Un remolí de mort a les pedreres

S'ARENAL - COLL D'EN REBASSA

Memoria Civil, núm. 32, Baleares, 10 agosto 1986

Damià Quetgles

Poc temps abans, davant l'escamot que l'afusellà, el sergent retirat Ateu Martí havia de recordar aquell capvespreque comprà una finqueta a S'Arenal. Llavors, S'Arenal era una mica de poble que pujava de la mar cap a les pedreres de Ses Cadenes. Les cases miraven a la mar blava de darrera una porxada i s'enfilaven com una randa amb els porxos devanters fins a l'estació

El tren, que arribava a Santanyí i passava per Llucmajor, havia estat estratégicamente traçat per servir material d’artilleria pesada a la bateria d’Enderrocat. Llavors, servia de transport al marès, que arrivaba de la pedrera en carros i els primers camions sense bandes. I Ciutat s’engrandia per l’eixample. I la febre de la construcció s’alimentava del marès de Ses Cadenes que millor que cap el ciment mallorquí.  Arribaven a Ses Cadenes trencadors de tots els indrets de l’Illa. En colles, llogaven pedrera i venien els cantons.

El paisatge

Corrien els anys i ni un mal camí ajuntava Ciutat amb S’Arenal vorera de mar. Només un tranvia, que tenia les cotxeres devant l’actual club nàutic, pujava i baixava tres vegades cada dia a Ciutat, passant per Ca’n Pastilla i el Molinar. Devora el Coll d’en Rabassa, les torrenteres encara anegaven les terres. La resta era arena. La gent encara no sentia la necessitat de prendre el sol. I, almenas una vegada a l’any, anaven a la mar a rentar-se a tres zones que les autoritats, gelosas de l’ordre i el bon nom havien delimitat per dones, homes i bísties, en ordre a partir del Torrent del Jueus cap a Ciutat. I devora el Coll es dipositiva el picadís que produïa le trincadura del marès per pujar el sòl i construir una ciutat d’estiueig o esbarjo, amb cases amb jardí.

La gent

Ateu, que havia organitzat les milicies ciutadanes per mantenir l’ordre quan entrà la República, escrivia articles a La Sotana Roja i col·laborava al diari dels comunistes. Un to àcid contra el clergat li feia avançar l’esbós d’un nou món basat en la justícia social que agradava ben poc els benpensants de sempre. Treballava a l’Ajuntament de Ciutat i no feie gaire temps a les tavernes de S’Arenal, on acudien els trencadors de marès. Ademés de feiners, s’havien espavilat en aquesta terra nova, que ells punyien en les entranyes i els hortolans del Pil·larí feien produir lletugues on abans només hi havia canyes i prat.

Els mercaders de marès, com en Soler, en Magí Meco, en Caimari o algun altre, començaven a posar camions i contractaven la producción de les colles en benefici seu. I a l’excés d’oferta responien en rebaixes de preu. Els trencadors s’organitzaren en cooperatives de producción que animaven en Fred i en Joan d’es Pil·larí. I anaven a comprar a Ca na Peixet, cafè i botiga, on tenia sucursal la cooperativa de consum llucmajorera de LA NUEVA VIDA, que tenia aquí la millor de les caixes, amb queviures adelantats en forma de vals.

La vida política

Evidentment, tot aquest estat de coses tenia una traducción política. La gent es destriava a ca’n Lluc, taverna i carnicería ,a ca sa Poblera, estanc i cafè, a la mateixa Ca Na Grina, on també hi havia cafè o Ca Sa Petrera, al costat de l’estació. L’amo en Pep Butxaca actuava de cacic o home fort de dretes i al seu costat si alineaven el carter, en Manolo de Ca Sa Poblera, el municipal Joan Duran o els mercaders, que molt soviet sortien a les cròniques de NUESTRA PALABRA.

Joan Noguera (Rutxí) era el secretari de l’Agrupació socialista de S’Arenal. A Ses Cadenes, el PCE hi tenia un radi i hi feia proselitisme entre els trencadors. I al Coll, la joventut s’organitzava en un centre cultural, on es donaven classes nocturnes, a la plaça. Al mateix Coll, Josep Mas Rubí, “en Pocaroba” que era regidor de l’Ajuntament de Ciutat, concentrava un important nucli de republicans lerrouxistes al cafè que regia el seu germà Miquel.

Joan Lladó era el secretari d’UGT del textil. Treballava amb moltes de dones del Coll a la fàbrica de ca’s Frarer d’Es Molinar. La gent republicana es reunia a ca’n Romaguera, cafè que hi havia a la carretera de Llucmajor.

D’octubre del 34 al juliol del 36

La premsa donà compte de la detenció d’Ateu Martí. Era acusat de tenir a la seva casa de S’Arenal un quantiós arsenal d’armes. Fou processat. Però, celebrada la vista, l’acusació no es va poder aguantar. L’arsenal quedà en una col·lecció d’armes velles de panòplia i inservibles. Va ser tanmateix retirart del seu càrrec a la comissió d’abastos de l’ajuntament i tancat a la presó durant 17 dies. Així i tot, una vegada en llibertat tornà ser detingut i portat altra cop a Illetes.

Així doncs, Ateu Martí, a S’Arenal s’empatxava de ben poques coses. Aconsellava si li demanaven parer. La seva esposa no mancava a la missa del diumenge, a la qual era devota i treballava en l’amillorament de les seves dues o tres quarterades.

