José Maria Conrado

Memoria Civil, núm. 5, Baleares, 2 febrero 1986

Llorenç Capellà

 

José Maria Conrado va constituir Renovación Española a Mallorca l'agost del trenta-quatre juntament amb Manuel Gavira, quan les forces de dretes, superada la sorpresa que els produí la proclamació de la República, s'havien reagrupat del bell nou, victoriosament. La CEDA, l'octubre del mateix any, una vegada desprestigiat el govern Lerroux al qual acuestes sigles donaven suport en el Parlament, es disposava a realitzar el definitiu assalt al poder, empesa per uns nuclis socials que, al capdavall, veurien decebudes les seves excessives pretensions.

 

 

Home de missa i comunió diària, es retirà de la política tot just acabada la guerra

 

Els un esperaven de Gil Robles la decisió suficient com per reconduir la república cap a una dictadura. Els altres es limitaven a exigir-li mà ferma per tal d'apaivagar les tensions socials i desició infrangible a l'hora de restituir el pais els seus antics valors morals, culturals i polítics que s'havien diluït dins la conciència cívica del poble a partir d'aquell terratrèmol polític que suposà el 14 d'abril del trenta-u.

Monárquic convençut

Provinent de família monàrquica i monàrquic per convicció no dubtà a l'hora d'adherir-se a la CEDA de les files de Renovación. Més tard s'afilià a Falange i, un cop esclatada la guerra, s'allistà amb el grau de tinent jurídic a l'anomenat exèrcit nacional. En realitat -tot i que no deixà de recórrer cap dels esglaons emocionals de la dreta - José Maria Conrado era únic i exclusivament monàrquic, i allò que pretenia amb el seu esforç no era altra cosa més que propiciar el retorn d'Alfons XIII, el seu rei. Ho diu sense embuts en una carta adreçada a don Antonio Goicoechea, una vegada encetat el conflicte bèl·lic: La política de la CEDA, anterior, consiguió que siempre fuéramos pocos en Renovación, por esas razón y por la falta de auxilio económico de los más obligados y más pudientes no fue posible la permanencia de las milicias independientes, de las demás.  La orden de la Comandancia Militar disolviendo las organizaciones militarizadas que no fueran Falange o Requetes, hubiera dado con nosotros al traste si no hubiéramos previsto el caso y conservado el honor y el nombre uniéndonos a Falange,

Llicenciat en Dret, als 20 anys entrà a formar part de la Casa del Rei

 

A Mallorca casualment

La consecució dels seus ideals passava per la reinstauració de la monarquía. De fer tota la seva vida havía canviat aquell 14 d'abril del 31. Nascut a Madrid el quatre de juny de 1902 -casualment, cal dir-ho, ja que el seu pare, Santiago Conrado, exercia el càrrec de Governador de Toledo- no hauria recalat a Mallorca de no produir-se la victòria republicana, Llicenciat en Dret als vint anys, entrà a formar part de la Casa del Rei i va assistir, confús, a la sortida d'Espanya d'Alfons XIII.

Auster i religiós

Madrid, aleshores, esdevingué per a ell una ciutat externa i no trigà gaire a establir-se a Palma, atès que al cap i a la fi mallorquina era la seva esposa, Maria Magdalena de Villalonga i Cotoner, amb la qual s'havia casat l'any vint-i-set. Home de constums austers i força religiós, com ho prova el fet que oís missa i combregàs diàriament, es retirà de la política activa tot just acabada la guerra. Renovación Española i la CEDA havien desaparegut com a formacions polítiques. Quedava, legalitzada Falange.

José Maria Conrado morí fidel als seus ideals monàrquics el 7 de juliol de 1965.

 

 

 

No dubtà a adherir-se a la CEDA des de les files de Renovación. Més tard s'afilià a Falange i s'allistà amb el grau de tinent jurídic a l'exèrcit nacional