Punt de Vista : La bomba de la Casa del Poble (4 juny 36)

Memoria Civil, núm. 7, Baleares, 16 febrero 1986

Mateu Obrador

Va nèixer a Campos fa 75 anys on va residir fins que els deixaren fugir i es traslladà a Ciutat. Es i era Comunista i per això el tancaren. Quan sortí de la pressó, durant un mes es passetjava pel seu poble amb traje i corbata, com els senyors, perquè era la moda i per demostrar que els comunistes no eren cuatro descamisados.

Jo crec que fou una clara provocació dels falangistes que en aquells moments tenien els seus dirigents i mebres més actius a la presó. Feien un diari AQUI ESTAMOS, que en tot moment exhortava als militars a prendre les armes.

La cosa més extranya és que mai ningú s'ha aixecat com autor del llançament de la bomba. Els anys posteriors havés estat qualcom per a vanagloriar-se.

Jo feia de sabater al meu poble i poca cosa en sé. Formava part del comité d'enllaç amb la Comisió Gestora i el març sembla que hi va haver també un intent d'incendi a l'església. Eren provocacions dins un ambient molt tens.

L'endemà hi va haver un atur i per la nit hi va haver foc a alguna eslésia de Ciutat en resposta.

La bomba va provocar alguns ferits. Sis em pareix, però de poca importància. A la Casa del Poble, que després ocupà Falange i la convertí en quarter general on traslladaven molts de presoners, deixant-ne un mal record, es reunien el partits obrers. Estava regida per un patronat i es feien molts d'actes culturals, teatre ..., ademés de discursos polítics. Era una bona eina. L'havia regalada en March a les organitzacions obreres i sindicats quan hi havia en Primo de Rivera.

Els falangistes, per aquestes dades, anaven molt llançats. Anònimament amenaçaven, repertien el seu diari clandestí, feien pintades nocturnes, es reunien d'amagat. Després hem sabut que ja s'armaven o que la cosa anava en serio, però llavors bromes pesades de quatre fuits.

El proper mes d'abril completix els 76 i es declara comunista, en cara que confús amb el que passa ara. Era membre de les Joventuts Socialistes. Marxà a l'Olimpíada el mateix dia del cop i lluità al desembarc amb la Centúria de Mallorquins que acompanyà a Bayo. Féu la guerra amb l'exèrcit Republicà.

L'octubre del 34 tota l'organització de l'esquerra fou desarticulada. Per animar un poc la cosa, organitzarem un orfeó a la Casa del Poble. Feiem assaig dia si i dia no a les 9 de la nit, Aquell 4 de juny teniem assaig al saló, però hi havia una assemblea. Vam determinar esperar que acabessin. Jo estava amb la meva esposa dins el secretariat del Patronat de la Casa del Poble, que era molt gran, amb uns amplis finestrals, que procuravem que sempre romanessin tancats perquè ja hi havia amenaçes. La meva esposa estava recolçada sobre una taula parlant, quan jo vaig sortir amb la nina de 13 mesos que teniem a veure si ja acabaven. I vaig sentir bruuuummmm.

Vaig intuir tot d'una que havia estat una bomba. Vaig deixar la nina al primer conegut que vaig veure. Vaig travessar l'arcada de l'entrada cap al passadís. Sense veure-hi pel fum i gruix, vaig sentir els gamecs de la meva esposa i la vaig treure. Tenia el cap plé de sang. Un taxi per anar a l'hospital  vaig cridar. Com qui agafa una ploma la vaig introduir al vehicle. Em deien que la portàs a la Casa de Socorrs, però vaig manar el taxista que ens portès a l'hospital. Allà, de seguida, la van atendre. Tenia rotura de crani. Després d'algunes hores d'esperar unes proves van fer una trepanació per llevar-li bé metralla o bé un estillicó d'os.

Al dia seguent va haver-hi atur general. Els vaixells estaren 24 hores a sortir. Després vaig saber que hi havia alguns ferits més, però sense importància. Ella restà fins dia 18 de juny a l'hospital i anà recuperant-se bé.