La cooperativa de trencadors va prendre més força que mai després de l’aixecament de l’estat de guerra i les lluites amb els mercaders foren més virulentes. Però no fou fins el juny del 36 que les coses van encalentir-se de valent. Els trencadors es sumaren a la vaga .

general decretada en protesta a la bomba que els feixistes havien tirad a la Casa del Poble de Ciutat. Un marcador es posà al volante del camió i volgué rompre la vaga. Dins un camí entrivicollat xofers i tencadors aturaren el mercader Guillem Soler i li van fer descarregar el marès. Després els mercaders començaren a despedir xofers i a tornar enrera barrines amb les colles de trencadros més destacats

El 19 de juliol

L’horabaixa del dia que es declarà l’estat de guerra a Mallorca, arribà a S’Arenal una “golondrina” amb un escamot de falangistas. La colla de gent que es reunia a Ses Enramades, declaradamente de dreta, els acompanyà per Ses Cadenes i el Pil·larí. Van omplir la barca de gent detinguda, que portaren al Castell de Bellver.

Al Coll, on el dia 16 es celebrava el campionat d’Espanya de natación en el marc moderníssim de “Ciudad Jardín”, on va baixar mig Palma amb el tranvia, en Pere de Sa Droguería ja s’havia erigit en cap de la Falange local i feia tenir portes i finestres ofertes i era assaltat el centre cultural de la plaça, d’on es van treure els mobles i se’ls pegà foc.

N’Ateu, juntamente amb un grapat de cinc o sis homes, s’amagaren dins la cova d’en Durí, en el Barrancs. I Sa Pedrera s’atreví a comentar, dins el seu cafè la multa que Ateu havia fet posar al carnicer Monjo quan enviava terra dins pots de saïm per fer una “broma”al comunista. Un al·lot de Bunyola que va anar a cercar marès va comentar davant qui ni devia l’estat de coses i va apareixer mort devora un xalet que hi havia a Son Sunyer.

Les pedreres tenyides de sang

Antoni Figó cada matí comentava dins el cafè els morts que havien aparegut a la carretera. La raconada del Camí Fondo, vora el Molinar ja era famosa, quan un matí va apareixer el cos d’en Jaumot de Ses Cadenes vora el pi de l’Estació.

El carabinero Carrillo fou detingut violentamente a la mateixa estació. També trobaren mort el més jove dels germans “Garba”. El cafè de ca’n Nou de Ses Cadenes, on es reunien els comunistes, ja no s’obria. El “maonés”, en Monjo, en Manolo, el garriguer de Son Verí, el criat de D. Mateu de Sa Taverna eren els falangistas que cercaven els papers que havien amagat els del radi comunista, temps abans que esclaràs el moviment, temerosos d’un nou octubre del 34.

Gent escampada, gent arreplegada

Els avions de Barcelona bombardejaren Ciutat. Per por a les bombes en destí a Son Sant Joan, la gent del Coll fugí a l’hort de Sa Creu. Van estar una bona temporada per dins el blat de les Indies. A S’Arenal, en Calvià, escapats els homes que no havien estat detinguts, les seves familias anaren a viure aplegades a dues cases. Un mort i un altre, fins que mataren en Nofre del cafè, procedent de Montuïri, i en Garau, procedent del Coll, devers la carretera de Sóller. Va intervenir un germà militar d’aquest darrer i ja no en mataren més. Els grups de 30 i 40 persones tornaren a ca seva i va haver-hi altra detención com la de Madò Grina i Sa Pedrera, taverneres ambdues, que havien parlat un poc agre del terror que s’imposà al poble. N’Ateu també fou afusellat a una vorera de carretera, al Coll de Sa Creu, la nit del cinc al sis d’agost, després de treure’l de la cova, com per la força d’una imant: la seva mort podria returar la barbàrie que l’apuntava coma gent de Moscou i que s’engreixava amb la sang inocenta i indefensa dels treballadors del marès.

Altres morts

Come ell va caure, però el Mestre del Coll, en Lliteres, al seu poble natal de Son Servera. L’inspector d’ensenyament Fernando Leal, que també vivia a S’Arenal, fou pres, quan intentava passar-se a les forces republicanes desembarcades al Port de Manacor. El company de pesca del Mestre Lliteres, el segent Vidal, que vivia a Cala Gamba, i havia estat comandant de lloc a Llucmajor, fou trobat mort devers Cura. En “Macianet” del Coll, conco de l’escolà del Coll, del qual –dejen- havia intentat abusar el rector Mestres.

Relacionat amb aquest fet també hi ha la mort de Josep Salom (en Pep de Sa Taverna). Diuen que envià un retall de premsa al rector on es parlava de l'intent d'abusos deshonets a l'escolà, perquè des de la trona havia parlat de l'heterodoxa situació d'aquell, que estava divorciat de la dona. La detenció, en plena tarda i a la vista de la gent, en el cafè de ca'n Oliver del Coll, que regentava un germà de l'assassinat. El que havia estat xofer contestatari del mercader Soler, en Joan Pedrosa "Padasser", també morí aquell setembre engatussat de victòria.

Durant el temps que la gent de S'Arenal abandonà les seves cases, foren saquetjades; com la casa d'Ateu, a la seva finca que feia punta entre la carretera militar i el carrer Balears.

Al Coll, set dones foren rapades de celles i cap i més d'una vintena purgades amb ricí a Ciudad Jardín. Un partir de futbol entre els de ca'n Pocarroba i les del bar Eladio acabà també amb purga dels "rojos" de ca'n Pocarroba. I el germà petit de la casa, en Tomeu, tornaria desfet d'un interrogatori, morint poc temps després. No hom sap si per amagar al batle de Manacor, Antoni Amer.

La contrada era un remolí de mort que tacaba les viles i les pedreres, avui obertes en canal per una carretera ampla. Cap trencador haguera pensat mai que tot l'arenal es construís i no precisàs de la seva feina. Ni cap del benpensants, que veien un monstre en Ateu Martí, s'haguera imaginat la nuesa dels cosos que prenen el sol a la mar blava.