquè el maig del trenta-set m'engarjolaren i em va venir d'un pel que no m'afusellassin- De fet érem denou inculpats en el judici -un sargent i devuit soldats- i n'afusellaren dos: el sargent de Sant Joan, Andreu Ginard Bausà. i el caporal d'Inca, Francesc Ramis Duran. Ens acusaren de mesclar arena en la benzina dels avions militars. I de tenir armes amagades. I de reunió il·licita. Tot era mentida, tanmateix. En el meu expedient constava que el temps de la República jo organitzava els avalots obrers a Artà. i cap dels acusadors no volia reconèixer que havia abandonat el poble als dotze anys ...!

 

Josep Maria Palau i Camps

Va néixer a Barcelona el març de 1914. Es escriptor. Entre les seves obres més importants cal citar S'ha venut un home (teatre) i les novel·les Els transplantats i Assassinat al Club dels novel·listes. Descomptant una breu estada a Barcelona, té fixada la seva residència a Palma des de l'any trenta-sis.

La guerra em va agafar tot fent el servei militar a Palma a la caserna del Carme, i sense tenir-ne cap culpa, em vaig convertir en un dels assaltants del Govern Civil el diumenge denou de juliol. Jo som català de Barcelona, i provenia d'una familia benestant amb àmplia tradició catalanista i nacionalista, però en cap moment em vaig sentir meyspreat o vigilat. Ben a l'inrevès. Acostumava a passar els caps de setmana a Felanitx, a casa de qualcun dels soldats d'aquest poble que feien el servei amb mi, i ni pels carrers ni per les tertúlies de cafè ningú mai no em va fer menció del meu accent, en aquells moments declaradament barceloní. Per aquell temps no vaig detectar entre la gent cap sentiment anticatalanista, tot i que he re reconèixer que en relacionava amb unes persones d'un marcat sentiment liberal, i amb una formació cultural, més o menys sòlida. Jo aleshores estudiava farmàcia i em destinaren a la farmàcia militar, cosa que em permeté dur una vida una mica més relaxada que la de la majoria de soldats. Tant és així, que quan es convocaren oposicions per cobrir les vacants de practicant de farmàcia, m'ho vaig presentar i vaig treure la segona plaça. Ho dic, perquè quedi clar que almenys jo, personalment, no vaig esser víctima de cap revanxisme polític pel fet que els catalans haguessin desembarcat a Porto Cristo