Memoria Civil, núm. 30, Baleares, 27 julio 1986

Damià Quetgles

Ja ningú, a Santa Eugènia, ens ha sabut posar fites clares sobre els anys que precediren a la República. Ningú recorda la delegació del sindicat obrer i camperol que s'establí sobre l'any 1920, ni que Santa Eugènia fos un dels primers pobles de Mallorca que tengués regidors socialistes. L'any vint-i-dos, 235 vots els facilitaren dues regiduries i l'any 1924 un representant dels socialistes taujans assistí a la inauguració de la Casa del Poble de Ciutat, era Rafael Crespí Martorell.

I quasi ningú més que la seva esposa recorda a Bartomeu Llabrés Miralles, com a batle de Santa Eugènia. I no és que no pugui anar amb el cap ben alt perquè no ferem res mal fet i l'or que ens feren entregar ha fet més nosa al que se'l quedà, que falta a nosaltres, afageix.

Aquest petit municipi, dedicat majoritàriament al cultiu de la vinya, l'any 1931, gunyà una candidatura d'esquerres. Així i tot, durant aquells anys no hi ha gaire millores a contabilitzar, si no és la posada al dia des comptes municipals i l'inici d'un camí planell en l'administració familiar, municipal. La població vivia en un règim agrícola d'autosuficiència familiar, llevat d'alguns obrers que ja es traslladarven a Ciutat, -majoritàriament picapedres-. Es distribuïa en cinc nuclis de població (el poble en torn de l'Ajuntament i les cases de Son Mateu, Ca'n Reüll i Son Bosso, els molins del Puget i els llogarets de Ses Coves, Ses Alqueries i Ses Olleries).

Nous vents forans

La renovació de la vida local començà amb el retorn d'emigrants. L'any 1929, el mestre d'escola Gabriel Coll, Guillemet fou destinat a Santa Eugènia, el seu poble natal. Era amic dels germans Palla, emigrats a Alemanya, on havien fet fortuna. Plantejaren fer una escola. I el batle Toni Coll, de Son Sanxo, aprofità l'avinentessa per reedificar l'Ajuntament i dedicar la sala superior a escola. D'aquí sortiren dos grups de teatre, un infantil, i l'altre d'afiacionats, que prendria renom a la contrada fins l'any 1936.

Més envant, en Miquel Coll Palla, i el mestre, destacat membre republicà del poble, gestionaren l'edificiació d'un edifici escolar, per el qual l'alemany portava a fons perdut trenta mil pessetes; però el projecte no reixí.

Bartomeu LLabrés Xaca era el batle. Havia tornat el mil nou-cents vint i sis de Virginia (EE.UU,), on traballava de contratista d'una mina. Era un home d'idees avançades i prudent. Al seu café s'hi reunien els homes d'esquerres, els socialistes de Ca'n Burell (Andreu i Rafael) i els homes de talant republicà, malgrat no tenir afiliació declarada fins ben avançada la República que s'apuntaren a Esquerra Republicana. El secretari Gamero, passà a Algaida després de la victòria del Front Popular, substituint-lo Joan Alcover, un monàrquic de Puigpunyent, que els esquerrans d'allà es tregueren de damunt. Fou l'única victima d'aquell estiu turbulent de 1936. Sembla que la purga d'oli de ricí, que va rebre a la Casa del Poble de Ciutat, va acabar de descompondre el delicat estòmac del secretari que gràcies a l'intervenció d'un paisà seu es salvà de la presó; però ja no va veure sortir als taujans que li acompanyaren, els germans Burells, N'Antoni Mulet Curro, els mestres de l'escola, En Miquel Mariano ...

La repressió que no fou

A Santa Eugènia, diuen, no hi va haver cap mort el temps de guerra. Esa recorden dos "caiguts" al front i tres homes assassinats a Puntiró, además del marit de Maria Planyola, taujana, també mort dins el terme, encara que era de Ciutat. Només els familars més próxims conten la desaparició d'Antoni Sureda Nicolau, escultor de professió, que havia estat dos anys a Rússia i que pertanyia al Partit Comunista, malgrat no residís a Santa Eugènia.

Bartomeu Llabrés Miralles, batle republicà de Santa Eugènia

Però la mateixa familia del batle, que agraeix el recte comportament del rector Mateo Coll Rubí, en la defensa que feu del batle, sofrí les pesquises de la persecució de l'escultor, el qual creien amagar a caseva. Al batle li incautaren el cafè i no quedà ni el sucre al local on s'instal·là el quarter de Falange.

Els falangistes

El dia de San Cristòfol, festa de Biniali, dins el camió que hi portà els taujans que assiduament hi assistien, ja es propagava que al cafè de Ca'n Topa es distribuïa roba per fer camises de Falange. Per a Pascua, el rector havia decidit no fer processó, davant el caire que prenien els esdeveniments. Algú en culpava al batle. Alguns falangistes de Santa María ja havien anat al cafè d'aquell per aferrar propaganda. Havien sigut retinguts pel municipal i entregats a la Guàrdia Civil.

I la mateixa actitud serena mantingué el batle aquell 18 de juliol quan en Roca, un militaiutat, els republicans feren guàrdia al convent de les monges i a l'església per tal d'evitar incidents dels quals se'ls hagués culpabilizat, segons sabien que havia passat a altres indrets. Això les costà pressó i. sobre tot. molèsties añs seus domicilis. Però la intervenció del rector sembla que evità que passàs a més.

Mentre els joves de Falange anaven a l'ample, els esdeveniments se rebien al poble com un eco sort, cada un dins caseva. Avui aquesta és una vella història, de la qual se'n guarda per record els noms de les cantonades, l'orgull d'un comportament seré i la indiferència cap a alguns d'aquells homes de camisa blava que, per algun temps, mostraren tenir un poca massa de barra.