Josep Forteza-Rei

Memoria Civil, núm. 6, Baleares, 9 febrero 1986

Jaume Pomar

 

"El tira-i-amolla entre esquerra i dreta deixaren l'Estatut estamordit"

Josep Forteza-Rei viu envoltat de llibres catalans: les edicions de la Bernat Metge, els llibres de l'Editorial Catalunya, un mostrari molt complet de revistes relligades ( La Nostra Terra, L'Almanac de les Lletres La Veu de Mallorca  ...). Als murs, un gran pòster de Macià i fotografies de Maragall i d'Emili Darder. El seu pare, havia fer construïr el bell bastiment modernista de Ca'n Rei, el projecte del qual és obra del seu oncle Lluís, que era joier.

Ens trobam, per tant, enfront d'un republicà històric, moderat, la preocupació predominant del qual sempre ha estat la terra, la llengua i la cultura nostrades.

També ells foren derrotats en el seus ideals de construir una Mallorca europea i tolerant.

- Juntament amb el meu pare jo era soci de L'Associació per la Cultura de Mallorca. Quan vaig passar a Barcelona per estudiar Medicina vaig conéixer en Bastida i Roca, fundador de l'escoltisme a Catalunya, Allí vaig formar part dels Minyons de Muntanya i quan vaig tornar a Mallorca, vaig traslladar aquest esperit a l'illa fundant els Al·lots de Muntanya. El nostre centre era al carrer de Palau, prop d'on ara hi ha Ca'n March.

- Aleshores a Mallorca ja existien els Exploradores de España.

- Sí, però no tenien el sentit nacionalista de la nostra agrupació, que aquí depenia de l'Associació per la Cultura de Mallorca. Venien amb nosaltres n'Andreu Bordoy, en Joan Ferrer, mossèn Salvador Galmés, que era una persona agradable, però de geni curt. Quan es retirà a S. Llorenç sovint anàvem a veure'l.

No vaig arribar a entendre massa bé la poesía de Rosselló-Porcel; a mi, allò que m'agrada és  La Serra  d'Alcover

Autonomisme

- Quins són els seus records primers de l'autonomisme a Mallorca?

- Les reunions que es veien durant els anys 20 a la casa del meu pare. No eren pròpiament polítiques, sinó de gent de la "seba" amb l'assistència dels noms que ja li he dit i també d'en Miquel Garau, el pare de Climent Garau que va ser president de l'Obra Cultural Balear. Hi havia un cert ambient autonomista, sobretot entre els intel·lectuals. La venguda de la República, però, va crear una forta tibantor entre dretes i esquerres i això va ser la causa de la dispersió.

- Aleshores, però, en Gabriel Alomar es mostrà contrari a l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia. Deia que a les Illes no hi havia prou conciència autonòmica perpoder tenir Estatut.

- I tenia raó, El que passa és que jo, en aquest sentit, sempre m'he inclinat pel voluntarisme. Si no hi havia prou conciència autonòmica s'havia de crear. Record en aquest sentit un viatge a Eivissa promogut per l'Associació per la Cultura de Mallorca amb en Darder, en Francesc de Sales Aguiló, en Crespí, acompanyats de le seves dones, Anàvem a promocionar la idea autonomista i vàrem fer alguns parlaments a l'Ajuntament i al teatre. Jo vaig parlar en representació dels Al·lots de Muntanya.

- Hi havia acord entre ells o, com diríem avui, consens?

- No, els autonomistes de dretes volien un estatut més a la dreta i els d'esquerra el volien més a l'esquerra. Jo crec que dins aquest tira i amolla deixaren l'Estatut estamordit. També record un acte important propagandístic al Teatre Líric, que es va fer molt pocs anys abans de la Guerra. La nostra idea sostenia l'amor al país i a la llengua i un acostament a Catalunya. Reconeixíem el lligam d'unió lingüístic i cultural dels Països Catalans.

- I l'anticatalanisme ja actuava?

- Aleshores molt poc, De fet, el feixisme va ser una qûestió de darrera hora, és a dir de la Guerra. Jo no n'havia sentit parlar mai, de feixisme. Després, és clar, els avions que venien de Barcelona van poder ser un argument que els nacionals manipularen en contra de la idea catalanista.

- Com va viure l'Alçament del 36?

- El 19 de juliol jo tornava, amb el meu germà, de missa de la Seu. Quan arribàrem a la Plaça de Cort -anàvem amb un "Loryc" un dues places que jo tenia-, vàrem veure un gran aldarull i es sentiren trets a l'aire, De seguida partirem cap a Gènova, on estiuejava la nostra familia. Aquell estiu, en veure la cosa tan bruta, vàrem davallar molt poc a Palma. Després, pel fet de ser dentista, em vàren donar un volant amb el qual podia transitar en cotxe, la qual cosa era prohibida, A Gènova la gent estava esverada i feia pocs comentaris.

