Molt s´ha escrit sobre
el monument dedicad a la memòria del Creuer
Franquista "Baleares", però sembla ser que un dia
més ens tocarà xerrar-ne. Des de els articles
escrits durant la guerra i la primera post guerra,
donant publicitat sobre la construcció del monument,
fins als llibres i assaigs temàtics, com ara els
fantàstics i imprescindibles estudis de Damià Ferrà
Ponç dedicats a l´art del primer Franquisme, molts
han sigut els autors i experts que han disseccionat
la història d´aquell monument. Però tot i aquesta
literatura, sembla ser que rés del que s´ha di o
escrit, a favor o en contra, ha servit per que els
nostres governants hagin solucionat d´una vegada per
totes aquesta feina pendent de la democràcia
espanyola. Per que d´això es tracta: de donar
solucions al problema de la simbologia de la
victòria franquista i de donar compliment a les
demandes de les víctimes de la victòria i als
demòcrates que exigeixen que el monument desaparegui.
Cal que tornem a explicar, per qui encara no ho
sàpiga, que per que el "Baleares" entrés a la
guerra, foren assassinades a El Ferrol, en consells
de guerra il·legals vora 700 persones entre mariners
i civils lleials a la legalitat democràtica
republicana? Cal insistir en el tema de la carretera
de Màlaga, on foren assassinades a sang freda milers
de civils, morts pels obusos del "Baleares"? Cal
insistir en els atacs contra població civil, contra
els ports de Tarragona, el de Castelló, etc.? Cal, a
dia d´avui en ple segle XXI que els demòcrates hagin
de justificar l´eliminació d´un dels símbols
franquistes més importants de l´estat espanyol?
Realment, cal insistir en totes els crims contra la
humanitat comesos pels mariners i oficials del
"Baleares", per que d´una vegada per totes els
nostres governants facin el que pertoca?
Resulta curiós, quan no significatiu, que les veus
que demanen la seva conservació, siguin col·lectius
cívics i particulars, de variada ideologia o
finalitat i que el silenci més clamorós sia el del
consistori i el dels membres de l´equip de govern
municipal. I és clamorós per que tenen totes les
dades a les mans, tenen totes les dates, els noms,
els llocs i els responsables del projecte, en
coneixen els orígens, (un cop d´estat sagnant i una
dictadura assassina) però es neguen a actuar: Donen
per bones les lleis, com ara la de la Memòria
Històrica o la de patrimoni, per determinats carrers
amb toponímia franquista o monuments com els del
Jinetes de Alcalá, però es neguen aplicar-la quan
del monument feixista per excel·lència es tracta:
s´escuden en "informes" de tècnics i especialistes,
que els hi diran el mateix que altres autors ja han
apuntat: Que el monument al "Baleares" tan sol tenia
una finalitat: Recordar la victòria del feixisme
sobre la democràcia i honorar als seus herois. Cada
pedra, cada marés, cada inscripció fou dissenyada i
construïda per donar aquest significat mortuori
victoriós. No hi ha interpretacions secundàries. Bé,
n´hi ha però son excuses per obviar la realitat. Com
sempre, la veritat és una, interpretacions, n´hi ha
mil.
Memòria de Mallorca, des de els primers actes
fundacionals, va tenir en ment l´eliminació d´aquest
monument. Un dels seus primers actes amb la batlessa
Aina Calvo, fou demanar la demolició del monòlit,
com a un acte de desgreuge cap a les víctimes i com
un acte de democratització dels nostres espais
públics. Però, tal i com ha passat amb els altres
consistoris de Ciutat de Mallorca, el silenci
administratiu sempre ha sigut la resposta. Un
silenci que s´ha d´interpretar com una ofensa a les
víctimes del franquisme i del creuer "Baleares" i
com un agravi als ciutadans i ciutadanes que fan
dels valors democràtics les millors eines de
convivència d´una una societat moderna. Des de
Memòria de Mallorca sempre hem optat per la
pedagogia, quan de símbols franquistes es tracta.
Creiem que hi ha suficients arguments per exigir
l´eliminació del monument al creuer "Baleares", així
ho hem dit per activa i per passiva i no ens
cansarem de repetir-ho. Però el cert és que deixant
d´empeus aquest monument, i tal i com passa amb
altres monuments franquistes, s´estarà perpetuant el
seu objectiu primigeni: Recordar als demòcrates i a
les seves víctimes, que el feixisme guanyà la
guerra, governà amb la dictadura i imposa la seva
memòria en una democràcia. El resultat, segueix
siguent la perpetuació del règim sorgit de la guerra
civil. El més trist, és que ho permet un ajuntament
que es diu a si mateix democratic.
(*) Investigador i vocal de Memòria de Mallorca