El 6 de febrer de 1937, unes 150.000 persones
abandonaren Màlaga perquè estava a punt de caure en
poder del feixisme. Fugiren cap a Almeria. La carretera
d’Almeria transcorre encaixada entre la costa i la
serralada. Des del mar, els creuers Almirante Cervera,
Canarias i Baleares canonejaren la corrua humana, de
manera sistemàtica, provocant més de 5.000 víctimes
mortals, dones i infants majoritàriament.
Despús-ahir, en el Teatro del Carmen, de Vélez-Màlaga,
va celebrar-se un acte d’homenatge en memòria del doctor
Norman Bethune, un brigadista canadenc que els dies de
“la desbandá” -com és conegut l’èxode de la població
malaguenya- va salvar moltes vides. I avui, diumenge dia
set, a les nou i mitja del matí, infinitat de persones
han iniciat a peu el recorregut de la carretera de
Vélez-Màlaga a Torre del Mar, en commemoració d’aquella
tragèdia.
Dilluns passat -gairebé coincidint amb l’aniversari de
la carnisseria-, la Batllessa de Palma va anunciar que
el monument que la Ciutat va aixecar en memòria i glòria
del Baleares -enfonsat per l’esquadra republicana l’any
1938- no serà retirat de la Feixina. Ignoro si Aina
Calvo n’és conscient. Però, tot i que desapareixeran de
la pedra les frases o els elements inicials, el monòlit
aspira a convertir-se en l’únic recordatori d’exaltació
feixista de l’Europa democràtica.
Aquest article ha estat confegit a partir del llibre
La agonía de Málaga: población y retaguardia i del
número 58 de la revista Jábega, editat per la
diputació malaguenya, on es recullen els testimonis dels
supervivents de “la desbandá” i les opinions d’alguns
historiadors o personatges públics que n’han parlat. Els
comentaris d’alguns dels més significats defensors de la
continuïtat del monument serveixen de contrapunt
agredolç.
CAMPANADES A MORT (1)
- Luis Melero (historiador):
Animaron a los
ciudadanos a que se fueran de sus hogares y los
esperaron en el camino para matarlos.
- Rafael Mández (periodista): Aunque las fotos del
desastre sean en blanco y negro, la sangre era roja; el
mar azul y la muerte, negra.
- Picasso: El Guernica tenía que haberse titulado
Málaga.
TOC D’ÀNIMES (1)
- Aina Calvo: La decisió de mantenir el monument de
la Feixina respon a la voluntat integradora de la Llei
de Memòria Històrica, que és una llei igualadora de
totes les víctimes, perquè no reconeix els drets d’unes
en detriment de les altres.
- Informe jurídic de la UIB:
La finalitat
integradora de la llei és compatible amb la continuïtat
del monument si se n’eliminen aquells elements que sí
són d’exaltació del règim (la Dictadura), de manera que
el monòlit pugui adquirir el sentit d’element
commemoratiu de les víctimes.
- Juan Cabrera (PIMEM):
L’únic que canvia és la
placa, tothom el reconeixerà.
CAMPANADES A MORT (2)
-
José Calleja (4 anys):
Yo iba en un serón que
colgaba de la burra. Me asomaba del capazo y contaba los
cadáveres. Mi madre me decía que eran gente durmiendo.
- Vicente Vaquero (26 anys):
Pasábamos el día
escondidos en el monte escuchando los cañonazos de los
barcos y, de noche, avanzábamos entre sangre y
cadáveres.
- Miguel Escalona (10 anys):
Nunca he olvidado a
aquella mujer que, herida por un obús, amamantaba y
abrazaba a su hijo de dos meses en medio de un charco de
sangre.
TOC D’ÀNIMES (2)
-
Marisé Fernández Segade (filla d’almirall):
Estoy
muy contenta y muy agradecida a la alcaldesa Aina Calvo
y a la concejala de Cultura Nanda Ramon.
