Guy de Traversay i el martirologi des corresponsals de guerra

Memoria Civil, núm. 23, Baleares, 8 junio 1986

Miquel Ferrà Martorell

La tragèdia de Porto Cristo (o Port Roig per un dia) tingué un nom propi: Guy de Traversay, secretari general del diari francès L'Intransigent, periòdic de centre-dreta parisí. Aquí, com a tants d'altres episodis de guerra, la inocència arriscada del informador de premsa "in siti" en fou la victima. Recordem a tants i tants de periodistes assassinats als conflicres bèl·lics del notre temps. Sense anar més enfora, a la nostra Guerra Civil i en el Madrid assetjat per les tropes de Franco, la reportera americana del ·Nacional Geographic es salvà per un pel de morir executada pels anarquistes. Casos s'han vist després de professionals afusellats o degollats pel sol fet de portar en bandolera un aparell fotogràfic i un bloc de taquigrafia: Corea, Biafra, Vietnam, Xile, El Salvador, El Liban ... Gent morta cruelment, injustament, irracionalment, entre soldats d'un món enfollit. Es i serà el risc de complir una tasca informativa sobre qualsevol camp de batalla.

Grup de detinguts, a la presó de Manacor. Molts d'ells serien assassinats

Es trobava a Porto-Cristo i dintre del bàndol republicà, diversos redactors de periòdics nacionals i estrangers. Així per exemple, al full de la "Columna de Baleares", dia 27 d'agost, podem llegir:

"Haguent-se perduda una borsa de costat continguent una màquina de fotografia i un carnet de corresponsal de El Sol, La Voz i L'Humanite de París, així com un carnet d'afiliat a Esquerra Republicana, tot el qual porta el nom del milicià Vicente Lizárraga, es prega ho entregui qui ho hagi trobat en aquesta imprempta".

I el 28, a la mateixa publicació de campanya, es podia també llegir un avís del Secretariat d'Informació i Propaganda dient: "Tots els companys, periodistes professionals o col·laboradors professionals de periòdics, s'han de presentar a la imprempta avui mateix, on deixaran els seus noms i la manera d'esser cridats en el moment indicat per tal de formal la sección de premsa".

Qualsevol dels cosos desfets als carrers de Porto Cristo o a la platja o algún dels detinguts de les fotos podria ser Guy de Traversay

Sabem per altra banda que un altre periodista francès, Jean Maurice Herrmann, col·laborador de Le Midi Soicialiste, fou près per feixista en la confusió de la retirada de Porto Cristo i quasi fou afussellat.

Hi havia per suposat, altres periodistes estrangers de rotatius força populars Le Temps, Paris-Soir, New Chrenicle a més de famosa premsa nacional d'esquerres com Solidaritat Obrera i com es clar, La Vanguardia. el Diari de Barcelona, ABC ... en resum hom calcularia que a la reunió de premsa del 27 d'agost hi hauria d'haver com a mínim una vintena de professionals. Després del reembarcament, els "nacionals" feren un grup de presoners, entre els que es trobaven set dones, i desfilaren per Son Servera entre els soldats victoriosos. Però Guy de Traversay devia haver caigut près alguns dies abans al desastre, ja que la nova de la seva mort apareixia a Le Temps el 31 d'agost- ¿Que havia passat? Diu Bernanos que els "cruzados" de Mallorca execjutaren en una sola nit a tots els presoners atrapats dins les trinxeres catalanes. Conduiren el bestiar fins a la platja i allà, sense presses, un rera l'altre, els afusellaren. No mancaren a la representació un nombre de capellans que sota la vigiláncia dels militars, oferiren el seus servicis,a tots aquells desgraciats. Acabada la ferina,  els creuats posaren els morts junts, de panxa o d'esquena, vessant-hi per damunt molta benzina ... Per dissort jo no vaig veure fins a l'endemà aquells homes negres i lluents, carbonitzats per les flamades ... El Senyor Baró Guy Trabersay ... estaba entre aquells morts ..."

Inutilment havia clamat el periodiste esser neutral i fill d'un altre país. Inutilment volgueren aclarir que no complia altra tasca a les trinxeres que la purament informativa. Portava a sobre una mena de recomenació a Bayo per part de Jaume Miravitlles, fatídic salvonduit que no conduia sino a la mort, la més injusta de les morts ... Però ... ¿Es que hi ha en temps de guerra cap mort justa? Com bé explica l'amic Josep Massot i Muntaner, que va examinar el document, el 2 de septembre de 1936, el Sindicat de premsa parisenca demanaà al govern francès que concedís a títol pòstum al màrtir del periodisme Guy de Traversay, la Legió d'Honor.

Així, doncs, Guy de Traversay entraba aleshores en el martirologi dels reporters assassinats en compliment del seu deure professional.