Miquel Oleo

Memòria Civil, núm. 40, Baleares, 5 octubre 1986

Antoni Nadal

 

Miquel Oleo i Sureda afusellat el 27 de gener de 1938 a les parets del cementiri de Palma

Miquel Oleo i Sureda va néixer l'any 1887 a Ca N'Oleo, una casa del carrer de l'Almudaina de Palma. Els seus avantpassats eren originaris d'Irlanda  s'havien traslladat a la Ciutadella de Menorca en el segle XVI, fugint del reformisme anglès. El posterior domini britànic de Menorca encara accentuà més el caràcter dels Oleo i el distinguí entre la seva classe social quan una branca de la família s'establí en el segle passat a Mallorca. Miquel Oleo estudià en el col·legi dels pares agustinians i després se n'anà a Barcelona per estudiar Medicina, la professió tradicional dels Oleo, tot i que son pare era misser.

 

 

Tanmateix, al cap d'alguns cursos abandonà els estudis i es casà amb Esperança Moragues, de qui va tenir cinc fills. Miquel Oleo portà aleshores una vida ociosa fins que la contracció d'una anèmia manifestada en els anys del Directori militar presidit per Primo de Rivera l'obligà a sotmetre's a una règim de convalescència. Per això passà a residir a la seva possessió d'es Rafalet de Son Servera. Allà la seva manera de viure fou ben  diferent de la de Palma: convisqué amb els missatges, es preocupà per millorar-los les condicions de vida i per reduir les diferències socials. Aquestes accions li proporcionàren una gran popularitat i el recel dels senyors benestants de la contrada (el tracte amb els senyors ciutadans el va perdre, pràcticament). Tot i que no consta que desenvolupàs cap activitat política (sembla, però, que simpatitzava amb Lerroux), fou nomenat jutge de pau d'Artà amb el suport de les forces progressistes. Culte, irònic, ric i ben plantat, Miquel Oleo posseïa motls d'atributs conbejables.

En esclatar l'Alçament, Oleo fou detingut i conduït a Manacor. Allà el posaren en llibertat sense cap càrrec en contra. L'avís no degué ferli efecte, perquè en comptes d'amagar-se tornà a Es Rafalet on fou detingut de bell nou. Eren els dies del desembarc de les forces republicanes, a l'agost de 1936. L'ingressaren a la presó provincial, la dels "Caputxins" i hagué de transcórrer un any perquè el jutjàs un consell de guerra ordinari a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma, l'horabaixa del 7 de setembre de 1937. El consell de guerra despertà un gran interès. La premsa de l'època comenta que l'assistència hi fou nombrosa. La causa havia estat instruïda pel coronel d'Infanteria Ricardo Fernández de Tamarit. El ministeri fiscal demanà la pena de 30 anys de reclusió major per un presumpte delicte de rebel·lió militar i la defensa sol·licità l'absolució. Però fou condemnat a pena de mort. Res no li va valer les gestions que féu la seva muller, les extorsions a què fou sotmesa i l'indult que li concediren, perquè algú retardà la seva notificació fins que ja no hi hagué remei. L'afusellament de Miquel Oleo tingué lloc el 27 de gener de 1938 a les parets del cementiri de Palma. Unes hores abans de morir, Miquel Oleo s'havia resignat a la seva sort, però continuava sense entendre les causes formals de la condemna. La veritat és que els arguments de l'acusació (comandament d'una tal columna "Oleo", activisme comunista perillós) eren tan inconsistents que difícilment podien encobrir la intriga que havia suscitat la seva fortuna. Una intriga, val dir-ho, que arribà a un grau sanguinari; per si no n'hi hagués prou amb la mort de Miquel Oleo, tots els seus bens varen ésser incautats i la seva família castigada amb una multa exorbitant.