La profunda transformació del vell Andratx

Memoria Civil, núm. 33, Baleares, 24 agosto 1986

Pere Jofre

Andraxt cap el 1936 tenia aproximadament sis mil habitants repartits entre diversos lloguerets i la vila. La seva economia estaba bastant diversificada: per una banda la producció agrícola es dividia en la intensiva dels horts situats molts d'ells al Port o la vorera dels torrens, i la provinent de les possessions major i mitjanes com Son Fortuny, Biniorella, Son Mas, Son Esteve, i de menors com Son Lluís, Son Prim i Sa Font ...

Per altra banda existía també la indústria conseqüent de l'activitat bàsica: vuit tafones productores d'oli funcionaven a ple rendiment així com també de la ramaderia, principalment ovina se n'obtenien els derivats corresponents (formatges i brossats). Existia, a més, una activitat secundària consistent en alguns centres fabrils (dues cimenteres, dues tauleres, dues asserradores i dues petites indústries d'electricitat); el treball de la "Palma" (molt important i bàsicament femení, els brodats) tres tallers de sabates, etc, etc, etc ... Lògicament era de gran importància l'activitat pesquera duita a terme principalment al Port.

L'intercanvi comercial "a Plaça" era diari.

En l'aspecte socio-cultural cal remarcar: l'existència de diverses penyes cíviques, esportives i polítiques, la força de l'Església (sobretot entre la població femenina); les dues impremtes que publicaven els dos setmanaris bilingües andritxols dirigits, no obstant, a una població quasi exclusivament monolingüe; el tres cinemes en marxa l l'animosa banda de música municipal. La convivència, no mancada de la tradicional rivalitat entre les diferents barriades, es feia patent en la vida de Cafè que es desenvolupava en el més d'una dotzena d'estabiments repartits en tot el terme i en la importància de les festes populars (les del Carnaval a Sa Coma, les de San Pere a la vil·la i les de Sant Agustí a S'Arracó).

La Guerra representa un trencament acusat: la població descendí a escasament dos mil cinc-cents habitants (se diu que més de dos-centes families andritxoles emigraren cap a Ciutat); en l'aspecte econòmic l'activitat es reduí sensiblement en totes les branques de la producció, algunes d'elles fins i tot desaparegueren, prenent força en canvi, el contrabàndol i l'extraperlo.

La repressió franquista pot dir-se que fou considerablement virulenta: una vintena d'homes andritxols aparegueren morts a les cunetes de la carretera, d'altres foren empresonats i també, n'hi hagué qui begueren "oli de ricino".

La conseqüència principal de la guerra i la inmediata postguerra fou la profunda transformació del "vell Andratx". Emergeix d'ell, a partir de les darreries dels quaranta, un poble nou format a l'ombra del cada vegade més important sector turístic (proveïdor dels llocs de treball de molts andritxols) i amb una població creixentment inmigrant que avui ratlla la majoria (aproximadament és el 52 per cent).  L'activitat cultural i de relació han romàs molt minvada, per no dir nul·la fins el dia d'avui. També s'ha de remarcar com la creixent rentabilitat que suposa urbanitzar les propiets ha originat una forta especulació principalment al Port, a Sant Telm i, amb menys incidència, al Camp de Mar, i ha constituït una font d'enriquiment a la qual s'han abocat bastants propietaris.

Per acabar, direm que, a diferència del que ha succeït a d'altres municipis mallorquins, la transició no ha significat una modficació sensible dels costums i de la relació de forces existents a les darreries del règim anterior: Com exemple més notable és un fet que la rotul·lació dels carrers ha estat gairebé inalterada. La plena reconciliació, que comportaria el retrobament d'una identitat perduda en molts aspectes a la força i la integració de tots els andritxols, segueix sent per a molts encara un desig.