 

 

 

 

La primera reunió semi-clandestina de post-guerra dels "autonomistes" es feu a ca seva

- I, essent més aviat conservador, què sentia enfront de la defensa dels valors tradicionals i religiosos per la força de les armes?

- Una impressió molt desagradable, perquè nosaltres érem de centre, relativament conservadors, però no podíem veure com a bona l'actitud dels feixistes.

Soldat i dentista

- El cridaren a files?

- Jo tenia pròrroga per estudis i no em vaig presentar fins que, uns mesos més tard, les pròrrogues quedaren anul·lades. I em vaig haver de presentar al quarter d'Infanteria. Uns mesos abans, com que nosaltres érem sospitosos, em vaig integrar a les Milícies Ciutadanes i vaig fer guàrdies de paisà per devers Gènova, perquè no poguéssin dir:  aquest és roig. Ja de soldat vaig estar a Pollença i Sa Pobla, on vaig jurar bandera, i després nou mesos a la Península.

- De dentista?

- Sí, i també a les trinxeres. Mentre encara era a l'illa jo anava a la presó de Ca'n Mir a passar consulta als presos amb mal de queixal. En veia obligat a fer una feina molt rudimentària: extraccions amb el cap contra la paret i amb anestèssia que al principi l'havia de pagar jo.

Aleshores l'anastèssia ja es feia als Laboratoris Miró. Record dues anècdotes que són significatives de les condicions de vida dins Ca'n Mir. Un matí vaig veure que venia a la consulta n'Andreu Crespí. El vaig mirar i vaig conprovar que no tenia cap `problema de dentadura. Després vaig sebre que molts s'apuntaven a la consulta només per poder veure una estona la claror de defora. Una altra vegada, i crec que va ser una imprudència, una dona em va donar un paper per passar-lo a un pres i ho vaig fer, amb tot el dissimul de que vaig ser capaç i passant molta de por.

Els seus amics

- Hi ha un personatge de la República encara poc conegut per a la gent de la meva generació. Es en Francesc de Sales Aguiló. Crec que vosté el va conèixer.

- Si, era parent llunyà meu, crec que el meu pare i ell eren cosins, Un home alt, ben vestit, elegant. Venia a l'Institut a fer les substitucions del catedràtic d'Història Natural, n'Emili Rodriguez i dirigia el Col·legi Cervantes, que va fundar juntament amb en Crespí i un tercer que no record. Era republicà d'esquerres i nacionalista. Crec que la Guerra el va agafar a Barcelona i passà a França, després a Mèxic i finalment a Colòmbia. La se va vídua vé a Mallorca molts d'estius i jo encara la veig i mantenc correspondència amb ella. Tenc feta la seva biografia, em falta molt poc per acabar-la, i també la de n'Emili Darder.

- Vostè a l'Institut anava al curs d'en Bartomeu Rosselló-Porcel i d'en Gafim. Els degué conèixer bé.

- Sí, des de nins, i també el vaig tractar a Barcelona, ens trobàvem a la Residència d'Estudiants que dirigia en Miquel Ferrà. En Tomeu Rosselló era un al·lot molt intel·ligent, però solitari. El consideravem rar. A estones era introvertit i a estones comunicatiu. Em trobava amb ell i amb en Gafim a Barcelona i parlàvem de política i de temes generals. La veritat és que la seva poesia no vaig arribar mai a entendre-la gaire, perquè a mi allò que m'agrada de debó és La Serra d'en Joan Alcover i els pomes de l'Escola Mallorquina. I en Gafim era una bona persona, però un poc estrafalari. Em vaig fer amic d'ell quan els dos estudiàvem al Col·legi de La Misió. Un dia un professor el castigà fermant-lo a un arbre del pati amb les mans al darrera. Tots s'acostaren a fer-li l'abús i jo vaig estar parlant amb ell com un amic. Va ser el començament d'una gran amistat.

- L'estrella de David el seu anell és un distintiu que no enganya. Vostè creu que a Mallorca es varen fer llistes de xuetes per a portar-nos a tots més enfora de Ses Arasses?

- Potser hi hagués algun sonat que en tengués la idea, però no crec que es tractàs d'una cosa seriosa. Jo no tenc cap prova que pugui testificar les famoses llistes.

- La primera reunió semiclandestina dels anys 40 es va fer a ca seva, no?

- Sí, quan jo vivia a la Casa dels Set Pisos. Després continuaren a Ca'n Colom i Ca'n Massot. I dins els 50 vaig participar amb n'Eladi Homs en la represa del Escoltes de Mallorca.

- La primera alternativa al Frente de Juventudes.

La proclamació de la República

Josep Forteza-Rei

Memoria Civil, núm. 1, Baleares, 5 enero 1986