- Josep Pascual (ARCA):
Mallorca ha guanyat perquè
no s’ha eliminat un element integrat a la ciutat com és
el monument de la Feixina.
- Pere Ollers (president ARCA): Hem de recordar que
molts de veïns s’havien manifestat per la conservació
íntegra del monument.
CAMPANADES A MORT (3)
- Francisco Martín (8 anys):
Sólo se circulaba de
noche para no dar pistas a los barcos que nos
disparaban. Iba en una camioneta llena de niños. En
Orihuela un hombre nos dio dátiles. Desde la salida de
Málaga no habíamos comido nada.
- Antonio Ariza (20 anys):
Había unos barcos pegando
cañonazos y antes de llegar a Nerja, en unas curvas con
muchos peñascos, ahí moría mucha gente nada más de los
peñascos que saltaban de los cañonazos.
- José Antonio Baena:
Supimos que fueron el crucero
Canarias y ése que hundieron en el Cabo de Palos, su
gemelo, el Baleares… Para ellos era como un juego, el
tiro al plato contra gente que no podía defenderse.
TOC D’ÀNIMES (3)
- Gabriel Barceló (PSM):
La memòria històrica i la
defensa del patrimoni són compatibles. Així ho han entès
al centre d’Europa i per això han mantingut els camps de
concentració de la Segona Guerra Mundial.
- Eberhard Grosske:
N’hi ha que volen que el
monument es demoleixi, però la decisió és el resultat
del consens de l’equip de govern.
- Nanda Ramon: Tots els partits d’esquerres s’han
manifestat a favor de la contextualització de la Feixina.
CAMPANADES A MORT (4)
-
José Antonio Baena: Nunca he visto tanta muerte,
tanta sangre, tanto desprecio por la vida humana… Eran
militares profesionales contra civiles, ancianos, niños,
mujeres. Sabían a donde disparaban… Nos bombardeaban a
mansalva. Veíamos sus caras, ellos sabían que éramos
civiles indefensos, nos veían perfectamente.
- Eloy Rodríguez:
La carretera estaba llena de
objetos: bultos de ropa, gramolas, máquinas de coser,
sacos, maletas, sillas, mesas, cuadros.
- Acracia León (13 anys):
Veíamos a los marineros
perfectamente, cómo se movían por cubierta, los cañones
cómo se movían y nos apuntaban antes de disparar… Si los
barcos se hubiesen acercado un poco más, hubieran
chocado con las rocas; para ellos era como un macabro
juego de feria, nos mataban como si fuéramos chinches.
TOC D’ÀNIMES (4)
- Juan Cabrera (president PIMEM):
Hi ha altres temes
en què pensar abans d’aquests dois…!
- Aina Calvo: Hem optat per convertir el monòlit en
un reconeixement a totes les víctimes de totes les
guerres i a la convivència democràtica.
- Àngels Fermoselle (ARCA):
La decisió municipal és
intel·ligent i respectuosa amb el patrimoni i amb la
memòria històrica.
TOC D’AGONIA
Llorenç
Bisbal i Gabriel Alomar feien les passes per Son
Tril·lo. Comentaven la decisió de Cort de mantenir i
contextualitzar el monòlit en memòria del creuer
Baleares.
- És com si tornessin a afusellar la nostra gent -va dir
Alomar-. La gent que ja mataren una vegada.
- Sort que vostè i jo morírem en el llit -va
conhortar-se Bisbal-, i no ens hem de sentir ofesos.
- Tant com els que moriren a les cunetes -el va corregir
Alomar.
Divagava:
- Manipulant la història, maten la memòria, mestre
Llorenç…
Va afegir:
- I vós i jo som memòria.
Bisbal va obrir uns ulls com salers. Alomar va comprovar
l’hora: era l’eternitat en punt.
Diari de
Balears
11/02/2010
ESPECIAL:
Creuer Baleares